Cercle d’economia i altres reflexions

fotonoticia_20130530174616_500Com economista de formació que sóc, sempre intento fer un seguiment, més o menys acurat, de tot allò que passa a les trobades anuals que el Cercle d’Economia desenvolupa a Sitges.

Aquest any, no podia ser menys, i he prestat especial atenció als posicionaments, anàlisi i opinions, d’experts econòmics i dels diferents responsables polítics de primer nivell que s’hi donen cita.

Tinc la sensació, compartida per molts, que enguany es va parlar més de política que d’economia. No entraré a analitzar el que va dir el President Mas, Rajoy o de Guindos. Ja se n’ha parlat molt.

El que sí que vull és remarcar i reafirmar, la posició clara del Cercle, que enèrgicament va demanar superar la por al canvi i a les reformes, també de la Constitució.

Especialment em va agradar que el president del Cercle d’Economia demanés a les institucions que s’adaptessin a les noves generacions per tal de que s’hi vegin representades. Just a la fusta, no es podia haver dit millor.

Sabeu que ja fa temps que parlo precisament d’això i que defenso activament que s’ha de modificar tot allò que ens allunya del ciutadà. Ja fa temps que la classe política s’hauria d’haver pres seriosament el debat de la reformulació de la política i també de les institucions. O aprofundim amb urgència sobre tot allò que es fa i no es fa o ens donaran definitivament l’esquena.

Cal reformar la Constitució, el Senat, el Congrés, el model autonòmic del “café para todos” i s’ha de vertebrar un nou model polític adaptant-lo a les noves realitats socials. La gent ho espera, creieu-me.

Sempre he dit que la crisi ha de ser una oportunitat per solucionar tot allò que no funciona. Avui, afortunadament, ja es parla obertament de llistes obertes i de limitació de mandats, ara bé hem de deixar de parlar, posar-ho sobre paper i passar als fets.

A nivell del sector econòmic tres quarts del mateix. Cal tornar a l’economia de trinxeres. Les famílies, la gent i moltes empreses estan posant de la seva part per viure amb molt menys. Cal que el sectors bancaris, les empreses de l’Ibex i el ministeri competent apliquin també aquest remei tan nostre.

D’afegit, una petita reflexió. L’altre dia llegia un article al portal Economia Digital, on es deia que el mercat espanyol ha deixat de ser una oportunitat per alguns fons de capital de risc. Què vol dir això? que moltes empreses d’inversió instaurades a Espanya estan deixant d’invertir a Espanya per fer-ho, per exemple, a l’Amèrica del Sud.

Per molts, això seria una mala notícia però per mi no, i tant que no!. Una cosa més sobre això; que Déu ajudi als amics de l’Amèrica del Sud ja que part de la crisi que ara tenim també és responsabilitat d’aquesta enginyeria financera, a vegades, molt poc ortodoxa.

S’ha d’humanitzar l’economia i sobretot, sobretot, que l’enginyeria faci ponts i camins i no balanços.

Crec que entre tots ho farem possible, però ho farem possible si assumim que s’han de fer canvis.

El Cercle va mostrar la seva predisposició als canvis i reformes, aprofitem-ho i que ens ajudin a fer-ho.

Més sobre l’atur

baixa

L’atur és un dels indicadors més rellevants de la situació socioeconòmica d’un país i, en el nostre cas, la font de preocupació més important que tenim ara com a societat. Tots esperem amb molta expectació les dades de l’atur registrat mensual i les de l’enquesta de població activa trimestral, per fer tots els anàlisis haguts i per haver.

És per la preocupació que generen aquestes dades que cal revisar els indicadors emprats. Per què dic això?

En el cas de les xifres de l’atur juvenil, per exemple, els resultats que es donen no acaben de ser del tot rigorosos.

Cal molt més rigor quan parlem de l’atur però també calen mètodes estadístics més eficients que no facin augmentar gratuïtament aquesta sensació de frustració col·lectiva.

Quan es diu que hi ha una taxa d’atur juvenil del 50% no vol dir que la meitat dels joves estan aturats.

La taxa d’atur juvenil no inclou tots els joves perquè no contempla totes les situacions en les que es poden trobar aquests.

Una gran part dels joves són únicament estudiants. Aquests no tenen cap vinculació amb el mercat de treball i per tant queden exclosos de les estadístiques d’atur.

Per tant, els joves que encara estan estudiant no poden constar en aquest 50% d’atur juvenil.

També, així ho diuen les estadístiques, hi han molts joves que no estan treballant ni estan buscant feina.

Com ens recorden alguns informes i estudis hi han joves que o bé es troben en l’economia submergida o bé fan aquelles tasques domèstiques no remunerades i que s’han fet tota la vida (cangurs, classes de repàs, etc).

Repeteixo, cal revisar els indicadors del mercat de treball ja que poden distorsionar la realitat.

Més enllà d’aquestes reflexions, l’atur juvenil continua sent una xacra que s’ha d’atacar amb decisió.

Cert és que aquesta crisi ha fet que es tripliquin el nombre de joves en situació d’atur. Això no es pot obviar, com tampoc la debilitat amb la que està quedant el nostre malmès sistema laboral.

Repetir constantment que el 50% dels nostres joves estan aturats només crea frustració i genera un clima de pessimisme que afecta sobretot a la moral de les generacions futures.

Com he dit darrerament, cal la implementació d’un Pla de Xoc per l’ocupació, a tots els nivells i edats.

Per exemple que faria jo d’immediat:

És urgent una reducció de les càrregues socials empresarials en nous contractes com també les bonificacions en les cotitzacions socials, per a les empreses que contractin menors de 25 anys o majors de 45.

Cal que aprovem La Llei de l’Emprenedor on s’estableixin exempcions fiscals en l’IRPF, bonificacions en les cotitzacions social pels autònom, capitalització del 100% de la prestació d’atur, bonificacions en les cotitzacions socials per la contractació de treballadors aturats, incentius fiscals pels inversors, etc.

Com cal també, la creació per part de la Generalitat de Catalunya d’una oficina única encarregada de tots els processos de creació d’empreses, de manera que l’empresari /emprenedor no hagi de realitzar cap tasca administrativa un cop entregui la documentació necessària a l’oficina de la Generalitat.

Tenim feina i cal fer-la amb rigor. Posem-hi tots de la nostra part.