Consulta interna

Com molts de vosaltres sabreu, aquest cap de setmana hi ha hagut Consell Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya. Aquest es va celebrar dins de la màxima normalitat i, com no pot ser d’una altra manera, tothom va tenir la oportunitat d’expressar el que creu i vol, com sempre ha estat.

Moltes vegades s’ha utilitzat a Unió, però també al seu líder, com a diana de crítiques i retrets que res tenen a veure amb la nostra manera de ser ni fer, ni amb la nostra realitat. El partit al qual milito des de fa molts anys està donant una lliçó de democràcia interna a molts i des de fa molt temps. Debats com el de la transparència, les assemblees no tancades, la participació de la militància, o el mateix principi de subsidiarietat en la pressa de decisions, fa temps que conviuen en el nostre partit amb absoluta normalitat.

Dissabte vam fer un pas més endavant. Com ja va anunciar Ramon Espadaler, Unió farà una consulta als seus militants per decidir el nostre posicionament entorn el 27 de Setembre. Tots aquells que posen la llufa a Unió, sense miraments, m’hagués agradat veure’ls sotmeten a consulta una decisió d’aquesta transcendència. No he vist a cap partit fent aquest exercici, potser no som nosaltres els carques no?.

Sense ganes de retrets, ara toca seguir treballant per Catalunya des de la responsabilitat. Els reptes que ens depara el present immediat esdevenen massa transcendentals com per no tenir-los en compte. Sembla que hi ha poques ganes de parlar de l’obra de govern i moltes de parlar del 27S, però queden molts mesos i molta feina per fer encara.

Hi ha indicadors que comencen a generar optimisme i que sembla que repunten per primer com en molt de temps (ocupació, exportacions, consum…), però no és suficient. Cal seguir prenent l’accelerador i no frenar. Toca, com deia, seguir governant. Parlem també d’això.

Toca seguir caminant i mirant endavant. He dit en moltes ocasions i, de fet, és el títol del llibre que he presentat en societat recentment, que “Res serà el que era”. Ens agrada massa mirar el passat i actuar pendent del què i com érem fa uns dies. Els errors ens han canviat, veurem si a millor i si hem après la lliçó. Com deia Winston Churchill “ Si el present pretén jutjar el passat, perdrà el futur”.

Mirem endavant amb l’ànim de construir i no destruir

Carnaval, carnaval…

Aquests dies per tot el país i més enllà s’ha celebrat el carnaval. De fet, i aquest és el motiu del meu apunt d’avui, la política actual té algunes similituds amb aquesta festa desenfadada i un xic estrident.

Dic això per què alguns dels polítics actuals es disfressen d’allò que no son, d’allò que no creuen i, fins i tot, de personatges que res tenen a veure amb el que realment pensen i creuen.

Fa molt temps que dic que la política, però també altres estaments de la societat, necessiten d’un rigor i d’una bona praxis que s’apropi i estigui en consonància al que realment necessita el país i els problemes reals del dia a dia, sense disfressar-lo innecessariament per fer-lo més bonic o més vendible.

Cal que celebrem el carnaval i que el vivim, que el gaudim, però una vegada a l’any i no permanentment.

No vull dir amb aquesta reflexió que la política sigui un carnaval ni tampoc que tots anem disfressats, però necessitem que tothom es pugui treure la careta, sense por, ni temor a ser fustigat i criminalitzat, per dir el que realment pensa.

Tinc la sensació que molts de nosaltres sobreactuem per la necessitat de voler quedar be amb allò que esdevé políticament correcte. Calen més polítics que diguin el que pensen, que perdin la por i actuïn d’acord amb la seva moral, pensament i creences.

Els mitjans de comunicació també tenen un paper important en tot això. Donar peixet a qui va disfressat pot resultar bo per les audiències, però molt contraproduent a la llarga.

Com diu la cançó “Carnaval, carnaval, en el mundo entero, la la la la la la….”. Però com us he dit, aquí, per favor, una vegada a l’any.

Avui a molts pobles enterrem la sardina, enterrem també les caretes i fem política de debò.

 

Creixement i Turisme

Fa pocs dies ha tingut lloc la cèlebre festa anual del turisme a Madrid als pavellons de IFEMA, el dimarts 27 començaven les jornades tècniques i el dimecres 28 s’inaugurava la Fira amb tota riquesa d’estands, personal, merchandaising, suports promocionals i tot el que us podeu imaginar.  Aquest any el patrocinador de la edició ha estat Mèxic, oportunitat magnífica, per retrobar antics companys de feina amb els que hem compartit molts bons moments arreu del món, sempre explico, que qui com jo, ha treballat més de vint anys com a guia turístic, els companys de feina no els tens a tocar, i per tant, aquesta és una oportunitat única, per retrobar-los.

Deixem a banda vivències personals i centrem-nos a analitzar, com ha anat la temporada 2014, i a fer una mica de predicció de com pot ser la present. A Catalunya, hem tancat un excel·lent any amb un nou record de turistes estrangers, la despesa del turisme estranger supera els 15.000 milions d’euros, 866 milions més que l’any anterior, un 6,1% més. A l’Estat Espanyol s’ha arribat als 65 milions de visitants un 7% més que l’any passat , amb tot el que això comporta d’afectació al PIB, un 12% i taxa d’atur del 16%, a més una bona noticia és que Espanya consolida la posició de tercer destí a nivell mundial per darrera de EUA i França. Catalunya és la primera destinació nacional per davant de Canàries i Balears.

Cal destacar també, que augmenta el anomenat turisme “regional”, els asiàtics per Àsia , els americans per Amèrica, els europeus… També observem un lleuger augment d’Egipte i Tunísia com a destinacions turístiques.

El segment del turisme urbà creix 4 vegades més que el de sol i platja, i dins del urbà tenim Barcelona  molt ben posicionada amb 7.5 milions de visitants, com a curiositat la primera destinació en turisme urbà és Hong-kong  amb 25 milions de visitants, pensem que te la Xina al costat i el que he comentat abans del increment del turisme regional. El segment del week end esta en alça sobretot a Madrid, Barcelona i Sevilla.

El segment del MICE continua estancat menys events i menys despesa. Cal tenir en consideració que amb la globalització tenim competidors molt potents com Les Vegas, o un creixent Dubai, amb un potent, bo, i car, pla estratègic turístic, reforçat d’una bona estratègia aeroportuària avui, Dubai te més moviment aeri que Heathrow.

Permeteu-me traslladar les meves més sinceres felicitacions a la Direcció General de Turisme i a l’Agència Catalana de Turisme per la campanya “Com a casa“, una vegada més tornen a donar a la diana. Cal destacar, a banda, la bona marxa del mercat alemany amb un increment del 12.3% d’arribades i un increment del 20.1 % de la despesa, la recuperació del mercat italià amb un increment del 19.9% i del 20.4 % de la despesa, en relació a l’any anterior.

La cara negativa és el descens del turisme rus, amb una devallada del 14.4 % degut a la situació econòmica i política de Rússia. Cal doncs, compensar aquest descens amb l’obertura de nous mercats com ara Armènia, Moldàvia, Kazakhstan i Azerbaijan. Una altre bona noticia és el gran nivell d’assoliment del pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016, i del pla de màrqueting 2013-2015. Cal destacar a més l’elevat grau de satisfacció del turista que visita Catalunya que se situa en un 8.6 sobre 10.

Una l’altre indicador que ens demostra la força del sector turístic com a motor ja consolidat de l’economia al sector turístic català és la dada d’ocupació, entre 350.000 i 410.000 persones, xifra que suposa entre un 12% i un 13% de la ocupació total del nostre país.

Només queda, doncs, felicitar i recolzar al sector, endavant i força, cal continuar treballant una bona relació qualitat preu, amb una bona oferta i bon accés a la mateixa amb les noves tecnologies mòbils que facilitin la cerca i la reserva, per poder gaudir d’una experiència única.

 

L’èxit de Podemos evidencia els nostres errors

A l’espera dels resultats electorals, queda clar a hores d’ara que Podemos és el moviment polític de moda dels darrers mesos. Seria absurd no admetre el creixement espectacular en intenció de vot d’una formació que fa quatre anys ni tan sols existia i seria inconscient per part dels partits polítics tradicionals no analitzar el perquè d’aquest creixement meteòric.

No ens hem d’enganyar, i a Convergència i Unió no ho fem. El principal motiu de l’èxit de Podemos són els errors de la classe política, els nostres errors. Podemos no ha arribat a la gent pel seu programa, ni per les seves promeses -bona part senzillament impossibles de complir-, sinó perquè la gent està farta d’alguns comportaments polítics. Els partits polítics hem estat poc transparents, massa tancats en nosaltres mateixos, allunyats de la realitat i dels problemes quotidians de les persones, poc receptius a les demandes socials de més participació, més proximitat i més transparència a tots els nivells i poc contundents a l’hora d’afrontar els casos de corrupció.

Tot plegat ha fet que la societat hagi vist els polítics com a gent que vetllava més pels seus interessos de partit o personals que pels globals de la comunitat. En aquest punt hauríem d’entonar el mea culpa i fer el possible per corregir el que s’ha fet malament. I fer-ho no de paraula -perquè de paraules i bones intencions n’hem utilitzat massa- sinó amb fets constatables i mesurables.

Els nous estatuts d’Unió aprovats ara farà un any volen aprofundir en la participació, la transparència i la proximitat del partit cap a la societat, i alhora mantenir els valors d’humanisme social cristià que ens han caracteritzat des de la nostra fundació fa més de 80 anys. Sabem que no hem fet les coses prou bé, a vegades inclús gens bé, però volem redreçar la situació. Creiem que els nostres valors segueixen sent útils per a la societat. Som conscients que Unió no té cap sentit si no és com a instrument de la societat a la qual vol servir. Aquest és l’aspecte que volem potenciar. I ho volem fer, no per frenar Podemos, sinó perquè reconeixem que tenen raó quan diuen que els partits polítics s’han distanciat molt de la societat, fet que comporta que  la societat no es reconegui en les formacions polítiques.

Per això, el que ens ha de preocupar de Podemos no és únicament el seu programa com la seva denúncia contra una manera de fer política, de la qual objectivament la societat n’està farta. La lliçó que hem d’extreure és que o canviem per posar-nos incondicionalment al costat de la societat o la societat se’ns emportarà per davant. Per això més que criticar les promeses de Podemos, hem d’entendre que el seu èxit s’ha fonamentat en els nostres errors i que només recuperarem la credibilitat perduda si els assumim i els rectifiquem. És a les nostres mans fer-ho perquè nosaltres també podem amb el concurs de la societat. Si no fem les coses bé –i anem molt justos de temps-, com ja he vaticinat en el meu llibre, “res serà el que era”.