Avui, als estudis de Ràdio Arenys, he tingut el plaer i la immensa satisfacció de lliurar a Càrites d’Arenys de Mar, tal i com vaig prometre, els beneficis de la venda del meu llibre “Res serà el que era”. Gràcies a tots per fer-ho possible.
Gaudiu d’unes bones festes en companyia d’aquells que estimeu!!
Des del grup parlamentari de CiU defensem clarament la reforma horària i l’aposta per una racionalització dels horaris. Personalment la comparteixo al cent per cent des de fa temps.
Millorar els horaris només té avantatges en el seu sentit més ampli i afavoreix tots els ciutadans i totes les capes socials. Potser per això la recent comissió creada en el Parlament de Catalunya genera poca polèmica. I com que no hi ha debats enfrontats, els seus continguts no són recollits malauradament pels mitjans de comunicació. Però no pas per això deixa de ser important. Estem parlant d’una qüestió transcendent que afecta un tema cabdal de la nostra societat, la conciliació de la vida laboral i familiar, i per tant, també l’educació dels nostres fills. No és exagerat dir que estem parlant del futur i de la felicitat dels nostres ciutadans .
Com deia Aristòtil les lleis i els polítics han de servir per fer la vida fàcil als ciutadans, i feliç hi afegiria jo. Aquesta llei hi podria contribuir de manera molt ferma i decidida si som capaços de tirar-la endavant .
Si ho fem bé podrem millorar la qualitat de vida de les persones, la seva productivitat i creativitat i de retruc la seva competitivitat personal i la de la de l’economia. Sempre he pensat que en un entorn equilibrat amb una bona qualitat de vida, la creativitat es més fàcil que flueixi en benefici també de la societat i del bé comú.
Crec que no serà difícil el acord entre els grups polítics. Una altra cosa serà reorganitzar els horaris en el si de una societat llatina amb un clima mediterrani i modificar el seu funcionament actual. La primera pregunta és qui comença i com: les escoles?, les empreses?, els comerços?, les empreses de lleure?, etc.
Com ho fem per reconduir un model com el actual? Actualment vivim moments de transició, a mig camí del ahir i del futur. Haurem de decidir si ens volem emmirallar en una societat justa, humana i equilibrada o en un altre model completament oposat d’una societat sense límits embogida pel capital on la màxima és no parar les 24 hores del dia. Com em tot, cal trobar equilibris i sobretot pensar més en les persones i no en els diners.
Benet Maimí i Pou 