Hillary

Abans d’ahir coneixíem que Hillary Clinton es presenta a les eleccions per optar a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.

baixaHi han moltes coses que envejo sanament dels americans, però una d’elles és, sens dubte, el seu sistema electoral i la transparència amb la que afronten totes les prèvies al dia de les eleccions a la presidència.

Me’n alegro que Hillary es presenti. Crec que ara és el seu moment. La experiència en clau interna però també externa fa que sigui una candidata amb moltes possibilitats de ser escollida com a primera presidenta de la història dels EEUU.

Ahir ho va anunciar tal i com és ella, o almenys com aparenta que és. Una nota senzilla va donar la volta al món. This is Amèrica, que dirien els clàssics.

Crec que Hillary és una dona propera, austera en les formes, coneixedora de la realitat en la que viu. El fet de patir i viure en primera persona el que representa ser primera dama dels EEUU, ha fet que fugi sempre de les estridències que comporta una vida pública.

Hillary defensa el que creu. Sense més. Agradi o no. Ella va dir, precisament com recordava avui en un twit el nostre eurodiputat al Parlament Europeu, en Francesc Gambús, que Amèrica serà forta si les famílies ho són. Que comporta dir això aquí? Preguntem-nos-ho.

Cal emmirallar-nos molt més en Amèrica del Nord del que ho fem. Són hereus de la història d’Europa, cert, però nosaltres ho hem de ser de la seva concepció de la nova democràcia, de la seva política

Calen polítics sense complexes. Amèrica en té molts. No serien la potència que són si no hagués estat així.

Good luck Hillary!