Turisme i Setmana Santa

imagesA punt de començar la Setmana Santa, moment més important de l’any litúrgic cristià, i amb motes ganes de desconnectar uns dies després del ritme frenètic i esgotador que els temps actuals i les meves responsabilitats comporten, desitjo, docs, aprofitar aquests dies per gaudir d’algunes d’aquestes tradicions tant pròpies de la setmana santa, gaudir de paisatge, la família i treballar en el llibre que estic preparant, ja us explicaré en algun proper post, però l’objectiu prioritari serà descansar per recarregar piles i energia,  tenint, a més, en compte que el mes de maig estarà clarament monopolitzat per les eleccions al Parlament Europeu del 25, amb tot el que això comporta donada la meva responsabilitat de Secretari d’Organització d’UDC.

Dit això, començo amb aquesta desconnexió, parlant-vos, d’una de les meves passions i vocacions com és el món del turisme. Els passats 2 i 3 de maig, al Caixafòrum, és va desenvolupar la segona edició del ForumTurisTIC. El congrés ha estat organitzat pel centre tecnològic Barcelona Digital per donar a conèixer experiències i tendències per fer més rendible i competitiva tota la cadena de valor del turisme a partir de les tecnologies digitals. prop de 1.400 professionals del sector de manera presencial i prop d’uns 700 online han seguit aquest fòrum, molt i molt interessant i centrat a la cerca de nous mercats, a la importància de desenvolupar i cultivar relacions en xarxa, recomanacions i reputació online, a la tendència peer to peer  i a conèixer les aplicacions més interessants i creatives del sector turístic, val la pensa assenyalar que el sector turístic, és clarament un sector on  les noves tecnologies s’estan implementant amb força orientades especialment a dos direccions, la primera a conèixer i analitzar les tendències i comportaments del turista amb la clara finalitat d’oferir abans i fins i tot durant la seva estada experiències, activitats i producte en general tenint en compte les seves compres anteriors i la seva ubicació geogràfica. La segona, esta més centrada a l’explotació d’Apps que faciliten la compra al consumidor.

TurisTIC, va ser el marc escollit per la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme, per presentar la primera plataforma de venda de viatges combinats d’una administració pública, una magnífica iniciativa que aplaudeixo i valoro, per valenta, efectiva i sens dubte, és l’exemple clar i d’èxit de la col·laboració público-privada.

Per altre banda, aquests dies hem vist com les inversions estrangeres a Catalunyano paren de créixer. Barcelona World n’és una, i molt important, hi ho és per molts motius, una, per la capacitat de pacte entre CIU i PSC, un altre és per reforça un model turístic d’èxit com ho és Port Aventura, i la tercera perquè obre noves línies estratègiques de negoci, que no ens han de fer por, l’oferta és amplia, equilibrada, coherent i amb un impacte i beneficis al territori molt significatius.

És evident, que el sector turístic del nostre país, gaudeix de bona salut i les perspectives d’ocupació d’aquesta setmana santa no fan més que posar-ho en valor.

Gaudiu d’uns merescuts dies de descans i ens parlem a la tornada…

I…, què diu el ciutadà?

400px-Bundeshaus_-_Nationalratsratssaal_-_001Com ja sabeu fa setmanes que a Espanya hi ha un debat important entorn l’avortament, com a conseqüència del projecte de llei que ha presentat el govern de l’estat espanyol.

És quan es produeixen aquests tipus de debats a Espanya, quan més envejo el model polític suís i la seva manera d’entendre i exercir la democràcia.

El poder polític a Suïssa recau en el govern i en les dos càmeres més representatives, que a Espanya equivaldrien al congrés í al senat. El canvi més important però, és troba en el fet que per realitzar qualsevol canvi en la constitució, o algun canvi en una llei, etc, és obligatori aprovar-ho mitjançant referèndum. És més, a través d’aquests referèndums els ciutadans poden impugnar qualsevol llei votada pel parlament federal i per mitjà d’iniciatives ciutadanes poden introduir esmenes a la constitució.

Per què poso l’exemple de Suïssa doncs?. Poso aquest exemple, perquè és el que necessitem precisament aquí quan abordem debats tan importants i que tenen una afectació tan directa sobre el ciutadà.

Cal que aquest tipus de democràcia semidirecte s’apliqui també en el nostre sistema democràtic. L’avortament, l’educació, la sanitat, el debat territorial, etc, són aspectes prou importants com perquè estiguin sotmesos a consulta ciutadana.

Cada dia que passa però, sembla més complicat fer entendre que cal reformar aquest estat espanyol en el que ens toca viure. S’ha de seguir explicant doncs, que canviar el sistema polític amb el que convivim des del 1978 ha de ser la màxima prioritat d’estat. El immobilisme i el totalitarisme en la pressa de les decisions, provoquen que la ciutadania s’allunyi cada dia més.

S’han de prendre decisions que passin per dotar de major rol al ciutadà, i cal fer-ho urgentment.

Canviant de tema i per acabar el post d’avui, deixeu-me que faci referència a l’anunci de Montoro d’amagar les balances fiscals. Aquesta covardia i prepotència del Sr. Montoro, només posa en evidència el poc respecte que aquest govern espanyol té cap a Catalunya i les seves reclamacions.

Un darrer apunt sobre això; no podria Europa, d’una forma objectiva i amb els equips especialitzats que té, fer d’àrbitre amb aquest tema de les balances fiscals. Si Madrid diu una cosa i Barcelona en diu una altre, que sigui Brussel·les qui dictamini.

El Sr. Montoro pot dir missa, però els ciutadans tenen el dret de conèixer el que donen i reben a canvi.

Per acabar, una frase anònima per a la reflexió que diu: “ l’home que diu: no és podrà fer, serà sorprès per algú que ho faci”.

Cercle d’economia i altres reflexions

fotonoticia_20130530174616_500Com economista de formació que sóc, sempre intento fer un seguiment, més o menys acurat, de tot allò que passa a les trobades anuals que el Cercle d’Economia desenvolupa a Sitges.

Aquest any, no podia ser menys, i he prestat especial atenció als posicionaments, anàlisi i opinions, d’experts econòmics i dels diferents responsables polítics de primer nivell que s’hi donen cita.

Tinc la sensació, compartida per molts, que enguany es va parlar més de política que d’economia. No entraré a analitzar el que va dir el President Mas, Rajoy o de Guindos. Ja se n’ha parlat molt.

El que sí que vull és remarcar i reafirmar, la posició clara del Cercle, que enèrgicament va demanar superar la por al canvi i a les reformes, també de la Constitució.

Especialment em va agradar que el president del Cercle d’Economia demanés a les institucions que s’adaptessin a les noves generacions per tal de que s’hi vegin representades. Just a la fusta, no es podia haver dit millor.

Sabeu que ja fa temps que parlo precisament d’això i que defenso activament que s’ha de modificar tot allò que ens allunya del ciutadà. Ja fa temps que la classe política s’hauria d’haver pres seriosament el debat de la reformulació de la política i també de les institucions. O aprofundim amb urgència sobre tot allò que es fa i no es fa o ens donaran definitivament l’esquena.

Cal reformar la Constitució, el Senat, el Congrés, el model autonòmic del “café para todos” i s’ha de vertebrar un nou model polític adaptant-lo a les noves realitats socials. La gent ho espera, creieu-me.

Sempre he dit que la crisi ha de ser una oportunitat per solucionar tot allò que no funciona. Avui, afortunadament, ja es parla obertament de llistes obertes i de limitació de mandats, ara bé hem de deixar de parlar, posar-ho sobre paper i passar als fets.

A nivell del sector econòmic tres quarts del mateix. Cal tornar a l’economia de trinxeres. Les famílies, la gent i moltes empreses estan posant de la seva part per viure amb molt menys. Cal que el sectors bancaris, les empreses de l’Ibex i el ministeri competent apliquin també aquest remei tan nostre.

D’afegit, una petita reflexió. L’altre dia llegia un article al portal Economia Digital, on es deia que el mercat espanyol ha deixat de ser una oportunitat per alguns fons de capital de risc. Què vol dir això? que moltes empreses d’inversió instaurades a Espanya estan deixant d’invertir a Espanya per fer-ho, per exemple, a l’Amèrica del Sud.

Per molts, això seria una mala notícia però per mi no, i tant que no!. Una cosa més sobre això; que Déu ajudi als amics de l’Amèrica del Sud ja que part de la crisi que ara tenim també és responsabilitat d’aquesta enginyeria financera, a vegades, molt poc ortodoxa.

S’ha d’humanitzar l’economia i sobretot, sobretot, que l’enginyeria faci ponts i camins i no balanços.

Crec que entre tots ho farem possible, però ho farem possible si assumim que s’han de fer canvis.

El Cercle va mostrar la seva predisposició als canvis i reformes, aprofitem-ho i que ens ajudin a fer-ho.