Diumenge a la nit, amb un ull posat en el clàssic del futbol, es coneixien els resultats de les eleccions a Andalusia, uns resultats sorprenents que posen en evidencia, una vegada més, el cas relatiu que cal fer a les moltes enquestes dels diferents mitjans públics o privats.
Per què dic sorprenents? No m’esperava en cap cas el resultat del PSOE andalús. És una victòria rotunda que no acabo d’entendre. Recordem que en aquesta comunitat fa, ni més ni menys, trenta anys que governa el partit socialista. És una comunitat castigada durament per la crisi i on l’índex d’atur continua sent un dels més elevats d’Espanya i d’Europa. Alhora el govern andalús s’ha vist esquitxat per un dels escàndols de corrupció més importants de les últimes dècades a Espanya i, pel que sembla deduir-se dels resultats, això no li ha passat factura. Sembla, doncs, que ni el desgast de governar ni la crisi o els casos de corrupció política han fet trontollar els fonaments d’un PSOE, tocat a Espanya, però no en aquesta comunitat.
No entenc aquesta hegemonia del PSOE andalús. No entenc com, amb la que ha caigut, allà no s’hagi mogut pràcticament res. És evident que costa canviar les dinàmiques electorals a Andalusia. El “modus vivendi” establert gaudeix de bona comoditat. Sembla que el clientelisme ha guanyat.
Un altre element destacable són dues patacades. La primera, la del PP. Era previsible, almenys al meu parer. Ha patit el desgast de governar a Espanya i de fer-ho de manera massa pedant i amb una suficiència autoritària que no l’ajuda. Estan quedant com els caducs d’aquesta història. El PP fa massa lletjos al diàleg i li agrada massa governar des de l’autoritat. A més, ha vist que atacar Catalunya no l’ha ajudat ni li ha aportat cap vot. La travessia de les municipals fins a les generals se li pot fer molt feixuga. Val a dir que s’ho han buscat. L’altra patacada és la d’UPyD. A Rosa Díez li ha fallat l’estratègia. No pactar amb Ciutadans l’ha portat a una desfeta amb majúscules.
Finalment, una darrera reflexió. El bipartidisme a Espanya baixa, però no tant com ens pensàvem tots. Cert és que Podemos i Ciudadanos irrompen amb una força moderada, però ni molt menys com la gent o ells mateixos esperaven.
Caldrà seguir amb atenció el post eleccions andaluses. Intueixo, sobretot, canvis al PP. Van cap a aquell precipici que tantes vegades he esmenat en el meu bloc personal.
Benet Maimí i Pou 