Reflexions sobre el model turístic a Barcelona

Molt s’està parlant darrerament del model turístic de Barcelona, i les postures acostumen a ser força enfrontades i radicals. Discutir si el model turístic de Barcelona ha estat un model d’èxit, no te massa sentit, com ho demostren les dades. Cal recordar que a l’any 1990, dos anys abans de les Olimpíades, Barcelona registrava 1.732.940 turistes, que generaven 3.795.833 pernoctacions, 24 anys més tard, el número de turistes que visiten Barcelona és de 7.874.941, el que suposa un increment del 78% amb un número de pernoctacions de 17.091.882. pel que fa a l’oferta hotelera vàrem passar de 118 hotels l’any 1990 als 420 de l’any 2014 amb una oferta de gairebé 40.000 habitacions. Segons els darrers estudis de Global destination cities index la xifra que obtindrà Barcelona per ingressos relacionats amb l’activitat turística durant el 2015 serà, gairebé, 12.391 milions d’euros, això faria  de la capital catalana la segona ciutat del món a partir de la despesa de cada turista per resident, mentre que la situa en el sisè lloc en relació amb el volum total dels ingressos que genera la indústria.

Barcelona, té a més, un bon equilibri a la seva oferta turística. Uns 70 museus i espais d’exposicions, juntament amb la seva història i els edificis i elements que són testimoni de la mateixa, ofereixen una bona dimensió cultural,  Per la part de fires i salons, Barcelona es referent internacional, amb més de 55 fires i és el segona ciutat mundial pel que fa a congressos internacionals amb més de 130. En el darrers temps també s’ha convertit en un des principals destins del “turisme acadèmic” i continua sent un destí clau per que fa la turisme d’oci i platja. A tots això s’ha afegit als darrers temps una forta potenciació del turisme de “compres”, relacionat en part per el fort creixement dels creuers a la ciutat comtal. També existeix un bon equilibri en criteris d’estacionalitat, reduint cada vedada més la temporada baixa convertint-la en gairebé inexistent.

Les dades són molt gràfiques, per tant l’actual repte és com podem consolidar i millorar aquest model per fer-ho més sostenible, amable i humà. Aquest model que ens ha portat a que Barcelona  per primera vergada estigui entre les 10 ciutats més visitades del món, segons un estudi de MasterCard, i la quarta a nivell Europeu, necessita una actualització més que una revolució o un canvi radical, ha d’adaptar-se a les circumstàncies del sector, sacsejat bàsicament per la proliferació de canals de venda online que han fet aflorar multituds “d’establiments turístics nous” com són per exemple les Habitacions en habitatge compartit o els albergs turístics, fins ara a Catalunya, els albergs són considerats instal·lacions juvenils i no són equipaments turístics.(les pernoctacions generades no són computades com a turístiques). Aquesta situació i alguna escletxa pel que fa al model sancionador, ha trencat l’equilibri entre ciutadans i turistes especialment en algunes zones de la ciutat que han generat un cert malestar i que ha estat recollit per la opinió publicada.

El model turístic de Barcelona fa 20 anys que està vigent i una de les situacions que ajuda a entendre el seu èxit, és que cap dels partits polítics que han gestionats l’ajuntament de Barcelona, i els principals partits de l’oposició ha posat en dubte les bondats del turisme com a elements de dinamització econòmica de la ciutat i han confiat en la gestió d’un òrgan competent i en certa manera independent com a estat sempre “Turisme de Barcelona”.

Evidentment les coses sempre es poden fer millor, i de ben segur es podrien haver pres algunes decisions en temps i forma. El que no es pot fer, en una matèria tant sensible com és el turisme d’una gran ciutat es prendre mesures radicals com la que s’han produït a Barcelona, per part del nou consistori, impulsant,  una moratòria per considerar l’autorització de llicències per a nous hotels, es pot explicar en positiu on en negatiu i el actual govern municipal ho ha fet en negatiu, provocant una fugida de possibles inversions a Barcelona, cap a altres indrets, que alguns seran irrecuperables. La mesura sembla pressa de cara a la galeria sense analitzar detingudament els pros i contres i més orientada a donar portades.

És en aquest punt on defenso una sèrie de mesures efectives, clares i consensuades entre tots els interlocutors del turisme de la ciutat, que permetin no revolucionar ni trencar el model actual però si adaptar-lo a les realitats del moment actual fent-lo evolucionar per mantenir el nivell de Barcelona i continuar jugant a primera divisió.

Cal treballar per identificant les exigències del sector turístic, per aprofundir a l’excel·lència, lluitant contra l’economia submergida, defensant amb garanties als turistes, però modificant la normativa existent per donar cobertura als nous establiments turístics i la nova manera en que aquests són comercialitzats per defensar al client però també per buscar espais d’equilibri entre el ciutadà que viu i conviu a la ciutat i el turista que la visita durant uns dies o setmanes.

Les principals línies mestres serien:

• Racionalitzar isimplificar la normativa turística, a través d’un reglament únic de turisme que integrarà fins a vuit disposicions normatives de caràcter reglamentari d’aplicació en matèria turística a Catalunya, i suposarà una facilitació dels tràmits amb l’administració. Posant ordre al lloguer d’apartaments turístics, als alberg i al boom d’aquesta oferta turística que distorciona i amplifica algunes zobes turístiques per la manca de regulació actual. També és la oprtunitat per posar ordre a les habitacions en habitatge compartit que han generat alguna distorció sobre tot a barris com la Barceloneta.

• Ordenar i regularitzar l’oferta d’allotjament turístic en les seves diferents tipologies, així com possibles modalitats que poden aparèixer en un futur. Cal treballar perquè tots els establiments turístics obeeixin a una oferta turística legal. Cal per tant dotar a l’administració competent de noves eines jurídiques i procediments per perseguir l’activitat turística il·legal.

• Incidir en el concepte de simplificació administrativa i finestreta única.

• Continuar apostant per fer de Barcelona una smart city  total treballant per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i visitants, garantint un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible, recolzat en la utilització de noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Bones Vacances a tots i totes, ens retrobem al setembre!!!!

Dues notícies importants

A mitjan de la setmana passada rebíem la excel·lent notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avalava amb la seva sentencia el sistema d’immersió lingüístic de les escoles catalanes.

El TSJC es pronunciava de la única manera que ho podia fer ja que a Catalunya no existeix conflicte algun per motius de llengua.

Els nens i nenes de Catalunya surten de l’escola parlant de manera notable el castellà i el català i tant debò en poguessin ser més.

Centrem-nos en aquesta darrera frase; només amb el català i castellà no n’hi ha prou.

És vital per Catalunya que el nivell d’anglès dels nostres nois i noies sigui molt més alt del que ho és ara. En aquest mon globalitzat que vivim cal parlar tres idiomes o més, si vols esdevenir quelcom.

Fem el deures amb celeritat i treballem amb rigor la base dels idiomes.

L’altre noticia important feia referència a l’anunci dela Vice-Presidentadel Govern,Joana Ortega, on assegurava quela Generalitates comprometia a liquidar bona part del deute amb el 98% dels ajuntaments catalans abans de l’estiu.

Aquests 211 milions d’euros amb quela Generalitatfarà front al deute esdevenen importants per les hisendes locals però també per a proveïdors i pimes que se’n veuran directament beneficiats.

Tots sabem que els petits proveïdors i pimes pateixen molt quan no cobren del seus Ajuntaments. Aquesta injecció de liquiditat sera un respir per a ells i per la viabilitat dels seus negocis.

Per aquest motiu no entenc les declaracions d’una veu autoritzada del PSC, on insinuava que el Govern Català prioritzava els pagaments del deute amb els Ajuntaments en funció del color polític que tenen.

Em sembla del tot increïble i (fastigós) que alguns puguin fer unes declaracions tan irresponsables com aquestes, en un moment on els Ajuntaments catalans estant patint de valent per la situació de les seves hisendes locals.

DIES DE MOLTA FEINA I DE NOVES PREOCUPACIONS: EGIPTE I TUNÍSIA

Perdoneu el retard en fer un nou apunt al blog, però la veritat és que ha estat un mes de molta activitat amb totes les noves responsabilitats que he assumit. Encara no he pogut posar-me al dia.
A ningú no se li escapa que posar fil a l’agulla i arribar a acords a totes les llistes municipals de CiU dels 947 ajuntaments de Catalunya no és una tasca fàcil, i més si tenim en compte que hi ha d’haver entesa entre els partits de la federació, CDC i Unió. Cadascun d’ells defensa els seus legítims interessos: encapçalar o bé ocupar llocs destacats a les llistes. Portar-ho a bon port és sempre força complicat.

D’altra banda, ja ha començat l’activitat ordinària al Parlament de Catalunya amb noves responsabilitats. Ara des d’una òptica ben diferent per sort, toca blindar el govern perquè pugui actuar i aplicar les polítiques necessàries per aixecar al país. És una tasca també nova, malgrat els 4 anys d’experiències de la darrera legislatura, quan hi érem a l’oposició.

I per acabar, un tema que em preocupa molt, i molt. A més, afecta a uns països on hi he treballat i he viscut durant alguns anys i en el qual tinc bons amics. No m’agrada el que veig de transfons darrere el que està passant a Tunísia i Egipte. Cal estar-hi amatents. El paper que juguen a nivell global i estratègic és clau per l’equilibri mundial.