Regeneració

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat d’assistir a la jornada de valors i política organitzada per La fundació INHECA.

En aquestes jornades es va parlar de regeneració i de trobar respostes a les diferents problemàtiques socials existents, que no en son poques.

Tenim per endavant molts reptes i calen espais de debats com aquests per aprofundir-hi i fer-hi front.

10639604_304089373128523_7985389056946194667_nTrobar resposta a les complexes problemàtiques que avui se’ns plantegen no és fàcil ni pot ser una solució ràpida i immediata. No serveixen els populismes. Entenem la sensació d’abandonament que molta gent te avui amb les seves institucions, amb els partits polítics. Cal refer aquesta confiança i això no ho aconseguirem en un dia, ni hi ha cap solució màgica que tot ho arregli a l’instant. Per això des del partit al que formo part, estem treballant en aquest sentit, en aquesta direcció. El que volem es tornar a posar en valor la política a partir d’uns plantejaments ideològics i d’unes propostes programàtiques que cal adaptar als nous temps i que necessiten ser atacades des de la transversalitat.

Ja sabeu que fa temps que dic que la ciutadania ens està donant una darrera oportunitat als partits tradicionals. O trobem espais de debats conjunts i ens regenerem, a partir de la concòrdia i les regles de joc existents, o prendrem mal. I cal també que els mitjans de comunicació entenguin també el rol transcendent que tenen en aquest moment. Cal que ajudin a sumar en tota aquesta regeneració i fer-ho des del periodisme més pur. No s’hi val tot, tampoc en el periodisme.

Perquè penseu una cosa, el sistema actual no serveix, d’acord, però després dels partits polítics, venen sindicats, etc. No servirà el model dels partits, però en un futur, tampoc servirà el dels sindicats, entitats, etc.

Està tot en debat, per tant, hem de debatre entre tots i des de la unitat els reptes que ens planteja la societat.

Cal entendre que no hi ha una veritat única i molt menys absoluta, sinó molts matisos que conformen el retrat exacte de la realitat. La defensa del bé comú fa necessari que siguem capaços de recompondre aquesta veritat, que és la suma de la dels uns i de la dels altres.

Unitat per canviar-ho tot, però unitat.

Diada històrica

#9N Dia de joia, alegria, fermesa, reivindicació i respecte. I sobretot agraïment als mes de 40.000 voluntaris que ho varen fer possible.  I a un president i govern valent que ho varen liderar.

People queue at a polling station to cast their ballots in a symbolic independence vote in BarcelonaEl 9-N ha estat un èxit rotund del poble de Catalunya, que s’ha fonamentat en una participació que ha superat les expectatives més optimistes malgrat les dificultats que ha posat el govern de l’Estat. Cal destacar la capacitat organitzativa i l’entrega dels milers i milers de voluntaris que hi van participar (moltíssimes gràcies a tots); el civisme que una vegada més ha demostrat el poble de Catalunya a l’hora de defensar les seves reivindicacions i finalment la capacitat de lideratge del president Mas que ha estat capaç de mantenir el consens entre les diferents opcions que reivindiquen el procés malgrat la evident diversitat existent.

Contrasta l’exemple donat des de Catalunya amb la resposta del govern central que continua entestat en la seva ceguesa. Que més de dos milions de persones facin l’exercici cívic de comprometre’s amb el país no pot ser ignorat, ni molt menys menystingut pel govern central. El PP, el PSOE i les institucions de l’Estat han de saber que cal una sortida política al desencontre profund existent entre una part rellevant de Catalunya i la resta de l’Estat. I la resposta només pot ser política, mai judicial.

Per això, des de el mateix 10 de novembre torna a ser l’hora de la política. No dels recursos, ni dels missatges de la por, ni de les amenaces, ni de menysprear la voluntat de més de dos milions de persones. Cal que hi hagi diàleg, que hi hagi intel·ligència, que hi hagi política. Per a Unió ara no és l’hora de les eleccions sinó de governar. Per a Unió és l’hora de negociar un pacte polític amb el govern central que permeti una consulta emparada en la legalitat. Creiem que no hi ha més sortida política que una consulta en la qual el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur polític. Entenem que diumenge no es demanaven eleccions, sinó que s’expressava de la manera més contundent possible el rebuig radical a l’estatus  actual de Catalunya.

Cal que el govern del PP entengui que el 9-N no es el dia en que hi ha hagut més de dos milions de catalans fora de la llei, sinó el dia en que més de dos milions de catalans van demostrar al món (i també al govern espanyol) que volem decidir el futur del seu país. Esperem que el govern central reflexioni i entengui d’una vegada que la solució mai la trobarà als tribunals.

Si no es així, si ens tornem a trobar davant d’una negativa, d’un nou cop de porta, estarem abocats a anar a les urnes en unes eleccions plebiscitàries, que sempre hem dit, tant des de Unió que és la última de les opcions que voldríem contemplar, però que exercirem si no ens deixen cap altre sortida.

Per això, des de l’endemà, des del 10-N convidem el govern central a reconsiderar aquesta posició tancada, que no porta a res més que a incrementar el nombre de persones que a Catalunya estan fartes de tant menysteniment. I cada dia que passa es distancien més de l’Espanya jacobina i poc sensible i respectuosa amb Catalunya.

I ahir ja la vam tenir de nou…

El Tribunal Constitucional va tornar a demostrar ahir, el poc rigor d’un ens totalment polititzat i on només existeix una visió i concepció d’Espanya.

Em sap molt greu haver de fer una afirmació com aquesta, però les darreres decisions d’aquest tribunal m’avoquen a fer-la.

imagesPerò més que l’Alt Tribunal, el responsable d’aquesta situació és un govern espanyol que segueix amb els ulls tancats a les demandes, molt majoritàries, de canvi d’estatus per Catalunya però també de canvi de model polític a Espanya.Fa temps que dic, també reflectit en el meu llibre “Res serà el que era” que la irrupció de Podem no és una casualitat. Quan la ciutadania se sent menystinguda, no escoltada i negada sistemàticament és normal que busqui alternatives.

El PP i el PSOE estan avocant a l’estat espanyol a una crisi sense precedents. No poden seguir somiant amb una concepció d’Espanya que ja no existeix. La gent ha dit prou, però el que és més greu, els partits tradicionals espanyols no ho volen veure ni s’ho acaben de creure.

Podem no és ni molt menys la salvació però ofereix quelcom nou que la ciutadania no visualitza en les altres formacions. Jo no voldria veure pas un Podem governant a Espanya, però o canvia molt l’actitud dels partits històrics d’aquest país o ho veurem aviat.

I Espanya des d’aquest dilluns té un nou problema afegit. Europa torna a tenir la mirada posada en l’economia espanyola, assegurant-li que les seves expectatives de creixement no es compliran i amb l’amenaça permanent de la temuda recessió.

Amb la irrupció de Podem, la situació econòmica i la no resposta al tema català, ara sí que Europa començarà a mirar a Espanya. Espero que a més de mirar-se-la, li demani que canvi el rumb de la seva política en relació amb les demandes dels ciutadans.

Espanya ja no serà el que era, de fet, jo ja no m’hi sento còmode. He treballat molts anys per construir una Espanya moderna però estic perdent les ganes de seguir-ho fent.

Aquesta Espanya, o millor dit qui la governa avui ahir i desconec si demà, ens dona l’esquena i no ens ofereix res com a catalans, és més, ens menysprea. Quina poca visió política econòmica, social i humana. Amb aquesta gent no podem ni podrem fer mai camí  junts. Tot plegat, un desencís majúscul amb conseqüències fatals i sense retorn.

Avui al parlament demanarem empara a la comunitat internacional, mitjançant un manifest on els sotasignats hi posem tota la esperança en que les nostres reclamacions siguin definitivament escoltades arreu.

Acabo aquest post demanant-vos que diumenge sortiu al carrer, per reclamar el nostre dret a decidir en favor de la democràcia per la que alguns tant van lluitar.