Continua la ceguesa política….

Fa uns dies, en  el decurs de la sessió planària de control  al president del govern espanyol, el nostre diputat, en Josep Sánchez Llibre, preguntava al president Rajoy sobre els resultats de les eleccions del 27S. De fet, li demanava una valoració realista i coherent que no es va produir en cap moment. Com sempre vaja…

Espanya viu immersa en una gran mentida. Sí, així ho dic. Girar l’esquena a la realitat política i social que viu Catalunya, es girar també l’esquena a Espanya i al seu futur. Negar la realitat, una vegada i una altra, només fa que el problema es faci més gran.

Josep Sánchez Llibre, li demanava al Sr.Rajoy que afrontes el problema català des de la política, el diàleg i el consens, per enèsima vegada. Però no hi ha manera, l’estat espanyol ha decidit fer política des del Tribunal Constitucional i des del poder judicial des de fa ja massa temps.

Fa un temps que vinc dient, també ho he posat per escrit en nombroses ocasions, que Espanya és com aquell malalt que té un braç en gangrena que si no es cura a temps o es talla el braç o la gangrena va apoderant-se de tot el cos fins que la persona traspassa. Doncs sí, això li pot passar a Espanya. La negativa d’alguns per afrontar els problemes des del minut 0, comporta que quan vulguis fer-ho potser ja no hi ets a temps.

L’independentisme no minva com pretenen fer veure alguns, al contrari. De la mateixa manera que no minven aquells que defensen el dret a decidir. Espanya i el seu govern segueixen jugant amb una Espanya que agrada a molt pocs. Una Espanya que no evoluciona ni camina a la velocitat que molts desitjaríem.

Doncs això, els polítics espanyols tenen molt poc marge per oferir quelcom atractiu i que faci justícia a les reclamacions del poble català.

Si aquesta proposta no arriba ràpid, jo també preferiré construir quelcom nou i més il·lusionant del que tenim ara.

Sabeu que penso que podem recórrer camí dins d’Espanya, però si la resposta és el silenci o l’amenaça, el camí el faré al nou Estat Català que construirem entre totes i tots.

Us deixo l’enllaç a l’intervenció d’en Josep Sánchez Libre https://www.youtube.com/watch?v=qZ5dN6Kv40c

 

 

Què vol dir votar Unió?

Estem davant d’unes eleccions al Parlament diferents. Tenen una càrrega emocional important però amb el context econòmic que tenim, també s’han d’observar des d’un punt de vista racional i amb els ulls posats en el futur. Ara és el moment de consolidar el lleuger creixement econòmic que molt poc a poc s’està produint. Catalunya és com un infant que acaba de sortir de l’UVI i que si el posem sota una pluja torrencial a l’aire lliure, podria tornar a emmalaltir amb uns resultats traumàtics.

On està Unió ara? Perquè serveix votar Unió a les properes eleccions? Tal i com vaig escriure fa més de dos anys al meu llibre “Res serà el que era”, Unió està on sempre ha estat: defensant el diàleg amb més força que mai. Sabem que el diàleg és l’únic camí per solucionar la situació complexa que pateix Catalunya. Sabem que no serà fàcil, però hi serà.

Ha estat molt penós veure com aquest cap de setmana han desembarcat a casa nostra tots els líders dels partits d’obediència estatal per llençar uns missatges més pensats en clau electoral espanyola, que no pas en intentar buscar solucions i entendre les reclamacions legítimes que milions de catalans fan de manera diferent dia rere dia.

Fa poc menys de cinc anys que va començar l’espiral reivindicativa. Sembla que fa molt més. El temps passa molt ràpid. Demanàvem el pacte fiscal amb raó ja que volíem corregir el desequilibri territorial de compensacions. Si el president espanyol hagués entès la demanda i la gravetat de la situació, avui no estaríem en aquesta situació. Fa dos anys varem reivindicar el dret a decidir. Tampoc  va ser acceptat. Potser ERC ens va posar l’accelerador en un camí ple d’incerteses i des de CiU varem picar l’ham que havia posat el partit de Junqueras. ERC és qui ens ha portat a tots a aquest punt de difícil sortida.

Sóc conscient que viurem unes eleccions amb molt de soroll. Per desgràcia, els extrems son sempre més cridaners que les posicions centrals i moderades. El posicionament d’Unió no és ni extremista ni radical, però tampoc és conformista.  Volem solucions i canvis sense trencar res del que tenim ja que ens ha costat molt temps aconseguir-ho.

Hi ha molt a fer. Hi ha un desequilibri social que hem de corregir, molta gent a l’atur i un nivell de pobresa preocupant. Però Catalunya també ha assolit un alt nivell de renda per càpita i uns bons índexs de qualitat de vida. A més, ens hem convertit en un motor econòmic tant de l’Estat Espanyol com d’Europa..

A Unió apostem rotundament per aquest camí. Respectem altres opcions que han pogut perdre la paciència. En moments difícils cal paciència, prudència i perseverança. O dit d’una altra manera. Cal estratègia, paciència i insistència.

Consulta interna

Com molts de vosaltres sabreu, aquest cap de setmana hi ha hagut Consell Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya. Aquest es va celebrar dins de la màxima normalitat i, com no pot ser d’una altra manera, tothom va tenir la oportunitat d’expressar el que creu i vol, com sempre ha estat.

Moltes vegades s’ha utilitzat a Unió, però també al seu líder, com a diana de crítiques i retrets que res tenen a veure amb la nostra manera de ser ni fer, ni amb la nostra realitat. El partit al qual milito des de fa molts anys està donant una lliçó de democràcia interna a molts i des de fa molt temps. Debats com el de la transparència, les assemblees no tancades, la participació de la militància, o el mateix principi de subsidiarietat en la pressa de decisions, fa temps que conviuen en el nostre partit amb absoluta normalitat.

Dissabte vam fer un pas més endavant. Com ja va anunciar Ramon Espadaler, Unió farà una consulta als seus militants per decidir el nostre posicionament entorn el 27 de Setembre. Tots aquells que posen la llufa a Unió, sense miraments, m’hagués agradat veure’ls sotmeten a consulta una decisió d’aquesta transcendència. No he vist a cap partit fent aquest exercici, potser no som nosaltres els carques no?.

Sense ganes de retrets, ara toca seguir treballant per Catalunya des de la responsabilitat. Els reptes que ens depara el present immediat esdevenen massa transcendentals com per no tenir-los en compte. Sembla que hi ha poques ganes de parlar de l’obra de govern i moltes de parlar del 27S, però queden molts mesos i molta feina per fer encara.

Hi ha indicadors que comencen a generar optimisme i que sembla que repunten per primer com en molt de temps (ocupació, exportacions, consum…), però no és suficient. Cal seguir prenent l’accelerador i no frenar. Toca, com deia, seguir governant. Parlem també d’això.

Toca seguir caminant i mirant endavant. He dit en moltes ocasions i, de fet, és el títol del llibre que he presentat en societat recentment, que “Res serà el que era”. Ens agrada massa mirar el passat i actuar pendent del què i com érem fa uns dies. Els errors ens han canviat, veurem si a millor i si hem après la lliçó. Com deia Winston Churchill “ Si el present pretén jutjar el passat, perdrà el futur”.

Mirem endavant amb l’ànim de construir i no destruir

Avançar sense presa però sense pausa

La setmana passada vam conèixer l’acord entre el president de la Generalitat, Artur Mas, amb el president d’ERC, Oriol Junqueras. A Unió el valorem molt positivament perquè dóna estabilitat política a Catalunya i perquè preserva el procés. Tot apunta que aquesta estabilitat comportarà l’aprovació dels pressupostos, fet que òbviament permetrà emprendre les accions de govern previstes per aquest exercici.

Aquesta estabilitat fa una setmana no existia i ara permetrà al govern català i al Parlament treballar per impulsar un conjunt de lleis de caire clarament social i econòmic, com són la reforma del SOC i la llei de formació professional. El nostre compromís electoral era, i és, continuar endavant amb el procés, i així ho estem fent malgrat les dificultats i els impediments que ens posen de fora, i revertir la situació econòmica que ens ha deixat la crisi per generar riquesa i ocupació.

Amb l’acord de la setmana passada podrem fer-ho. Posem l’accent en la reactivació i en la consolidació de l’economia productiva. Per això, des d’Unió diem que ara toca governar i, des de la perspectiva parlamentària, portar endavant l’agenda que ens hem fixat que també contempla construir les bases de les estructures d’estat perfectament definides en l’acord inicial de legislatura amb ERC.

Ara tenim per endavant un doble horitzó: les eleccions municipals i les del Parlament del 27 de setembre. Per aquestes ultimes val a dir que encara cal concretar un conjunt d’aspectes pel que fa al contingut programàtic detallat i al format de la candidatura. Des d’Unió volem tractar aquests aspectes amb CDC i serà en la federació on abordem tots aquests aspectes sense perdre de vista que el més immediat són les municipals.

Això no vol dir fer una dilació en les decisions sobre els continguts programàtics de les eleccions del 27-S, sinó el compromís d’anar-hi treballant. Tampoc no es aconsellable la precipitació. Volem es anar pas a pas, sense pressa, però sense pausa. Primer, tenim les eleccions municipals i després les del Parlament. I anirem fent sense pressa però sense pauses.