Dimecres esdevingué un dia important pel rècord a Catalunya.

espriuAl matí es produïa el debat i votació de la declaració de sobirania. Una declaració que posava les bases que permetran a Catalunya poder exercir el seu dret a l’autodeterminació. Al vespre, al Palau de la Musica, s’obria l’any Espriu amb un acte solemne i emotiu i, en el que vaig tenir el goig d’assistir.

Com deia, aquest any és commemora el centenari del naixement de Salvador Espriu, un dels escriptors més reconeguts del nostre país.

Espriu, un d’aquells autors que per sempre més romandrà en la memòria del nostre poble. Obres com El cementiri de Sinera, El caminant i el mur o la Pell de Brau, reconegudes arreu, esdevenen d’imprescindible lectura.

Per sobre de tot, en Salvador Espriu era un home de la terra que estimava el seu país i a la seva gent. Era un visionari i un gran coneixedor del que necessitava i demandava el poble. No era extremista, ans al contrari, era partidari de la concòrdia i no de l’enfrontament.

Espriu, tot i néixer a Santa Coloma de Farners, va passar molts estius de la seva vida a la casa que tenia a Arenys. D’aquí ve lo de “Sinera”, el nom d’Arenys llegit al inrevés, i que Espriu utilitza com a món propi en part de la seva obra.

Recordo l’any 1971, jo era molt petit, que a la casa on ell passava els estius (al carrer de la Parera) s’hi va gravar la pel·lícula Laia de Vicent Lluch. En aquesta pel·lícula hi participaven en Paco Rabal i la Nuria Espert, entre d’altres  Va ser tot un esdeveniment pel poble i molts arenyencs van participar en el rodatge. De fet, encara avui, molts dels vilatans recordem amb emoció aquells dies.

Així doncs, aprofito l’avinentesa per convidar-vos a Arenys a que visiteu el Centre Salvador Espriu, per cert, excel·lentment dirigit per na Montserrat Caba. Allà hi podreu consultar el fons documental i assessorar-vos sobre l’obra de Salvador Espriu. No us ho perdeu i veniu a Arenys!.

Aquest dimecres, de ben segur, que varem fer feliç a Salvador Espriu (al cel sigui).

Com va dir ell: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.

Una mica de tot…

Aquest ha estat un final de setmana mogut, amb miscel·lània de sentiments i situacions, amics que ens deixen, actes de país amb càrrega històrica, un barça que per moments ens va fer patir. I un diumenge, molt Arenyenc amb un interessant final de cap de setmana amb les eleccions a Euzkadi i a Galicia.

El proppassat divendres vàrem acomiadar a un patriota, historiador enamorat de Catalunya, amic i ex director general de Turisme Joan Carles Vilalta, una bona persona que ens va deixar de forma silenciosa i ràpida, descansi en pau. El trobarem a faltar!!

El dissabte al mati, a Mataró, va tenir lloc un acte multitudinari de suport de tot el mon municipalista del país, alcaldes i regidors, al president Mas. Acte emotiu per la transcendència del moment, i amb moltes petites intervencions d’alcaldes del nord i del sud, de mar i de terra endins, totes elles sentides i expressades des del cor.

Personalment, n’hi va haver una que em va agradar especialment, quan al alcalde de Figueres en un acte a la casa de Andalusia, li varen preguntar quina era la seva pàtria i en Santi Vila els hi va respondre que “la meva pàtria sou vosaltres”, bonic i alhora amb un missatge profund i sincer.

Dissabte al vespres un gran partit del Barça amb un tàndem impressionant Messi –Cesc que per cert tenia complicitat divina ja que l’endemà diumenge el Sant Pare Benet XVI a Roma canonitzava entre d’altres a la Catalana nascuda a Vic, la Mare Carmen Sallés fundadora del ordre de les “madres Concepcionistes” que dirigeixen el Col·legi de la Presentació a Arenys de Mar on anava el Cesc de Petit fins que va anar a la Masia.

També el diumenge a la tarda vaig participar en un concert emotiu que organitza la Associació Arenyenca en contra del Càncer. Bona musica i bon ambient .

No puc acabar el post d’avui sense fer menció al resultat de les eleccions a Euzkadi i a Galícia. Sembla que a Galícia s’ha premiat, més que unes sigles, la gestió del govern regional i del President Gallec dels darrers tres anys. Queda clar que a Galícia el PP es consolida com a força majoritària i es fa evident que els socialistes tenen pendent una reflexió profunda a Galícia però també arreu.

Em sento especialment content i satisfet amb els resultats que s’han produït al País Basc. Els amics del PNV han guanyat unes eleccions on la pau i la democràcia han estat les protagonistes. Queda clar que aquesta nova majoria abertzale al Parlament Basc dibuixa un nou escenari per Euskadi. Ells han de dibuixar el camí que volen pel seu poble, només ells.

Lluny de les declaracions d’aquestes darreres hores on alguns carreguen amb fúria contra el Tribunal Constitucional per permetre a Bildu concórrer a les eleccions, caldrà que el Sr. Rajoy i el seu govern prenguin nota del resultat d’aquesta nació històrica.

En pau i en democràcia el resultat de les urnes és el que compte. Que no us enganyin.

Zorionak EAJ-PNV!

 

Arriba el Calamarenys!

Enguany, el Calamarenys fa 17 anys, esta apunt de convertir-se en adult, la criatura se’ns ha fet gran. Pels que no el coneixeu el Calamarenys, consisteix, a grans trets, a potenciar i posar en valor un producte típic de la vila d’Arenys de Mar, com és el calamar, i també, lògicament, per dinamitzar l’economia local, tant del sector pesquer com especialment del sector de la restauració.

Fa més de 18 anys, en el moment del meu aterratge com a regidor de promoció econòmica d’Arenys, vaig veure clara la necessitat d’incentivar i donar a conèixer la gastronomia i la tradició marinera de la vila amb alguna acció que a més dinamitzes econòmicament el municipi, aquesta idea embrionària i amb la inestimable col·laboració de l’amic Joan Majó de Can Majó va esdevenir realitat sota el nom Calamarenys.

I per què el Calamar?, us preguntareu. Doncs bàsicament per tres motius, el primer per posar en valor el calamar de potera, anomenat així per l’eina utilitzada per pescar-los artesanalment, uns petits hams, que esdevenen una tècnica laboriosa i que depèn en gran mesura de l’estat de la mar i l’experiència del pescador. En segon lloc perquè el calamar hores d’ara encara és un producte assequible. I el tercer motiu i que és cabdal per desenvolupar unes jornades gastronòmiques: la gran varietat de possibilitat de cuinar-lo, combinar-lo i servir-lo.

En aquest procés de definició del Calamarenys també va ser important la col·laboració d’en Josep Maria Danés, de Can Danés, així com d’altres restauradors d’Arenys de Mar.

Mica en mica les jornades s’han convertit en referent municipal i ja fa alguns anys va superar la frontera de la vila i es va estendre a d’altres poblacions properes, fins esdevenir amb força com una de les cites de referència de tot el Maresme.

Us animo doncs a que gaudiu un anys més del Calamarenys, de la seva gastronomia i de totes les activitats associades a aquest esdeveniment. Què aprofiti!!!!

Si voleu més informació: http://www.calamarenys.com/

A una setmana del congrés d’Unió. Aquesta, una setmana de fires.

Com be sabeu, aquells que militem a Unió, ens trobem a una setmana i poc per celebrar el nostre congrés.

Un congrés on tinc l’honor de presentar-me a la reelecció com a vicepresident d’organització, en la candidatura que encapçala Josep Antoni Duran i Lleida.

Un congrés aquest on Unió presenta una ponència basada en el catalanisme, el centralisme i l’humanisme, com a eixos bàsics i fonamentals de la nostra acció política.

Es un honor per mi ser membre d’aquesta candidatura que encapçala en Duran. Ell es en Messi, i la resta de candidats farem de Xavi, Puyol, Valdes, etc. Si sortim escollits seguirem treballant per mantenir viva la flama d’Unio arreu del país! No en tingueu cap dubte!

Canviant de temàtica totalment;

Els mesos d’abril i maig, són tradicionalment mesos de fires, trobades i jornades populars que arreu del nostre territori donen testimoni de tradicions agrícoles, ramaderes i culturals o be propicien l’aparició d’algunes de noves, amb l’objectiu de dinamitzar econòmicament una vila o homenatjar fets rellevants o transcendents, aplaudeixo sense reserves aquestes iniciatives i procuro donar sempre el màxim suport i gaudeixo molt assistint a les mateixes. Concretament aquest cap de setmana vaig visitar dos esdeveniments molt consolidats: la XXVena Trobada de Puntaires, que és celebra al meu estimat, Arenys de Mar i la 59a edició de la Fira d’Espàrrecs de Gavà.Com cada darrer diumenge del mes d’abril es celebra a Arenys de Mar la Trobada de puntaires, promoguda per l’associació de Puntaires Flor d’Alba en la que participaran artesanes de tota Catalunya. La jornada, va reunir al matí a la Riera unes 3.000 puntaires arribades d’arreu del país, i va comptar amb la assistència del Molt honorable President de la Generalitat, Artur Mas. La jornada va esdevenir una vegada més un èxit i felicito a tots els implicats pels objectius assolits.Dissabte vaig visitar la Fira d’Espàrrecs una mostra agrícola, comercial i gastronòmica que rep anualment més de 50.000 visitants en els tres dies d’exposició.Per una altre banda, cal donar la benvinguda a una nova iniciativa,

Sant Pol, estrena fira que vol acostar el món del formatge al gran públic. Es tracta de la I Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor, que va comptar amb una santpolenca il·lustre com és Carme Ruscalleda propietària del Restaurant Sant Pau, espero que aquest esdeveniment tingui una llarga vida plena d’èxit i encert, de moment ja tenen el meu reconeixement, per ser valents, tenir iniciativa i promoure l’activitat cultural i econòmica.

En aquest país, cada vegada més, necessitem, reinventar-nos i redescobrir-nos, sense oblidar qui som i d’on venim però mirant això si, cap al futur amb voluntat d’avançar.

Fer memòria per anar endavant

Amb permís de la globalització, l’economia dels grans mercats i de la crisi financera internacional, permeteu-me  que aquesta setmana parli del meu estimat Arenys de Mar, doncs cal destacar un parell d’apunts culturals i socials de gran importància local.

El primer relacionat amb el món del teatre, doncs hem pogut gaudir de la representació a casa nostra de l’obra Miralls Tèrbols de l’arenyenc Lluís Ferran de Pol a càrrec de la companyia Fènix Teatre, amb un gran èxit de públic que va obligar a prorrogar la representació. No soc un expert en teatre, però si que puc dir que l’obra dirigida per Jordi Pons-Ribot, ha estat un luxe per la nostra vila, amb una excel·lent escenografia i uns magnífics actors en una obra que recull un moment clau de la historia del nostre municipi, amb la construcció del Port, l’arribada de la immigració, bàsicament murciana, i uns anys vint convulsos, complexes, plens de canvis culturals, socials, preludi d’un segle XX de transformacions i de clarobscurs al nostre país. No puc fer més que felicitar a tots els implicats en aquest projecte que ens han permès gaudir d’un fragment de la nostra història, compartir-la i actualitzar-la.

D’altra banda, però en la mateixa direcció, aquest darrers dies, he pogut comentar amb molts conciutadans, el vídeos històrics d’Arenys de Mar disponibles al youtube sota la iniciativa de Canalsfilms on podem recuperar peces audiovisuals que recullen moments rellevants de la nostra història com la gran nevada del 62, la festa major de mitjans del seixanta, o altres vídeos de començament dels 80, és sens dubte un bon exercici visualitzar aquest vídeos us ho recomano sens dubte a tots i a totes.

De nou, felicitar a aquells que un exercici de ciutadania i esperit de col·laboració ens ajuden a recuperar la nostra memòria col·lectiva redescobrint tots aquest documents i facilitant l’accés al conjunt de ciutadans, sent alhora una eina històrica, que permet explicar als més petits i ja no tant petits de casa com era l’Arenys de fa molts anys, com per permetre’ns gaudir amb nostàlgia d’èpoques pretèrites.

En moments convulsos com aquests, crec sincerament, que és molt important saber d’on venim per tenir clar cap on hem d’anar.