Estem davant d’unes eleccions al Parlament diferents. Tenen una càrrega emocional 
important però amb el context econòmic que tenim, també s’han d’observar des d’un punt de vista racional i amb els ulls posats en el futur. Ara és el moment de consolidar el lleuger creixement econòmic que molt poc a poc s’està produint. Catalunya és com un infant que acaba de sortir de l’UVI i que si el posem sota una pluja torrencial a l’aire lliure, podria tornar a emmalaltir amb uns resultats traumàtics.
On està Unió ara? Perquè serveix votar Unió a les properes eleccions? Tal i com vaig escriure fa més de dos anys al meu llibre “Res serà el que era”, Unió està on sempre ha estat: defensant el diàleg amb més força que mai. Sabem que el diàleg és l’únic camí per solucionar la situació complexa que pateix Catalunya. Sabem que no serà fàcil, però hi serà.
Ha estat molt penós veure com aquest cap de setmana han desembarcat a casa nostra tots els líders dels partits d’obediència estatal per llençar uns missatges més pensats en clau electoral espanyola, que no pas en intentar buscar solucions i entendre les reclamacions legítimes que milions de catalans fan de manera diferent dia rere dia.
Fa poc menys de cinc anys que va començar l’espiral reivindicativa. Sembla que fa molt més. El temps passa molt ràpid. Demanàvem el pacte fiscal amb raó ja que volíem corregir el desequilibri territorial de compensacions. Si el president espanyol hagués entès la demanda i la gravetat de la situació, avui no estaríem en aquesta situació. Fa dos anys varem reivindicar el dret a decidir. Tampoc va ser acceptat. Potser ERC ens va posar l’accelerador en un camí ple d’incerteses i des de CiU varem picar l’ham que havia posat el partit de Junqueras. ERC és qui ens ha portat a tots a aquest punt de difícil sortida.
Sóc conscient que viurem unes eleccions amb molt de soroll. Per desgràcia, els extrems son sempre més cridaners que les posicions centrals i moderades. El posicionament d’Unió no és ni extremista ni radical, però tampoc és conformista. Volem solucions i canvis sense trencar res del que tenim ja que ens ha costat molt temps aconseguir-ho.
Hi ha molt a fer. Hi ha un desequilibri social que hem de corregir, molta gent a l’atur i un nivell de pobresa preocupant. Però Catalunya també ha assolit un alt nivell de renda per càpita i uns bons índexs de qualitat de vida. A més, ens hem convertit en un motor econòmic tant de l’Estat Espanyol com d’Europa..
A Unió apostem rotundament per aquest camí. Respectem altres opcions que han pogut perdre la paciència. En moments difícils cal paciència, prudència i perseverança. O dit d’una altra manera. Cal estratègia, paciència i insistència.
Benet Maimí i Pou 