7 DIES DE JUNY

unio_catEn 7 dies de juny  UNIÓ a fet un gir de 180 graus, el14 de juny vam ser el partit pioner a Catalunya a fer una consulta a tota la militància per tal de decidir el full de ruta  de Unió Democràtica davant del procés que esta immers el país. Per cert se’ns ha criticat que érem pocs militants. A mi m’agradaria saber quants militants tenen la resta de partits al corrent de pagament  i aleshores veuríem si som molts o pocs. Pensem que fa poc vam fer un congrés de renovació d’estatuts on es deia que l’impagament era baixa automàtica després de transcorreguts uns mesos per avisar. I no cal dir que abans de regular–ho érem més de 10.000.

Però tornem a la consulta i a la pregunta -evidentment no era la pregunta que hauria fet jo, i segur que cada militant hauria fet la seva. L’encàrrec era complex i calia una pregunta inclusiva que recullis les màximes sensibilitats que hi ha dins de Unió , els del Sí-Sí, els del Si- No i els del Si i en blanc. que Recordem que el 9-N es preguntava si volíem seguir com estem.  És obvi que no, que gairebé tots volem que la relació amb l’Estat espanyol ha de canviar per millorar. Sobre la segona part, si volem ser un estat independent, aquí hi ha per a tots els gustos.

Fa menys de deu anys el percentatge d’independentistes a Catalunya estava entre el 15 i el 20%, avui es superior, però per molts  motius. La majoria són nacionalistes emprenyats pel reiterat maltractament rebut tant per Zapatero com Rajoy, és a dir ple PSOE i pel PP.  Com he dit alguna vegada, la política esta més plena de miops que només miren les properes eleccions que d’estadistes que tenen una visió clara d’on ha d’anar un estat. Aquest reiterat desdeny vers a Catalunya ha fet que el percentatge d’independentistes augmenti molt. Al mateix temps estem vivint una certa fractura social a casa nostra com mai havia passat.

Unió vol la sobirania plena i sense límits però amb una sèrie de ítems condicionants, com són no sortir de la legalitat, no abandonar Europa, mantenir el diàleg amb l’Estat i la UE per poder fer una consulta perquè els catalans puguem decidir democràticament què volem per a Catalunya i preservar la cohesió social.. Això no encaixa massa bé amb el full de ruta que tenen acordat CDC amb ERC. Per tant amb aquests condicionant és molt difícil que Unió encaixi en al full establert. Per coherència, doncs, els tres consellers han deixat el govern després de haver fet una magnifica feina, reconeguda per tothom. Finalment, el dissabte 20 de juny en un consell nacional llarguíssim es decideix amb un marge més ampli –gairebé el 70%- que, per primer cop des de la República, Unió es presentarà sola a les eleccions al parlament de Catalunya.

Ho hem de veure en positiu per les dues bandes. El balanç de CiU ha estat molt positiu per a Catalunya i també per a la resta del Estat. Per tant, tota la gratitud i agraïment a la federació. Ara el que iniciem és un nou camí polític per separat.  Des d’Unió volem contribuir a la cohesió del catalanisme, i donar una opció que no exclogui ningú. Hi ha un espai electoral que es podria quedar orfe o que podria anar a altres opcions que no ajudarien gens al procés del nostre país. I Unió pot fer molt per a Catalunya des d’aquest espai.

Una setmana després

Ja ha passat un setmana des que es van conèixer els resultats de les eleccions municipals a Catalunya i a la resta de l’Estat. Per tant, podem analitzar més fredament els seus resultats. Queda clar que han servit per posar en evidencia que Catalunya i l’Estat espanyol són molt més plurals pel que fa a les preferències polítiques que ara fa quatre anys.

baixaEls partits amb responsabilitat de govern durant la crisi econòmica més virulenta dels darrers anys han patit un fort desgast. Tot i això, per exemple a Catalunya, CiU torna a ser la força més votada i aguanta l’envit de les noves formacions que es presenten amb l’aura de la regeneració. No va ser així a la ciutat de Barcelona (on en Trias mereixia molt més) i a l’àrea metropolitana on tenim un problema com a formació.

En l’àmbit espanyol Ciudadanos i Podemos pugen amb força i accentuen encara més el desgast del PP i del PSOE, que continuen ancorats en un model de fer política convencional i previsible. La seva ceguesa política en molts dels problemes que afecten el país i la seva poca capacitat de pacte els han abocat a uns resultats poc favorables.

Fa un temps que dic i així ho he escrit que “Res serà el que era”, i aquestes eleccions ho posen en evidència. Ja no convenç la política del crit, de la comèdia, del tu més, del “anti” alguna cosa. Calen nous paradigmes de fer i noves maneres de ser. Hi ha moltes coses que es podrien haver fet d’una altra manera amb diàleg i consens, que fa ja temps que no existeixen entre les forces polítiques amb més tradició democràtica del nostre país.

Per acabar, deixeu-me que feliciti el Barça per la victòria davant de l’Atlètic a la final de la copa del Rei. De la xiulada, no en parlaré, però crec en el respecte a tots els himnes. Només diré que el descontent va a més i que les respostes positives de Madrid continuen sense aparèixer. Això sí, envien el Sr. Wert a la llotja del Camp Nou. No calen més comentaris.