Aquests dies per tot el país i més enllà s’ha celebrat el carnaval. De fet, i aquest és el motiu del meu apunt d’avui, la política actual té algunes similituds amb aquesta festa desenfadada i un xic estrident.
Dic això per què alguns dels polítics actuals es disfressen d’allò que no son, d’allò que no creuen i, fins i tot, de personatges que res tenen a veure amb el que realment pensen i creuen.
Fa molt temps que dic que la política, però també altres estaments de la societat, necessiten d’un rigor i d’una bona praxis que s’apropi i estigui en consonància al que realment necessita el país i els problemes reals del dia a dia, sense disfressar-lo innecessariament per fer-lo més bonic o més vendible.
Cal que celebrem el carnaval i que el vivim, que el gaudim, però una vegada a l’any i no permanentment.
No vull dir amb aquesta reflexió que la política sigui un carnaval ni tampoc que tots anem disfressats, però necessitem que tothom es pugui treure la careta, sense por, ni temor a ser fustigat i criminalitzat, per dir el que realment pensa.
Tinc la sensació que molts de nosaltres sobreactuem per la necessitat de voler quedar be amb allò que esdevé políticament correcte. Calen més polítics que diguin el que pensen, que perdin la por i actuïn d’acord amb la seva moral, pensament i creences.
Els mitjans de comunicació també tenen un paper important en tot això. Donar peixet a qui va disfressat pot resultar bo per les audiències, però molt contraproduent a la llarga.
Com diu la cançó “Carnaval, carnaval, en el mundo entero, la la la la la la….”. Però com us he dit, aquí, per favor, una vegada a l’any.
Avui a molts pobles enterrem la sardina, enterrem també les caretes i fem política de debò.
Benet Maimí i Pou 