No m’agrada el que veig…

Ahir no em van agradar gens les declaracions de l’actual alcalde de Mataró ni les de l’alcaldessa de Figueres.

No seré jo qui les jutgi, entenc que aquest paper li pertoca a la militància d’Unió en el seu conjunt, però també a molta gent de convergència que, de ben segur, no els hi han agradat aquestes declaracions.

Sembla mentida que amb unes eleccions municipals a tocar i unes eleccions al Parlament d’una transcendència històrica per al nostre país, ens permetem això.

A Unió n’estem farts de rebre lliçons dels nostres socis de federació. La discrepància i la diversitat d’opinions no ha de posar nerviós a ningú. A casa sempre em deien, ningú té la raó absoluta i aquell que s’ho cregui és que no la té ni la tindrà mai.

Dos preguntes als socis de convergència:

1- Hagués estat possible el 9N sense Unió?

2- Vàrem signar o no el programa electoral, i no l’estem aplicant fil per randa?

Estic disgustat i emprenyat. Això de penjar la llufa a Unió comença a ser l’esport oficial d’alguns.

No toca ara parlar de si en Duran encapçalarà la llista a les eleccions a corts del 2016 i més, quan no sabem que passarà abans d’aquesta data.

Una cosa si que vull dir. Feina tindrem a CiU per trobar un candidat com en Duran. Queda dit!

Municipis units, municipis més forts

Una característica del nostre país és l’amplíssim moviment associatiu existent, un fet positiu que demostra la voluntat dels catalans per participar activament en les decisions de la comunitat. En aquest àmbit és bo sumar esforços i no caure en la dispersió. Faig aquesta reflexió inicial amb l’objectiu d’abordar el fet associatiu del municipalisme català.

Les darreres presumptes irregularitats de la Federació de Municipis de Catalunya m’impulsen a fer-ho Tot i reconèixer la feina feta per aquesta organització i el suport que dóna als municipis, crec que a Catalunya hauríem d’estudiar si una sola entitat municipalista seria suficient per poder donar servei a tots els ciutadans del nostre país. Des d’Unió Democràtica de Catalunya convidem la Federació de Municipis i l’Associació de Municipis a reflexionar-hi i a valorar si poden avançar cap a una sola entitat que agrupi tots els municipis de Catalunya.

És un debat que potser es pot començar a fer en aquests moments, encara que evidentment les decisions s’haurien de prendre després de les pròximes eleccions municipals de l’any 2015, precisament per no utilitzar aquest tema amb voluntat partidista.

Una sola entitat municipalista seria suficient per defensar els interessos comuns de tots el municipis catalans. Tindria més força a l’hora de fer sentir la seva veu i no es perdrien energies amb lluites internes que afebleixen les reivindicacions locals. En ser una única entitat representativa de tots els municipis, s’evitarien els prejudicis i les imatges de càrrega política diversa que s’atribueixen a les dues associacions existents.

En tot cas és una reflexió que creiem que haurien de fer tant la Federació de Municipi com l’Associació de Municipis per donar els mateixos serveis des d’una posició de més solidesa i fortalesa que defensi el món municipal de tots els catalans.

Un gris necessari

Abans d’ahir en Duran i Lleida feia evident el que molts ciutadans del nostre país pensen. Com sempre, però, va rebre pals per tot arreu. Pals de gent que només veu una veritat i una solució absoluta. És una llàstima.

Molts de nosaltres no volem decidir en funció de si ens agrada el blanc o ens agrada el negre, de si volem trencar o de si volem unir, de si som de carn o si de som peix.

Hi ha molta gent en aquest país que vol un nou estatuts polític, social i econòmic per Catalunya, però que no vol fer-ho des del trencament total amb l’estat espanyol. És legítim? Crec que sí.

Cert és que aquests estat espanyol segueix sent jacobí i sorprenentment antic i caduc. Un estat espanyol que no vol ni dol, que no vol ni li dona la gana entendre. Un estat cec i immadur que li fa por la democràcia i la llibertat. Un estat que conviu amb dos grans partits que tallen el bacallà en funció dels seus interessos regionals i no globals. Un estat amb uns partits massa provincians. És així.

Jo tampoc vull seguir convivint amb un estat com aquest, però vull seguir contribuint per intentar canviar-lo des de dins. S’entengui o no, jo tinc moltes més coses que m’uneixen amb una persona de Pamplona que no amb una de Dijon.

Fins ara només s’han plantejat dos opcions, però crec que es fa totalment necessària una tercera. No podem deixar orfes d’opinió a tots aquells que no es situen en posicions extremes.

Més enllà d’aquest debat, ara cal treballar per fer la consulta i fer-la el més aviat possible. Cal que puguem decidir i fer-ho a través d’una llei catalana que ens empari i faci que el resultat sigui legal i vinculant.

Treballem per això i pensem en el que, i el com però no seguim discriminant els grisos i els matisos. Ens equivocaríem molt….

El gris; un color lleig però necessari.

Manuel Carrasco i Formiguera, 75 anys sense ell.

Les generacions més joves de Catalunya potser no saben qui era Manuel Carrasco i Formiguera, per aquest motiu començaré el post d’avui amb una breu presentació d’aquest polític català de principis de segle.

Manuel Carrasco i Formiguera va ser un polític catalanista i d’ideologia democristiana que després de ser expulsat d’Acció Catalana entrà a Unió Democràtica de Catalunya, sent-ne un dels seus principals dirigents i membre del seu Comitè de Govern

Manuel Carrasco i Formiguera, per sobre de tot, va ser un polític honest i fidel als seus principis, a la seva ideologia, a la República, sense mai abandonar les seves profundes arrels catòliques. De fet, un cop iniciada la Guerra Civil, va salvar la vida a molts catalans catòlics fet que li va suposar que sectors anarquistes i comunistes el perseguissin i l’assetgessin contínuament.

Carrasco i Formiguera després de ser perseguit per catalanista i per catòlic va fugir al País Basc, on va col·laborar estretament amb el lehendakari Aguirre. Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya. Un cop aquí és novament assetjat pels sectors més radicals del bàndol republicà. Decideix exiliar-se de nou amb tota la seva família cap a Euskadi però el regim franquista interceptà el seu vaixell i fou empresonat i condemnat a mort.

Finalment, Manuel Carrasco i Formiguera, fou executat el 9 d’abril de 1938 al penal de Burgos.

Avui, 9 d’abril de 2013 commemorem el 75 aniversari de la seva mort i rememorem una figura que hauria de ser exemple per als polítics d’avui. Calen més polítics com en ManuelCarrasco i Formiguera.

Ell, com reconeixen molts historiadors contemporanis, era una persona honesta, fidel i responsable que, tot i les amenaces, no va renunciar mai al seu ideari. També va ser una persona dialogant i, tot i les dificultats dels temps, així ho va demostrar al llarg de la seva trajectòria publica.

Avui, afortunadament, no vivim en aquell clima bèl·lic que s’instaurà a Espanya i a tot Europa. En canvi, si que podem trobar nombrosos paral·lelismes amb aquells temps com a conseqüència de la crisi econòmica, social i de valors que estem patint com a societat.

En Manuel Carrasco i Formiguera avui no hagués defallit. Hagués cercat el diàleg i l’entesa però sense perdre l’essència ideològica i de defensa del seu país.

Deixeu-me acabar el post d’avui amb una frase que Duran i Lleida va pronunciar durant la presentació de la proposició no de llei, l’any 2005, per reclamar al Govern que inicies els tràmits per anul·lar el consell de guerra sumaríssim al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera, judici que finalment fou anul·lat el 25 de setembre de 2005 pel Congrés dels Diputats  “Manuel Carrasco i Formiguera perseguit pel règim franquista per la seva condició de nacionalista català, personifica el valor de la coherència amb les pròpies conviccions fins les ultimes conseqüències, sent exemple d’una insubornable defensa d’una Catalunya cívica i arrelada ens els valors de l’humanisme cristià”.

Les seves llàgrimes, el seu ideari i els seus somnis estan més presents que mai entre la gent d’Unió Democràtica de Catalunya.

Cal fer tot el possible per ser mereixedors de la seva herència.

Manuel, com tants d’altres, ens obliguen a ser-ho.

No ens oblidarem de vós!

Moltes gràcies, sort i encert

Com bé sabeu aquest cap de setmana hem celebrat el 25è Congrés Nacional Ordinari d’Unió Democràtica de Catalunya, a la preciosa vila costera de Sitges.

Sitges, una població estretament lligada amb UDC, ja que no és la primera vegada que hi celebrem un congrés del nostre partit. Vull agrair al poble de Sitges la magnífica acollida que ens han brindat durant aquests dies, i en especial al seu Alcalde, en Miquel Forns i els regidors d’Unió, en Pep Moliné i en Jordi Mas. Segur que hi tornarem, no en tingueu cap dubte!.

Vull transmetre també un càlid i especial agraïment a totes les persones que han format part de l’equip d’organització del Congrés. Sé que han estat dies i setmanes molt intenses de feina, amb somriures però també amb moments de tensió, per això us agraeixo, amb tota la meva estima, l’esforç que hi heu posat i la paciència que heu tingut. Gràcies i mil gràcies EQUIP.

Agraïment també a tots els compromissaris, repeteixo, a tots, la vostra presència i les vostres aportacions en aquest 25è congrés. Heu demostrat que sou l’ànima viva d’Unió i que aquest partit té molt camí per recórrer.

Per últim, felicitar a la mesa del congrés per la manera com han dirigit aquest congrés i en especial, a la seva presidenta, la companya i amiga Núria de Gispert.

Deixant de banda aquestes felicitacions i agraïments deixeu-me que expressi la meva satisfacció per la meva reelecció com a membre del Comitè de Govern d’Unió Democràtica de Catalunya. Ja vaig dir en el seu dia que em presentava amb il·lusió renovada i moltes ganes de seguir fent créixer el nostre partit arreu del territori.

Ahir, la nostra candidatura encapçalada per Josep Antoni Duran i Lleida va obtenir més del 80% dels vots. Els militants d’Unió ens van tornar a fer confiança i ara intentarem no decebre’ls. Sabem que el camí no serà fàcil però ens hi deixarem la pell.

Com deia Josep A. Duran i Lleida, en el moment de la cloenda, el nostre és un partit obert a diferents sensibilitats però amb l’humanisme i la centralitat com a estendards de la nostra acció política. Unió és el reflexa de la societat catalana d’avui, amb gent que vol la independència i gent que no la vol. Unió però, tot i les diferents sensibilitats, està més unida que mai, ara el que falta és que els partits polítics catalans s’uneixin i treballin de la mà per assolir el tracte just que mereix Catalunya i tots els ciutadans que hi viuen.

Ja per acabar, la Nació avui sap que hi ha un partit més fort, més unit i més viu que mai, que té com a prioritat el donar respostes al moment actual.

Moltes gràcies, sort i encert

 

Compromís de partit, compromís de país.

Benvolgut compromissari,

Permet-nos que ens adrecem a tu per presentar-te la nostra candidatura
al Comitè de Govern i per demanar-te’n el teu suport en el pròxim
Congrés Nacional.

Catalunya viu unes circumstàncies ben difícils. A més, la crisi sacseja greument l’economia catalana i a casa nostra moltes famílies pateixen una situació angoixant. Ara més que mai, doncs, el conjunt dels catalans
tenim la responsabilitat de defensar el país amb seny, de fer-lo anar endavant i de sumar esforços que facin possible recuperar l’estabilitat, el progrés i el benestar.

Unió Democràtica és i ha de ser sempre un referent per a la societatcatalana. El nostre ideari combina tant la defensa dels drets del país com la defensa de les persones i famílies que l’integren. Pel que fa a la nostra candidatura, som un equip compacte de persones que combinem l’experiència, la renovació i les diverses sensibilitats del partit, i que afrontem els reptes amb responsabilitat i esperança. Sobretot, però, som persones que confiem en els valors del nostre partit i en el nostre ideari.

La nostra història, els nostres valors, la nostra veu pròpia, el nostre progrés com a partit, el nostre compromís amb Catalunya i amb les persones, tot això són un actiu valuosíssim que aquesta candidatura defensarà i impulsarà.

Sabem que el Congrés Nacional, mitjançant vot secret, escollirà el futur Comitè de Govern amb total llibertat, però sabem que tambè ho fareu amb plena responsabilitat. Per això ens honoraria molt poder comptar amb la teva confiança. I et demanem el teu suport perquè som una candidatura que viu el compromís d’Unió Democràtica amb la societat
catalana i que vol treballar per Unió i pel progrés del país. És l’hora de la responsabilitat, del seny, de l’esforç, del treball seriós, i això és al que aquesta candidatura es compromet i et garanteix.

Podeu consultar aquí el nostre programa http://25congres.unio.cat/images/candidaturaDuranV07_bis.pdf

Moltes gràcies

A una setmana del congrés d’Unió. Aquesta, una setmana de fires.

Com be sabeu, aquells que militem a Unió, ens trobem a una setmana i poc per celebrar el nostre congrés.

Un congrés on tinc l’honor de presentar-me a la reelecció com a vicepresident d’organització, en la candidatura que encapçala Josep Antoni Duran i Lleida.

Un congrés aquest on Unió presenta una ponència basada en el catalanisme, el centralisme i l’humanisme, com a eixos bàsics i fonamentals de la nostra acció política.

Es un honor per mi ser membre d’aquesta candidatura que encapçala en Duran. Ell es en Messi, i la resta de candidats farem de Xavi, Puyol, Valdes, etc. Si sortim escollits seguirem treballant per mantenir viva la flama d’Unio arreu del país! No en tingueu cap dubte!

Canviant de temàtica totalment;

Els mesos d’abril i maig, són tradicionalment mesos de fires, trobades i jornades populars que arreu del nostre territori donen testimoni de tradicions agrícoles, ramaderes i culturals o be propicien l’aparició d’algunes de noves, amb l’objectiu de dinamitzar econòmicament una vila o homenatjar fets rellevants o transcendents, aplaudeixo sense reserves aquestes iniciatives i procuro donar sempre el màxim suport i gaudeixo molt assistint a les mateixes. Concretament aquest cap de setmana vaig visitar dos esdeveniments molt consolidats: la XXVena Trobada de Puntaires, que és celebra al meu estimat, Arenys de Mar i la 59a edició de la Fira d’Espàrrecs de Gavà.Com cada darrer diumenge del mes d’abril es celebra a Arenys de Mar la Trobada de puntaires, promoguda per l’associació de Puntaires Flor d’Alba en la que participaran artesanes de tota Catalunya. La jornada, va reunir al matí a la Riera unes 3.000 puntaires arribades d’arreu del país, i va comptar amb la assistència del Molt honorable President de la Generalitat, Artur Mas. La jornada va esdevenir una vegada més un èxit i felicito a tots els implicats pels objectius assolits.Dissabte vaig visitar la Fira d’Espàrrecs una mostra agrícola, comercial i gastronòmica que rep anualment més de 50.000 visitants en els tres dies d’exposició.Per una altre banda, cal donar la benvinguda a una nova iniciativa,

Sant Pol, estrena fira que vol acostar el món del formatge al gran públic. Es tracta de la I Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor, que va comptar amb una santpolenca il·lustre com és Carme Ruscalleda propietària del Restaurant Sant Pau, espero que aquest esdeveniment tingui una llarga vida plena d’èxit i encert, de moment ja tenen el meu reconeixement, per ser valents, tenir iniciativa i promoure l’activitat cultural i econòmica.

En aquest país, cada vegada més, necessitem, reinventar-nos i redescobrir-nos, sense oblidar qui som i d’on venim però mirant això si, cap al futur amb voluntat d’avançar.

La Unió de Joves, joventuts d’UDC, celebren el seu 15è congrés nacional i el seu 80è aniversari a Sitges.

Aquest dissabte vaig tenir el plaer i la satisfacció d’assistir a la cloenda del 15è congrés nacional ordinari de la Unió de Joves així com el sopar commemoratiu dels 80 anys d’aquesta entitat.

Un total de 200 delegats de la branca juvenil del nostre partit van passar durant tot el cap de setmana pel congrés celebrat a Sitges. Aquest fet demostra que la Unió de Joves i Unió Democràtica de Catalunya estan més vius i desperts que mai i que volen seguir contribuint d’una manera decidida en la construcció d’una Catalunya millor, més lliure i més justa.

El congrés de la Unió de Jovesva servir per traçar les línies de futur d’aquesta organització a través de la ponència d’estratègia política, així com per escollir els nous membres de l’Executiu Nacional d’aquesta entitat per als propers dos anys.

Vull felicitar en especial a l’Iban Rabassa i el maresmenc, Roger Montañola, que van ser reelegits com a President i Secretari general respectivament amb més del 80% dels vots dels delegats del congrés. Així mateix vull felicitar a totes les persones de la Unió de Joves que conformaran el nou executiu nacional i en especial a l’Oriol Gil, un altre maresmenc, que va ser escollit com a secretari general adjunt i que va ser l’encarregat d’organitzar aquest magnífic congrés que han celebrat els joves a Sitges.

Més enllà de les felicitacions que se les mereixen totes deixeu-me que faci una petita reflexió entorn la majoria dels joves del nostre país.

En moltes ocasions se’ls hi posa als joves del nostre país un estereotip fals que no s’adequa amb el que realment representen la majoria dels i les joves que viuen i treballen al nostre país. Sovint es diu que no participen, que no els preocupa la política, que estan allunyats de les coses que passen al seu voltant i el que és més greu se’ls relaciona, i en part es culpa dels mitjans, només amb imatges que no els ajuden (aldarulls, botellons, etc).

Doncs no. Més que mai s’ha de fer una defensa d’aquests joves que tenim al nostre país. El que es cert però és que la gent jove  és un col·lectiu molt vulnerable i perquè no ho sigui més, hem de reivindicar el seu paper com a motor de país i la millor manera de fer-ho es garantint principalment, la seva formació i el seu accés al mercat laboral. Es intolerable que a Catalunya i a Espanya l’atur Juvenil es situí al 50% i és per això que cal amb urgència un pla de xoc contra l’atur juvenil.

Com va dir Josep Antoni Duran i Lleida a la cloenda d’aquest congrés i ho subscric totalment  “torna ha ser hora de demanar als partits polítics un sentit de responsabilitat i que exerceixin amb un pacte d’Estat, que es deixin estar d’interessos de partit, d’interessos electorals i que pensin que hi ha molta gent que pateix”. “Entre ells, i avui estem en el congrés de la Unió de Joves, un de cada dos joves en aquest país no té feina. Per tant, els partits i els seus dirigents no poden sentir-se tranquils sense ser conscients que no necessiten adhesions sinó complicitats, les que siguin necessàries a través d’un pacte d’Estat per posar fil a l’agulla, d’una vegada, per resoldre la crisis”.

El Pla de xoc contra l’atur juvenil i aquest Pacte d’Estat contra la crisi poden ser elements que ajudin a la millor generació de joves que ha tingut la democràcia ha tirar endavant amb garanties un projecte de vida com, si més no, l’hem tingut nosaltres.

Ja per acabar felicitar a la Unió de Joves pel magnífic sopar de commemoració del 80è aniversari de la entitat i donar les gràcies a tots aquells joves que han passat per la Unió de Joves al llarg de la història i que han defensat i propagat arreu els idearis i valors que s’inspiren de la nostra formació política.

També desitjar molta sor a aquells que s’han “jubilat” en aquest congrés en especial al que ha estat president del consell nacional de la UJ fins al moment, en Manu Sitges. Sapigueu també que UDC us espera a totes i tots amb els braços ben oberts.

Sense més: FELICITATS UNIÓ DE JOVES, MOLTES, MOLTES FELICITATS! SOU COLLUNUTS

Noves responsabilitats

Bon any a tothom. Començo el 2011 amb més responsabilitats que l’anterior.Recupero la condició de diputat de la comarca al Parlament de Catalunya després d’haver estat durant un mes “ara sí, ara no”. Intuïa que si guanyàvem les eleccions i podíem formar govern, tornaria a entrar un altre cop al Parlament. Em fa especial il.lusió tornar-hi, ja que l’escenari és completament diferent. Ara toca veure-ho des d’una òptica oposada a la de la darrera legislatura. Per tant, serà un repte interessant i apassionant.

Haurem de ser l’avantguarda que el govern farà servir per aprovar les lleis.Serem els seus altaveus al territori i explicarem arreu la gestió de l’executiu i la nostra tasca parlamentària. Caldrà ser clars perquè el ciutadà entengui el que fem. No serà fàcil, a causa de la crisi econòmica. Afrontar-la i combatre les seves conseqüències com l’atur continuaran essent el nostre principal objectiu.

Enguany també assumeixo una nova responsabilitat a la direcció d’Unió Democràtica de Catalunya. Fa pocs mesos, el comitè de govern em va nomenar responsable de la secretaria municipal i ara assumeixo la secretaria d’organització, fruit de les incorporacions que hi ha hagut en el govern català.

Sense cap mena de dubte, serà un altre repte engrescador davant dels nous horitzons de futur que Unió es planteja. L’any que ve celebrarem el nostre 80è aniversari. Som un partit històric, però, no obstant això, modern, amb uns valors ideològics i humanistes que perduren. Hem de ser capaços de traslladar els problemes de la gent a la política per tal de trobar les millors solucions i per contribuir a la millora del país.

Gràcies pel suport que em doneu i per la confiança que m’heu fet. Espero la vostra col.laboració per assolir aquests objectius per aconseguir una Catalunya millor.