Creixement i Turisme

20150126_turisme.jpg_1187484902Fa pocs dies ha tingut lloc la cèlebre festa anual del turisme a Madrid als pavellons de IFEMA, el dimarts 27 començaven les jornades tècniques i el dimecres 28 s’inaugurava la Fira amb tota riquesa d’estands, personal, merchandaising, suports promocionals i tot el que us podeu imaginar.  Aquest any el patrocinador de la edició ha estat Mèxic, oportunitat magnífica, per retrobar antics companys de feina amb els que hem compartit molts bons moments arreu del món, sempre explico, que qui com jo, ha treballat més de vint anys com a guia turístic, els companys de feina no els tens a tocar, i per tant, aquesta és una oportunitat única, per retrobar-los.

Deixem a banda vivències personals i centrem-nos a analitzar, com ha anat la temporada 2014, i a fer una mica de predicció de com pot ser la present. A Catalunya, hem tancat un excel·lent any amb un nou record de turistes estrangers, la despesa del turisme estranger supera els 15.000 milions d’euros, 866 milions més que l’any anterior, un 6,1% més. A l’Estat Espanyol s’ha arribat als 65 milions de visitants un 7% més que l’any passat , amb tot el que això comporta d’afectació al PIB, un 12% i taxa d’atur del 16%, a més una bona noticia és que Espanya consolida la posició de tercer destí a nivell mundial per darrera de EUA i França. Catalunya és la primera destinació nacional per davant de Canàries i Balears.

Cal destacar també, que augmenta el anomenat turisme “regional”, els asiàtics per Àsia , els americans per Amèrica, els europeus… També observem un lleuger augment d’Egipte i Tunísia com a destinacions turístiques.

El segment del turisme urbà creix 4 vegades més que el de sol i platja, i dins del urbà tenim Barcelona  molt ben posicionada amb 7.5 milions de visitants, com a curiositat la primera destinació en turisme urbà és Hong-kong  amb 25 milions de visitants, pensem que te la Xina al costat i el que he comentat abans del increment del turisme regional. El segment del week end esta en alça sobretot a Madrid, Barcelona i Sevilla.

El segment del MICE continua estancat menys events i menys despesa. Cal tenir en consideració que amb la globalització tenim competidors molt potents com Les Vegas, o un creixent Dubai, amb un potent, bo, i car, pla estratègic turístic, reforçat d’una bona estratègia aeroportuària avui, Dubai te més moviment aeri que Heathrow.

Permeteu-me traslladar les meves més sinceres felicitacions a la Direcció General de Turisme i a l’Agència Catalana de Turisme per la campanya “Com a casa“, una vegada més tornen a donar a la diana. Cal destacar, a banda, la bona marxa del mercat alemany amb un increment del 12.3% d’arribades i un increment del 20.1 % de la despesa, la recuperació del mercat italià amb un increment del 19.9% i del 20.4 % de la despesa, en relació a l’any anterior.

La cara negativa és el descens del turisme rus, amb una devallada del 14.4 % degut a la situació econòmica i política de Rússia. Cal doncs, compensar aquest descens amb l’obertura de nous mercats com ara Armènia, Moldàvia, Kazakhstan i Azerbaijan. Una altre bona noticia és el gran nivell d’assoliment del pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016, i del pla de màrqueting 2013-2015. Cal destacar a més l’elevat grau de satisfacció del turista que visita Catalunya que se situa en un 8.6 sobre 10.

Una l’altre indicador que ens demostra la força del sector turístic com a motor ja consolidat de l’economia al sector turístic català és la dada d’ocupació, entre 350.000 i 410.000 persones, xifra que suposa entre un 12% i un 13% de la ocupació total del nostre país.

Només queda, doncs, felicitar i recolzar al sector, endavant i força, cal continuar treballant una bona relació qualitat preu, amb una bona oferta i bon accés a la mateixa amb les noves tecnologies mòbils que facilitin la cerca i la reserva, per poder gaudir d’una experiència única.

 

Iniciem campanya: “La voluntat d’un poble”

Mai una frase havia pres tant sentit com ara. Com bé saben, Catalunya es troba immersa enmig d’un debat identitari com feia anys que no passava. El menys-teniment d’Espanya envers Catalunya, però també la crisi econòmica, han fet que el poble català digui PROU!.

Aquest PROU, com deia, té diverses derivades. El periple de l’Estatut, amb una sentencia del TC caduca i atenent a criteris partidistes, va fer que a Catalunya s’obrís un debat profund sobre la Catalunya del futur. Com be ens recordava en Duran ahir al pavelló d’Itàlia de Barcelona, les continues negatives de l’Estat i el evident despreci cap al poble català, cap a les seves infraestructures, llengua, cultura, etc, han fet que albirem un nou horitzó. Un horitzó sense fronteres i amb la força d’un dret; el de DECIDIR.

La voluntat d’un poble! Cal dir res més? No.

Com deia ahir el president Mas, ningú ni res podrà aturar la voluntat d’un poble. La força de la voluntat és la més forta de les forces. Però tenim molta feina ha fer durant aquests dies de campanya. Només amb una majoria amplia de CiU, amb el president Mas al capdavant, podrem assegurar que aquest procés es faci amb garanties.

Ara no és moment d’estirabots. Ara és moment de sumar voluntats i cercar complicitats. CiU, i no altres, garanteix allò que necessita el país; rigor, respecte i responsabilitat.

El camí no serà fàcil. Hi ha molts partits que utilitzen la por per negar-nos la veu i són ells, i no nosaltres, qui tenen por, molta por; POR A LA DEMOCRÀCIA!.

No oblideu el que va dir Gandhi “Primer t’ignoren, desprès se’n riuen de tu, t’ataquen i llavors guanyes”.

Tots amb CiU, tots amb el President Mas, tots amb Catalunya!

VOTEU A CIU i FES-HO POSSIBLE!

Oportunitat o risc de les noves tecnologies en les campanyes electorals

Avui voldria fer una reflexió amb veu alta d’un tema que em preocupa i si més no em fa reflexionar, i més aquests dies que estem a les portes i a punt d’encetar una nova campanya electoral, i tots sabem o intuïm que en el decurs de qualsevol campanya hi ha moments on escalfar-se és molt fàcil.

La gent com jo no vam saber fins els 30 anys què era un telèfon mòbil, excepte aquell magnífic vídeo telèfon rellotge que portava en Dick Tracy, i hem sigut espectadors de la ràpida expansió d’internet amb, també, pràcticament tres dècades a l’esquena.

Som una generació que hem passat del no res al domini absolut i la omnipresència de les TICS. Un mot que Pompeu Fabra definia en el seu diccionari com a un moviment convulsiu habitual de certs músculs especialment de la cara… I al Diccionari Oxford de llengua anglesa s’explica com a “involuntary, spasmodic, twitching of the muscles (esp of the face)”. Així doncs, com podem veure, encara que no ho sembli sí que hi ha una certa relació entre el que diuen els diccionaris i la traducció de l’acrònim TICS (Tecnologies de la Informació i Comunicació socials).

I no és la única coincidència.

Comencem pel Twitter. Tots convindrem que massa sovint els tuits tenen molt en comú amb els tics clàssics, perquè es fan de manera quasi convulsiva i sense reflexionar-hi ni 30 segons. En calent, sense pensar-hi… I això pot tenir conseqüències que poden arribar a ser greus si qui fa la piulada és algun personatge de cert relleu. Les tecnologies ens obren la porta al món però també ens poden catapultar a la misèria si no es fan servir correctament.

Pel que fa al Facebook, en general, els comentaris estan més madurats, excepte en ocasions, com ara quan pugem a la xarxa alguna fotografia amb el seu respectiu comentari fruit d’un moment eufòric, més personal que públic del que podem estar gaudint amb certa privacitat de la què no en som massa conscients…

I per acabar, i sense voler allargar-me massa, vull citar els blogs, un altre instrument que sí precisa de més reflexió i treball, que deixa enrere aquest component més impulsiu i immediat de les dues xarxes socials citades anteriorment.

Amb tot això damunt de la taula, voldria acabar fent dues reflexions.

La primera té a veure amb la manera de comunicar-se amb els altres a través de missatges. Fins fa vint anys, la manera era clara: el correu postal, amb un únic destinatari i que requeria el seu temps. Avui, a més de missatges a través de les xarxes socials, els missatges a través del correu electrònic han canviat dràsticament les coses. D’una manera automàtica, sense esperes, ens podem adreçar a una quantitat indefinida de persones, i de cop.

Molt lluny queda ja aquella escriptura amb paper i bolígraf o ploma o potser amb la famosa màquina d’escriure Olivetti, i de cuidar molt bé el que volies dir i com ho deies, perquè si no ho feies bé havies de començar de zero… Ja no ens enrecordem que abans, un cop acabada la carta, calia anar a l’estanc a comprar el sobre i el segell, i després a la bústia a tirar-la, i al cap de tres dies o d’una setmana o més, segons a on anés dirigida, la carta la rebia el destinatari, i, amb calma, la llegia a casa i al cap d’uns dies la responia seguint idèntic procés. Entre pregunta i resposta podrien passar més de 15 dies…

Ara la immediatesa és brutal. Reps un mail, un SMS o un WhatsApp al mòbil i l’has de respondre en segons.

I a tot això, em pregunto.

Això provoca estrès? Jo crec que sí. I, com a conseqüència, tots acabarem tenint tics però dels que deia en Pompeu en el seu diccionari. Per no parlar dels moviments compulsius que fem amb els dits escrivint tuits o responent missatges sense parar des del mòbil…

I la segona reflexió i ja que he fet referència a què estem a les portes de la campanya electoral. Convido a anar amb compte de no fer un tuit del què després ens en poguéssim penedir, o en el pitjor dels casos tenir efectes contraris als desitjats.

I perquè tot això no passi podríem llegir el refranyer. I és que darrere de cadascun dels refranys populars hi ha saviesa de la bona…

Jo us en proposo aquest: “Ets esclau de les teves paraules i amo dels teus silencis”.