Continua la ceguesa política….

Fa uns dies, en  el decurs de la sessió planària de control  al president del govern espanyol, el nostre diputat, en Josep Sánchez Llibre, preguntava al president Rajoy sobre els resultats de les eleccions del 27S. De fet, li demanava una valoració realista i coherent que no es va produir en cap moment. Com sempre vaja…

Espanya viu immersa en una gran mentida. Sí, així ho dic. Girar l’esquena a la realitat política i social que viu Catalunya, es girar també l’esquena a Espanya i al seu futur. Negar la realitat, una vegada i una altra, només fa que el problema es faci més gran.

Josep Sánchez Llibre, li demanava al Sr.Rajoy que afrontes el problema català des de la política, el diàleg i el consens, per enèsima vegada. Però no hi ha manera, l’estat espanyol ha decidit fer política des del Tribunal Constitucional i des del poder judicial des de fa ja massa temps.

Fa un temps que vinc dient, també ho he posat per escrit en nombroses ocasions, que Espanya és com aquell malalt que té un braç en gangrena que si no es cura a temps o es talla el braç o la gangrena va apoderant-se de tot el cos fins que la persona traspassa. Doncs sí, això li pot passar a Espanya. La negativa d’alguns per afrontar els problemes des del minut 0, comporta que quan vulguis fer-ho potser ja no hi ets a temps.

L’independentisme no minva com pretenen fer veure alguns, al contrari. De la mateixa manera que no minven aquells que defensen el dret a decidir. Espanya i el seu govern segueixen jugant amb una Espanya que agrada a molt pocs. Una Espanya que no evoluciona ni camina a la velocitat que molts desitjaríem.

Doncs això, els polítics espanyols tenen molt poc marge per oferir quelcom atractiu i que faci justícia a les reclamacions del poble català.

Si aquesta proposta no arriba ràpid, jo també preferiré construir quelcom nou i més il·lusionant del que tenim ara.

Sabeu que penso que podem recórrer camí dins d’Espanya, però si la resposta és el silenci o l’amenaça, el camí el faré al nou Estat Català que construirem entre totes i tots.

Us deixo l’enllaç a l’intervenció d’en Josep Sánchez Libre https://www.youtube.com/watch?v=qZ5dN6Kv40c

 

 

Reforma horària

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/compartir-diferit?p_cp1=7577269&p_cp2=7577719

l’Espai d’Unió

A 80 dies de les eleccions a Catalunya, el panorama electoral està més convuls que mai. Encara no tenim clar, si hi haurà llista del president, llista de la societat civil, llista mixta, llista sense polítics… per altre banda el bloc de les esquerres sembla que es vol articular, però encara no han definit l’abast i el posicionament davant temes clau. Òbviament, la ciutadania en general, la no polititzada, observa atònita aquesta situació i intenta aclarir les seves idees, per definir el seu vot de cara el 27s.

És davant d’aquesta situació, que pren valor i força, el posicionament d’Unió Democràtica de Catalunya, la nostre proposta és clara i nítida. És aquella que durant molts anys ha estat majoritària al nostre país. Som el centre, especialment després de la deriva del partits clarament espanyolistes i la deriva cap a una possible DUI del sector més clarament independentista. Creiem que existeix un espai pel catalanisme moderat, per aquell que defensa acordar, pactar amb força i sense renunciar a res, potser és més lent, però sens dubte traça un camí més sòlid i segur. El discurs d’Unió no és ambigu i això, ara, és una valor a l’alça.

El posicionament UDC sobre el procés no te límits, ha de sorgir de la decisió majoritària del catalans, però perquè tingui validesa, jurídica i legal i sigui reconeguda internacionalment, cal que sigui acorda i pactada. Ja sabem que l’actual govern espanyol es tanca en banda a aquesta possibilitat, però cal recordar que, segurament, al mes de novembre, hi hauran eleccions a Espanya, i que les majories canviaran i llavors s’obrirà la possibilitat de negociar i acordar nous posicionaments i encaixos per Catalunya. En aquest aspecte les relacions internacionals d’Unió, especialment a Europa són i seran un factor determinant alhora de fer-nos escoltar.

En el tema social, no cal dir-ho UDC, està allà on ha estat sempre, amb la justícia social com a objectiu prioritari.

7 DIES DE JUNY

En 7 dies de juny  UNIÓ a fet un gir de 180 graus, el14 de juny vam ser el partit pioner a Catalunya a fer una consulta a tota la militància per tal de decidir el full de ruta  de Unió Democràtica davant del procés que esta immers el país. Per cert se’ns ha criticat que érem pocs militants. A mi m’agradaria saber quants militants tenen la resta de partits al corrent de pagament  i aleshores veuríem si som molts o pocs. Pensem que fa poc vam fer un congrés de renovació d’estatuts on es deia que l’impagament era baixa automàtica després de transcorreguts uns mesos per avisar. I no cal dir que abans de regular–ho érem més de 10.000.

Però tornem a la consulta i a la pregunta -evidentment no era la pregunta que hauria fet jo, i segur que cada militant hauria fet la seva. L’encàrrec era complex i calia una pregunta inclusiva que recullis les màximes sensibilitats que hi ha dins de Unió , els del Sí-Sí, els del Si- No i els del Si i en blanc. que Recordem que el 9-N es preguntava si volíem seguir com estem.  És obvi que no, que gairebé tots volem que la relació amb l’Estat espanyol ha de canviar per millorar. Sobre la segona part, si volem ser un estat independent, aquí hi ha per a tots els gustos.

Fa menys de deu anys el percentatge d’independentistes a Catalunya estava entre el 15 i el 20%, avui es superior, però per molts  motius. La majoria són nacionalistes emprenyats pel reiterat maltractament rebut tant per Zapatero com Rajoy, és a dir ple PSOE i pel PP.  Com he dit alguna vegada, la política esta més plena de miops que només miren les properes eleccions que d’estadistes que tenen una visió clara d’on ha d’anar un estat. Aquest reiterat desdeny vers a Catalunya ha fet que el percentatge d’independentistes augmenti molt. Al mateix temps estem vivint una certa fractura social a casa nostra com mai havia passat.

Unió vol la sobirania plena i sense límits però amb una sèrie de ítems condicionants, com són no sortir de la legalitat, no abandonar Europa, mantenir el diàleg amb l’Estat i la UE per poder fer una consulta perquè els catalans puguem decidir democràticament què volem per a Catalunya i preservar la cohesió social.. Això no encaixa massa bé amb el full de ruta que tenen acordat CDC amb ERC. Per tant amb aquests condicionant és molt difícil que Unió encaixi en al full establert. Per coherència, doncs, els tres consellers han deixat el govern després de haver fet una magnifica feina, reconeguda per tothom. Finalment, el dissabte 20 de juny en un consell nacional llarguíssim es decideix amb un marge més ampli –gairebé el 70%- que, per primer cop des de la República, Unió es presentarà sola a les eleccions al parlament de Catalunya.

Ho hem de veure en positiu per les dues bandes. El balanç de CiU ha estat molt positiu per a Catalunya i també per a la resta del Estat. Per tant, tota la gratitud i agraïment a la federació. Ara el que iniciem és un nou camí polític per separat.  Des d’Unió volem contribuir a la cohesió del catalanisme, i donar una opció que no exclogui ningú. Hi ha un espai electoral que es podria quedar orfe o que podria anar a altres opcions que no ajudarien gens al procés del nostre país. I Unió pot fer molt per a Catalunya des d’aquest espai.

Una setmana després

Ja ha passat un setmana des que es van conèixer els resultats de les eleccions municipals a Catalunya i a la resta de l’Estat. Per tant, podem analitzar més fredament els seus resultats. Queda clar que han servit per posar en evidencia que Catalunya i l’Estat espanyol són molt més plurals pel que fa a les preferències polítiques que ara fa quatre anys.

Els partits amb responsabilitat de govern durant la crisi econòmica més virulenta dels darrers anys han patit un fort desgast. Tot i això, per exemple a Catalunya, CiU torna a ser la força més votada i aguanta l’envit de les noves formacions que es presenten amb l’aura de la regeneració. No va ser així a la ciutat de Barcelona (on en Trias mereixia molt més) i a l’àrea metropolitana on tenim un problema com a formació.

En l’àmbit espanyol Ciudadanos i Podemos pugen amb força i accentuen encara més el desgast del PP i del PSOE, que continuen ancorats en un model de fer política convencional i previsible. La seva ceguesa política en molts dels problemes que afecten el país i la seva poca capacitat de pacte els han abocat a uns resultats poc favorables.

Fa un temps que dic i així ho he escrit que “Res serà el que era”, i aquestes eleccions ho posen en evidència. Ja no convenç la política del crit, de la comèdia, del tu més, del “anti” alguna cosa. Calen nous paradigmes de fer i noves maneres de ser. Hi ha moltes coses que es podrien haver fet d’una altra manera amb diàleg i consens, que fa ja temps que no existeixen entre les forces polítiques amb més tradició democràtica del nostre país.

Per acabar, deixeu-me que feliciti el Barça per la victòria davant de l’Atlètic a la final de la copa del Rei. De la xiulada, no en parlaré, però crec en el respecte a tots els himnes. Només diré que el descontent va a més i que les respostes positives de Madrid continuen sense aparèixer. Això sí, envien el Sr. Wert a la llotja del Camp Nou. No calen més comentaris.

Municipals 2015

Demà passat dijous a mitjanit comença la campanya de les eleccions municipals a Catalunya i a la restat de l’Estat espanyol. Són unes eleccions que venen marcades per les moltes llistes i per les noves opcions polítiques que es presenten als diferents municipis del nostre país i arreu. Aquest fet demostra que la política viu immersa entre nous paradigmes que no existien fins ara.

Com a secretari d’Organització d’Unió i membre de la direcció de CiU tinc clara una cosa, però: la federació continua essent la força municipalista per excel·lència al nostre país.

Presenta més llistes que cap altra formació a Catalunya, amb persones renovades i preparades, que tenen molt clara la nova manera de fer política que necessiten els ajuntaments del nostre país. CiU pot tornar a ser la força amb més suport de la gent el proper 24 Maig. I necessitem que sigui així.

Les 10.000 persones que es presenten amb les sigles de CiU garanteixen que Catalunya continuï creixent des dels ajuntaments, des dels pobles i ciutats. Com afirma la dita “no es oro todo lo que reluce“.

No us creieu les promeses de canvi i llegiu-vos els programes de les diferents formacions que es presenten en els vostres pobles o ciutats.

Que tingueu una bona campanya!

Som-hi!!!

Creixement i Turisme

Fa pocs dies ha tingut lloc la cèlebre festa anual del turisme a Madrid als pavellons de IFEMA, el dimarts 27 començaven les jornades tècniques i el dimecres 28 s’inaugurava la Fira amb tota riquesa d’estands, personal, merchandaising, suports promocionals i tot el que us podeu imaginar.  Aquest any el patrocinador de la edició ha estat Mèxic, oportunitat magnífica, per retrobar antics companys de feina amb els que hem compartit molts bons moments arreu del món, sempre explico, que qui com jo, ha treballat més de vint anys com a guia turístic, els companys de feina no els tens a tocar, i per tant, aquesta és una oportunitat única, per retrobar-los.

Deixem a banda vivències personals i centrem-nos a analitzar, com ha anat la temporada 2014, i a fer una mica de predicció de com pot ser la present. A Catalunya, hem tancat un excel·lent any amb un nou record de turistes estrangers, la despesa del turisme estranger supera els 15.000 milions d’euros, 866 milions més que l’any anterior, un 6,1% més. A l’Estat Espanyol s’ha arribat als 65 milions de visitants un 7% més que l’any passat , amb tot el que això comporta d’afectació al PIB, un 12% i taxa d’atur del 16%, a més una bona noticia és que Espanya consolida la posició de tercer destí a nivell mundial per darrera de EUA i França. Catalunya és la primera destinació nacional per davant de Canàries i Balears.

Cal destacar també, que augmenta el anomenat turisme “regional”, els asiàtics per Àsia , els americans per Amèrica, els europeus… També observem un lleuger augment d’Egipte i Tunísia com a destinacions turístiques.

El segment del turisme urbà creix 4 vegades més que el de sol i platja, i dins del urbà tenim Barcelona  molt ben posicionada amb 7.5 milions de visitants, com a curiositat la primera destinació en turisme urbà és Hong-kong  amb 25 milions de visitants, pensem que te la Xina al costat i el que he comentat abans del increment del turisme regional. El segment del week end esta en alça sobretot a Madrid, Barcelona i Sevilla.

El segment del MICE continua estancat menys events i menys despesa. Cal tenir en consideració que amb la globalització tenim competidors molt potents com Les Vegas, o un creixent Dubai, amb un potent, bo, i car, pla estratègic turístic, reforçat d’una bona estratègia aeroportuària avui, Dubai te més moviment aeri que Heathrow.

Permeteu-me traslladar les meves més sinceres felicitacions a la Direcció General de Turisme i a l’Agència Catalana de Turisme per la campanya “Com a casa“, una vegada més tornen a donar a la diana. Cal destacar, a banda, la bona marxa del mercat alemany amb un increment del 12.3% d’arribades i un increment del 20.1 % de la despesa, la recuperació del mercat italià amb un increment del 19.9% i del 20.4 % de la despesa, en relació a l’any anterior.

La cara negativa és el descens del turisme rus, amb una devallada del 14.4 % degut a la situació econòmica i política de Rússia. Cal doncs, compensar aquest descens amb l’obertura de nous mercats com ara Armènia, Moldàvia, Kazakhstan i Azerbaijan. Una altre bona noticia és el gran nivell d’assoliment del pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016, i del pla de màrqueting 2013-2015. Cal destacar a més l’elevat grau de satisfacció del turista que visita Catalunya que se situa en un 8.6 sobre 10.

Una l’altre indicador que ens demostra la força del sector turístic com a motor ja consolidat de l’economia al sector turístic català és la dada d’ocupació, entre 350.000 i 410.000 persones, xifra que suposa entre un 12% i un 13% de la ocupació total del nostre país.

Només queda, doncs, felicitar i recolzar al sector, endavant i força, cal continuar treballant una bona relació qualitat preu, amb una bona oferta i bon accés a la mateixa amb les noves tecnologies mòbils que facilitin la cerca i la reserva, per poder gaudir d’una experiència única.

 

Rigor !

Començo aquest article amb una reflexió que espero sigui ben entesa Quan un restaurant pateix un cas d’intoxicació generalment acaba tancant o, si pot, intenta canviar radicalment la imatge per superar el desafortunat episodi que perjudica els clients, però també els proveïdors, els comercials, etc. En canvi, a vegades en algunes tertúlies de mitjans de comunicació sembla que com més s’intoxica millor i que l’objectiu final és augmentar el seu “caché”, créixer en audiència i ser líders.

Penso –ho he dit moltes vegades- que calen dosis de serenor en la política, però també en altres àmbits amb influència en el dia a dia de les persones i, sens dubte,  un és el dels mitjans de comunicació. Crec -ho dic humilment- que s’hauria de tendir a que els tertulians fossin experts en la matèria que es debat. No s’hi val opinar de tot sense tenir un coneixement reconegut del que es tracta. Per dir-ho d’una altra manera: menys tertúlies i més debats amb experts. I com que els debats poden ser molt diversos, els experts també haurien de ser diferents i no els mateixos cada dia.

Cal que els mitjans ajudin a posar serenitat en un moment tan transcendent i de múltiples canvis com l’actual. No pretenc amb aquesta reflexió donar lliçons de cap mena –no sóc ningú per donar-ne’n-, però em pregunto si és bo veure com alguns s’apoderen dels platós i dels estudis per parlar de tot i radicalitzar missatges que necessiten sovint profunditat i rigor en l’anàlisi.

Si no posem serenor en els debats i en les accions públiques, potser podem perjudicar els reptes que tenim i que exigeixen molta serietat en les posicions. Poso un exemple: ahir, avui o demà, molts parlen i parlaran del que passa a Grècia, dels seus efectes, oportunitats, beneficis o temors. I em pregunto si estem tots preparats i informats per parlar-ne. Per no ofendre ningú: jo he estat a Atenes, he visitat els seus monuments, he recorregut la ciutat i he parlat amb grecs i amb gregues, però això no em fa un expert. Radicalitzar l’opinió – la pròpia i intentar influir en la dels altres- no beneficia ningú. Crec, sincerament, que la medicina per a tot això és el rigor i el tracte responsable de les opinions.

Un altre element que avui vull apuntar és que malauradament les classes mitjanes estan desapareixent a la nostra societat. Convido els partits –també al meu, Unió, que ja ho fa- a reflexionar abastament sobre aquest  fet important. És obvi que la classe mitjana al nostre país –i a tots- cohesiona la societat, garanteix el que s’ha anomenat l’ascensor social –la possibilitat de progressar amb emprenedoria- i la seva fortalesa garanteix, sens dubte, l’equilibri de l’estat del benestar. La classe mitjana es troba en una línia vermella molt perillosa i  també l’increment de les desigualtats -els rics cada vegada més rics i ostentosos i els pobres cada vegada més pobres i fent cua a les portes d’entitats admirables com Càritas, el Banc dels Alimentes i la Creu Roja.  Les classe mitjanes són l’amortidor de la societat i estabilitzen la societat del benestar .

Aquest ambient afavoreix els populismes i la demagògia. Ara reconec que és difícil no caure-hi quan escoltes segons què i quan la desigualtat i la pobresa superen els límits. No ho estem fent prou bé.

Avançar sense presa però sense pausa

La setmana passada vam conèixer l’acord entre el president de la Generalitat, Artur Mas, amb el president d’ERC, Oriol Junqueras. A Unió el valorem molt positivament perquè dóna estabilitat política a Catalunya i perquè preserva el procés. Tot apunta que aquesta estabilitat comportarà l’aprovació dels pressupostos, fet que òbviament permetrà emprendre les accions de govern previstes per aquest exercici.

Aquesta estabilitat fa una setmana no existia i ara permetrà al govern català i al Parlament treballar per impulsar un conjunt de lleis de caire clarament social i econòmic, com són la reforma del SOC i la llei de formació professional. El nostre compromís electoral era, i és, continuar endavant amb el procés, i així ho estem fent malgrat les dificultats i els impediments que ens posen de fora, i revertir la situació econòmica que ens ha deixat la crisi per generar riquesa i ocupació.

Amb l’acord de la setmana passada podrem fer-ho. Posem l’accent en la reactivació i en la consolidació de l’economia productiva. Per això, des d’Unió diem que ara toca governar i, des de la perspectiva parlamentària, portar endavant l’agenda que ens hem fixat que també contempla construir les bases de les estructures d’estat perfectament definides en l’acord inicial de legislatura amb ERC.

Ara tenim per endavant un doble horitzó: les eleccions municipals i les del Parlament del 27 de setembre. Per aquestes ultimes val a dir que encara cal concretar un conjunt d’aspectes pel que fa al contingut programàtic detallat i al format de la candidatura. Des d’Unió volem tractar aquests aspectes amb CDC i serà en la federació on abordem tots aquests aspectes sense perdre de vista que el més immediat són les municipals.

Això no vol dir fer una dilació en les decisions sobre els continguts programàtics de les eleccions del 27-S, sinó el compromís d’anar-hi treballant. Tampoc no es aconsellable la precipitació. Volem es anar pas a pas, sense pressa, però sense pausa. Primer, tenim les eleccions municipals i després les del Parlament. I anirem fent sense pressa però sense pauses.

 

França, un gran país. Quin exemple!

Aquesta darrera setmana, el nostre país veí s’ha vist colpejat per un salvatge atemptat i per diversos altercats protagonitzats per radicals gihadistes amb l’objectiu d’atacar un dels pilars fonamentals de la democràcia a Occident, la llibertat d’expressió.

No cal dir que estic radicalment en contra d’aquests bàrbars i que, per tant, s’ha d’actuar en contra sense contemplacions. Més enllà d’aquesta denúncia, vull destacar la resposta exemplar de la societat francesa. Ha donat un exemple de resposta impecable, amb mobilitzacions pacífiques de centenars de milers de persones ahir a París així com a altres ciutats de França. Per això vull expressar el meu suport total i absolut a un país que fa segles defensa les llibertats en el seu sentit més ampli (Liberté, Egalité et Fraternité).

Vull destacar, també, el paper d’Hollande i de Sarkozy, units com una sola persona al capdavant de la població francesa i acompanyats per més d’una cinquantena de líders polítics mundials. És emocionant veure-ho. Quina diferencia amb el que vam viure aquí el 11 M, arran de l’atemptat de l’estació d’Atocha. Malaruadament, el PP i el PSOE van jugar durant mesos sense altura de mires al gat i la rata i es van llançar merda els uns als altres. Ahir, es va fer més evident aquesta vergonya que vaig sentir per la resposta dels grans partits de l’Estat espanyol. Davant de situacions excepcionals, el PP i el PSOE sovint no saben actuar amb sentit d’estat. Ho repeteixo: quina sana enveja veure com han actuat els partits del país veí i els seus màxims representats. Esperem que el PP i el PSOE n’aprenguin.

Ara cal evitar que es produeixin brots xenòfobs. Cal, doncs, que els musulmans que no comparteixen la manera d’actuar dels gihadistes els denunciïn i els desemmascarin. Alhora les autoritats europees han d’anar a la una. Tots els països europeus defensors de la llibertat i la democràcia hem d’anar junts i sense complexos  per preservar aquests valors tant preuats. Si cal  modificar la legislació es modifica, que per això estan les lleis: per adaptar-se a les necessitats de cada moment. Cal actuar amb contundència amb tots els centres oberts a casa nostra, i a fora, on cada dia es capten adeptes per ser futurs terroristes potencials. Hem de tenir molt clar que a l’Europa de les llibertats, aquests personatges no hi tenen cabuda, com també cal tenir molt clar quins són els països àrabs musulmans que comparteixen el nostre model de societat i quins no.

Si no ho fem així, viurem els nostres països amb una angoixa permanent que pot derivar, si no ho tallem d’arrel, en greus situacions gens desitjables, de terror i enfrontaments. No ens enganyem: el món occidental, i a Catalunya molt especialment, aquest és un dels grans problemes que podem patir durant el  segle XXI, si no es fan les coses bé.  Els radicals gihadistes ja han començat la partida i han pres posicions. Ara cal actuar amb seny, però amb contundència, sense pors ni falsos complexos d’un progressisme caduc.