I ahir ja la vam tenir de nou…

El Tribunal Constitucional va tornar a demostrar ahir, el poc rigor d’un ens totalment polititzat i on només existeix una visió i concepció d’Espanya.

Em sap molt greu haver de fer una afirmació com aquesta, però les darreres decisions d’aquest tribunal m’avoquen a fer-la.

imagesPerò més que l’Alt Tribunal, el responsable d’aquesta situació és un govern espanyol que segueix amb els ulls tancats a les demandes, molt majoritàries, de canvi d’estatus per Catalunya però també de canvi de model polític a Espanya.Fa temps que dic, també reflectit en el meu llibre “Res serà el que era” que la irrupció de Podem no és una casualitat. Quan la ciutadania se sent menystinguda, no escoltada i negada sistemàticament és normal que busqui alternatives.

El PP i el PSOE estan avocant a l’estat espanyol a una crisi sense precedents. No poden seguir somiant amb una concepció d’Espanya que ja no existeix. La gent ha dit prou, però el que és més greu, els partits tradicionals espanyols no ho volen veure ni s’ho acaben de creure.

Podem no és ni molt menys la salvació però ofereix quelcom nou que la ciutadania no visualitza en les altres formacions. Jo no voldria veure pas un Podem governant a Espanya, però o canvia molt l’actitud dels partits històrics d’aquest país o ho veurem aviat.

I Espanya des d’aquest dilluns té un nou problema afegit. Europa torna a tenir la mirada posada en l’economia espanyola, assegurant-li que les seves expectatives de creixement no es compliran i amb l’amenaça permanent de la temuda recessió.

Amb la irrupció de Podem, la situació econòmica i la no resposta al tema català, ara sí que Europa començarà a mirar a Espanya. Espero que a més de mirar-se-la, li demani que canvi el rumb de la seva política en relació amb les demandes dels ciutadans.

Espanya ja no serà el que era, de fet, jo ja no m’hi sento còmode. He treballat molts anys per construir una Espanya moderna però estic perdent les ganes de seguir-ho fent.

Aquesta Espanya, o millor dit qui la governa avui ahir i desconec si demà, ens dona l’esquena i no ens ofereix res com a catalans, és més, ens menysprea. Quina poca visió política econòmica, social i humana. Amb aquesta gent no podem ni podrem fer mai camí  junts. Tot plegat, un desencís majúscul amb conseqüències fatals i sense retorn.

Avui al parlament demanarem empara a la comunitat internacional, mitjançant un manifest on els sotasignats hi posem tota la esperança en que les nostres reclamacions siguin definitivament escoltades arreu.

Acabo aquest post demanant-vos que diumenge sortiu al carrer, per reclamar el nostre dret a decidir en favor de la democràcia per la que alguns tant van lluitar.