Municipals 2015

Demà passat dijous a mitjanit comença la campanya de les eleccions municipals a Catalunya i a la restat de l’Estat espanyol. Són unes eleccions que venen marcades per les moltes llistes i per les noves opcions polítiques que es presenten als diferents municipis del nostre país i arreu. Aquest fet demostra que la política viu immersa entre nous paradigmes que no existien fins ara.

Com a secretari d’Organització d’Unió i membre de la direcció de CiU tinc clara una cosa, però: la federació continua essent la força municipalista per excel·lència al nostre país.

Presenta més llistes que cap altra formació a Catalunya, amb persones renovades i preparades, que tenen molt clara la nova manera de fer política que necessiten els ajuntaments del nostre país. CiU pot tornar a ser la força amb més suport de la gent el proper 24 Maig. I necessitem que sigui així.

Les 10.000 persones que es presenten amb les sigles de CiU garanteixen que Catalunya continuï creixent des dels ajuntaments, des dels pobles i ciutats. Com afirma la dita “no es oro todo lo que reluce“.

No us creieu les promeses de canvi i llegiu-vos els programes de les diferents formacions que es presenten en els vostres pobles o ciutats.

Que tingueu una bona campanya!

Som-hi!!!

Un programa electoral que garanteix la nostra cohesió

Ahir diumenge, CiU va presentar el seu programa electoral. Com no podia ser d’una altra manera l’ànima d’aquest continua sent la persona i el seu benestar.

El programa de CiU té com a eixos prioritaris: reactivar l’economia i crear ocupació, garantir els pilars de l’estat del benestar, construir unes estructures d’estat que ens permetin consolidar els dos primers eixos i, per últim, garantir que els catalans i les catalanes puguin exercir el seu dret a decidir.

És un programa en positiu que pretén generar il·lusió i enfortir la confiança col·lectiva envers les nostres possibilitats i les del nostre país.

Vivim uns moments crucials i transcendentals que necessiten una resposta solvent i responsable. CiU és la única força que pot garantir una resposta que estigui a l’alçada del moment en que vivim.

Cal més que mai defensar els valors tradicionals de la catalanitat.

La societat catalana és sinònim d’empenta, innovació, esforç, creativitat, cohesió, solidaritat, etc. Cal explicar, arreu, aquesta manera de ser i fer.

CiU en tot aquest procés pot aportar, com a força central del nostre país, seriositat, rigor, experiència, solvència, confiança, transparència, serenor i un lideratge i credibilitat, amb el President Mas al capdavant, que ha fet molt més en dos anys que d’altres en set.

Cert és també que aquests que ara parlen del mal que fan les retallades durant set anys van posar-ho tot sobre la graella per deixar al país a tocar del precipici. Deu-nos en guardi que aquells que van estar al capdavant del “Tripartit” avui tornessin a governar Catalunya.

Sabeu també que Espanya ha perdut el interès per retornar a Catalunya tot allò que li hem aportat durant anys. Catalunya ha contribuït solidàriament en la construcció d’un estat espanyol que ara ens gira l’esquena i ens nega les eines necessàries per garantir les demandes que com a societat tenim.

Per aquest motiu, i molts d’altres, Catalunya ja no mira a Espanya sinó que mira a Europa.

Des de CiU volem que els catalans decideixin el seu futur. Només donant compliment a la puresa de la democràcia podrem consolidar el futur del nostre poble i el dels nostres fills.

El proper 25 de novembre necessitem una majoria molt amplia per poder garantir que aquest procés sigui el màxim cohesionat possible. Sabem que sense cohesió, no hi ha Estat possible.

El nostre mirall ara és Europa i no l’Espanya que menysté a Catalunya i, també, es menysté a ella.

Un diumenge atapeït…

Amb una mica de retard, fruit d’una intensa setmana de treball, reunions i trepitjar territori, permeteu-me que faci una mica de repàs del que va ser el passat diumenge, miscel·lània de moltes coses, sensacions i temàtiques.

Al mati vaig ser-hi al congrés, dels amics de Convergència Democràtica de Catalunya, abans de res, felicitar-los per l’organització de l’esdeveniment, un veritable èxit, i després i més important congratular-me per la magnífica feina feta en el transcurs del període entre congressos que els ha portat a la situació actual. A més, vaig poder saludar bons amics i companys de viatge i compartir amb ells aquests moments d’alegria i eufòria, però també de responsabilitat, rigor i serietat en el encàrrec compartit de treballar per una Catalunya més forta.

A la tarda vaig assistir al partit de futbol entre l’Espanyol i el Màlaga, on vaig tenir emocions contraposades; per una banda encantat de conèixer un camp que encara no havia visitat i que, a més, és molt i molt bonic, pràctic i ideal per gaudir del futbol, per l’altre, malauradament una sensació de tristesa per la derrota, malgrat que l’Espanyol va fer un bon partit no va tenir el premi de la victòria, a veure si fent un bon final de temporada el somni europeu es converteix en una autèntica realitat, i així poder alegrar-me pels amics i coneguts “periquitos”.

Felicitar per altre banda a Carles Sanchez Llibre i a Eloi Tomas, pel curtmetratge que vaig tenir l’ocasió de veure  ‘La Força d’un Sentiment, de Sarrià a Cornellà’  un recorregut històric del que ha estat la llarga transició entre els dos estadis, ple de sensibilitat i passió.

Al vespre, ja a casa, vaig preparar-me per la nit electoral a Andalusia i a Astúries, haig de confessar-vos que tot plegat em va resultar una mica surrealista, començant per la manca de rigor dels presentadors i presentadores d’alguns dels canals que feien la cobertura en directe de l’esdeveniment, amb valoracions excessivament superficials i buides de l’anàlisi i rigor mínim exigible. Tanmateix, semblava que la situació era kafkiana quan els que havien guanyat no governarien, però al mateix moment simulaven l’alegria, pels grans resultats obtinguts, sense realitzar, aquesta vegada cap anàlisi polític, i com a espectacle televisió tot plegat no tenia preu.

I d’aquesta manera, i sense adonar-me el diumenge s’havia fos… un dia més, una setmana més, una rere l’altre.