Una setmana després

Ja ha passat un setmana des que es van conèixer els resultats de les eleccions municipals a Catalunya i a la resta de l’Estat. Per tant, podem analitzar més fredament els seus resultats. Queda clar que han servit per posar en evidencia que Catalunya i l’Estat espanyol són molt més plurals pel que fa a les preferències polítiques que ara fa quatre anys.

baixaEls partits amb responsabilitat de govern durant la crisi econòmica més virulenta dels darrers anys han patit un fort desgast. Tot i això, per exemple a Catalunya, CiU torna a ser la força més votada i aguanta l’envit de les noves formacions que es presenten amb l’aura de la regeneració. No va ser així a la ciutat de Barcelona (on en Trias mereixia molt més) i a l’àrea metropolitana on tenim un problema com a formació.

En l’àmbit espanyol Ciudadanos i Podemos pugen amb força i accentuen encara més el desgast del PP i del PSOE, que continuen ancorats en un model de fer política convencional i previsible. La seva ceguesa política en molts dels problemes que afecten el país i la seva poca capacitat de pacte els han abocat a uns resultats poc favorables.

Fa un temps que dic i així ho he escrit que “Res serà el que era”, i aquestes eleccions ho posen en evidència. Ja no convenç la política del crit, de la comèdia, del tu més, del “anti” alguna cosa. Calen nous paradigmes de fer i noves maneres de ser. Hi ha moltes coses que es podrien haver fet d’una altra manera amb diàleg i consens, que fa ja temps que no existeixen entre les forces polítiques amb més tradició democràtica del nostre país.

Per acabar, deixeu-me que feliciti el Barça per la victòria davant de l’Atlètic a la final de la copa del Rei. De la xiulada, no en parlaré, però crec en el respecte a tots els himnes. Només diré que el descontent va a més i que les respostes positives de Madrid continuen sense aparèixer. Això sí, envien el Sr. Wert a la llotja del Camp Nou. No calen més comentaris.

Municipals 2015

som10milDemà passat dijous a mitjanit comença la campanya de les eleccions municipals a Catalunya i a la restat de l’Estat espanyol. Són unes eleccions que venen marcades per les moltes llistes i per les noves opcions polítiques que es presenten als diferents municipis del nostre país i arreu. Aquest fet demostra que la política viu immersa entre nous paradigmes que no existien fins ara.

Com a secretari d’Organització d’Unió i membre de la direcció de CiU tinc clara una cosa, però: la federació continua essent la força municipalista per excel·lència al nostre país.

Presenta més llistes que cap altra formació a Catalunya, amb persones renovades i preparades, que tenen molt clara la nova manera de fer política que necessiten els ajuntaments del nostre país. CiU pot tornar a ser la força amb més suport de la gent el proper 24 Maig. I necessitem que sigui així.

Les 10.000 persones que es presenten amb les sigles de CiU garanteixen que Catalunya continuï creixent des dels ajuntaments, des dels pobles i ciutats. Com afirma la dita “no es oro todo lo que reluce“.

No us creieu les promeses de canvi i llegiu-vos els programes de les diferents formacions que es presenten en els vostres pobles o ciutats.

Que tingueu una bona campanya!

Som-hi!!!

DIES DE MOLTA FEINA I DE NOVES PREOCUPACIONS: EGIPTE I TUNÍSIA

Perdoneu el retard en fer un nou apunt al blog, però la veritat és que ha estat un mes de molta activitat amb totes les noves responsabilitats que he assumit. Encara no he pogut posar-me al dia.
A ningú no se li escapa que posar fil a l’agulla i arribar a acords a totes les llistes municipals de CiU dels 947 ajuntaments de Catalunya no és una tasca fàcil, i més si tenim en compte que hi ha d’haver entesa entre els partits de la federació, CDC i Unió. Cadascun d’ells defensa els seus legítims interessos: encapçalar o bé ocupar llocs destacats a les llistes. Portar-ho a bon port és sempre força complicat.

D’altra banda, ja ha començat l’activitat ordinària al Parlament de Catalunya amb noves responsabilitats. Ara des d’una òptica ben diferent per sort, toca blindar el govern perquè pugui actuar i aplicar les polítiques necessàries per aixecar al país. És una tasca també nova, malgrat els 4 anys d’experiències de la darrera legislatura, quan hi érem a l’oposició.

I per acabar, un tema que em preocupa molt, i molt. A més, afecta a uns països on hi he treballat i he viscut durant alguns anys i en el qual tinc bons amics. No m’agrada el que veig de transfons darrere el que està passant a Tunísia i Egipte. Cal estar-hi amatents. El paper que juguen a nivell global i estratègic és clau per l’equilibri mundial.