Una setmana després

Ja ha passat un setmana des que es van conèixer els resultats de les eleccions municipals a Catalunya i a la resta de l’Estat. Per tant, podem analitzar més fredament els seus resultats. Queda clar que han servit per posar en evidencia que Catalunya i l’Estat espanyol són molt més plurals pel que fa a les preferències polítiques que ara fa quatre anys.

Els partits amb responsabilitat de govern durant la crisi econòmica més virulenta dels darrers anys han patit un fort desgast. Tot i això, per exemple a Catalunya, CiU torna a ser la força més votada i aguanta l’envit de les noves formacions que es presenten amb l’aura de la regeneració. No va ser així a la ciutat de Barcelona (on en Trias mereixia molt més) i a l’àrea metropolitana on tenim un problema com a formació.

En l’àmbit espanyol Ciudadanos i Podemos pugen amb força i accentuen encara més el desgast del PP i del PSOE, que continuen ancorats en un model de fer política convencional i previsible. La seva ceguesa política en molts dels problemes que afecten el país i la seva poca capacitat de pacte els han abocat a uns resultats poc favorables.

Fa un temps que dic i així ho he escrit que “Res serà el que era”, i aquestes eleccions ho posen en evidència. Ja no convenç la política del crit, de la comèdia, del tu més, del “anti” alguna cosa. Calen nous paradigmes de fer i noves maneres de ser. Hi ha moltes coses que es podrien haver fet d’una altra manera amb diàleg i consens, que fa ja temps que no existeixen entre les forces polítiques amb més tradició democràtica del nostre país.

Per acabar, deixeu-me que feliciti el Barça per la victòria davant de l’Atlètic a la final de la copa del Rei. De la xiulada, no en parlaré, però crec en el respecte a tots els himnes. Només diré que el descontent va a més i que les respostes positives de Madrid continuen sense aparèixer. Això sí, envien el Sr. Wert a la llotja del Camp Nou. No calen més comentaris.

Municipals 2015

Demà passat dijous a mitjanit comença la campanya de les eleccions municipals a Catalunya i a la restat de l’Estat espanyol. Són unes eleccions que venen marcades per les moltes llistes i per les noves opcions polítiques que es presenten als diferents municipis del nostre país i arreu. Aquest fet demostra que la política viu immersa entre nous paradigmes que no existien fins ara.

Com a secretari d’Organització d’Unió i membre de la direcció de CiU tinc clara una cosa, però: la federació continua essent la força municipalista per excel·lència al nostre país.

Presenta més llistes que cap altra formació a Catalunya, amb persones renovades i preparades, que tenen molt clara la nova manera de fer política que necessiten els ajuntaments del nostre país. CiU pot tornar a ser la força amb més suport de la gent el proper 24 Maig. I necessitem que sigui així.

Les 10.000 persones que es presenten amb les sigles de CiU garanteixen que Catalunya continuï creixent des dels ajuntaments, des dels pobles i ciutats. Com afirma la dita “no es oro todo lo que reluce“.

No us creieu les promeses de canvi i llegiu-vos els programes de les diferents formacions que es presenten en els vostres pobles o ciutats.

Que tingueu una bona campanya!

Som-hi!!!

Hillary

Abans d’ahir coneixíem que Hillary Clinton es presenta a les eleccions per optar a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.

Hi han moltes coses que envejo sanament dels americans, però una d’elles és, sens dubte, el seu sistema electoral i la transparència amb la que afronten totes les prèvies al dia de les eleccions a la presidència.

Me’n alegro que Hillary es presenti. Crec que ara és el seu moment. La experiència en clau interna però també externa fa que sigui una candidata amb moltes possibilitats de ser escollida com a primera presidenta de la història dels EEUU.

Ahir ho va anunciar tal i com és ella, o almenys com aparenta que és. Una nota senzilla va donar la volta al món. This is Amèrica, que dirien els clàssics.

Crec que Hillary és una dona propera, austera en les formes, coneixedora de la realitat en la que viu. El fet de patir i viure en primera persona el que representa ser primera dama dels EEUU, ha fet que fugi sempre de les estridències que comporta una vida pública.

Hillary defensa el que creu. Sense més. Agradi o no. Ella va dir, precisament com recordava avui en un twit el nostre eurodiputat al Parlament Europeu, en Francesc Gambús, que Amèrica serà forta si les famílies ho són. Que comporta dir això aquí? Preguntem-nos-ho.

Cal emmirallar-nos molt més en Amèrica del Nord del que ho fem. Són hereus de la història d’Europa, cert, però nosaltres ho hem de ser de la seva concepció de la nova democràcia, de la seva política

Calen polítics sense complexes. Amèrica en té molts. No serien la potència que són si no hagués estat així.

Good luck Hillary!

El dia de la marmota

A pocs dies de les eleccions andaluses, em llevo cada dia pensant en el com i en què hem fet malament per aclarir el missatge que s’ha de donar per recompondre un sistema polític que durant anys ha estat, si més no, útil. No m’acabo de creure les enquestes que veiem a la premsa. La societat espanyola, i molt especialment la catalana, sempre han estat exigents amb els polítics i la seva praxi diària. Per aquest motiu, la política i els polítics ens hem hagut d’anar adaptant permanentment als nous models establerts.

Hi ha qui pensa que tots els mals únicament provenen de la política i dels polítics. No és cert. La responsabilitat és compartida i els polítics no som més que un reflex de la societat en la qual vivim. Per això no entenc el paper protagonista que la societat atorga a Podemos, almenys en les enquestes. No crec que vulgui per al país un sistema polític, social i econòmic com el de Veneçuela o el de Cuba. Crec que hi ha una part important de desconeixement del que proposa aquesta formació en tots els àmbits. Fum, fum, fum… Com llegia en una entrevista a Àngel Gabilondo, de moment “Podemos” es “veremos”

El PP i el PSOE han alimentat aquesta formació i les falses esperances que promet. Ara és cert que és el moment de canviar la manera de fer política i d’aprofundir en l’entesa, el pacte i el diàleg. En canvi, el PP i el PSOE continuen alimentant Podemos i altres formacions com Ciutadans. Ho reitero: “Res serà el que era”, i afegeixo que la miopia política d’alguns ens sotmet a un futur de color gris. Cal tenir en compte que –si fem servir el seu llenguatge- Podemos i Ciutadans formen part de la mateixa casta amb caretes diferents. No són la panacea de la nova política. Els dos fan servir discursos buits i paraules grandiloqüents.

Ara mateix no recordo quin futur va preveure la marmota, però crec que el hivern serà molt llarg i la primavera molt variable. Esperem que quan comenci a arribar el bon temps ens doni les energies necessàries per donar el tomb a la situació actual, complicada i preocupant.

I amb tot això, aquest diumenge caldrà estar molt amatents al que passi a Andalusia. Molt atents

No m’agrada el que veig…

Ahir no em van agradar gens les declaracions de l’actual alcalde de Mataró ni les de l’alcaldessa de Figueres.

No seré jo qui les jutgi, entenc que aquest paper li pertoca a la militància d’Unió en el seu conjunt, però també a molta gent de convergència que, de ben segur, no els hi han agradat aquestes declaracions.

Sembla mentida que amb unes eleccions municipals a tocar i unes eleccions al Parlament d’una transcendència històrica per al nostre país, ens permetem això.

A Unió n’estem farts de rebre lliçons dels nostres socis de federació. La discrepància i la diversitat d’opinions no ha de posar nerviós a ningú. A casa sempre em deien, ningú té la raó absoluta i aquell que s’ho cregui és que no la té ni la tindrà mai.

Dos preguntes als socis de convergència:

1- Hagués estat possible el 9N sense Unió?

2- Vàrem signar o no el programa electoral, i no l’estem aplicant fil per randa?

Estic disgustat i emprenyat. Això de penjar la llufa a Unió comença a ser l’esport oficial d’alguns.

No toca ara parlar de si en Duran encapçalarà la llista a les eleccions a corts del 2016 i més, quan no sabem que passarà abans d’aquesta data.

Una cosa si que vull dir. Feina tindrem a CiU per trobar un candidat com en Duran. Queda dit!

Rigor !

Començo aquest article amb una reflexió que espero sigui ben entesa Quan un restaurant pateix un cas d’intoxicació generalment acaba tancant o, si pot, intenta canviar radicalment la imatge per superar el desafortunat episodi que perjudica els clients, però també els proveïdors, els comercials, etc. En canvi, a vegades en algunes tertúlies de mitjans de comunicació sembla que com més s’intoxica millor i que l’objectiu final és augmentar el seu “caché”, créixer en audiència i ser líders.

Penso –ho he dit moltes vegades- que calen dosis de serenor en la política, però també en altres àmbits amb influència en el dia a dia de les persones i, sens dubte,  un és el dels mitjans de comunicació. Crec -ho dic humilment- que s’hauria de tendir a que els tertulians fossin experts en la matèria que es debat. No s’hi val opinar de tot sense tenir un coneixement reconegut del que es tracta. Per dir-ho d’una altra manera: menys tertúlies i més debats amb experts. I com que els debats poden ser molt diversos, els experts també haurien de ser diferents i no els mateixos cada dia.

Cal que els mitjans ajudin a posar serenitat en un moment tan transcendent i de múltiples canvis com l’actual. No pretenc amb aquesta reflexió donar lliçons de cap mena –no sóc ningú per donar-ne’n-, però em pregunto si és bo veure com alguns s’apoderen dels platós i dels estudis per parlar de tot i radicalitzar missatges que necessiten sovint profunditat i rigor en l’anàlisi.

Si no posem serenor en els debats i en les accions públiques, potser podem perjudicar els reptes que tenim i que exigeixen molta serietat en les posicions. Poso un exemple: ahir, avui o demà, molts parlen i parlaran del que passa a Grècia, dels seus efectes, oportunitats, beneficis o temors. I em pregunto si estem tots preparats i informats per parlar-ne. Per no ofendre ningú: jo he estat a Atenes, he visitat els seus monuments, he recorregut la ciutat i he parlat amb grecs i amb gregues, però això no em fa un expert. Radicalitzar l’opinió – la pròpia i intentar influir en la dels altres- no beneficia ningú. Crec, sincerament, que la medicina per a tot això és el rigor i el tracte responsable de les opinions.

Un altre element que avui vull apuntar és que malauradament les classes mitjanes estan desapareixent a la nostra societat. Convido els partits –també al meu, Unió, que ja ho fa- a reflexionar abastament sobre aquest  fet important. És obvi que la classe mitjana al nostre país –i a tots- cohesiona la societat, garanteix el que s’ha anomenat l’ascensor social –la possibilitat de progressar amb emprenedoria- i la seva fortalesa garanteix, sens dubte, l’equilibri de l’estat del benestar. La classe mitjana es troba en una línia vermella molt perillosa i  també l’increment de les desigualtats -els rics cada vegada més rics i ostentosos i els pobres cada vegada més pobres i fent cua a les portes d’entitats admirables com Càritas, el Banc dels Alimentes i la Creu Roja.  Les classe mitjanes són l’amortidor de la societat i estabilitzen la societat del benestar .

Aquest ambient afavoreix els populismes i la demagògia. Ara reconec que és difícil no caure-hi quan escoltes segons què i quan la desigualtat i la pobresa superen els límits. No ho estem fent prou bé.

Avançar sense presa però sense pausa

La setmana passada vam conèixer l’acord entre el president de la Generalitat, Artur Mas, amb el president d’ERC, Oriol Junqueras. A Unió el valorem molt positivament perquè dóna estabilitat política a Catalunya i perquè preserva el procés. Tot apunta que aquesta estabilitat comportarà l’aprovació dels pressupostos, fet que òbviament permetrà emprendre les accions de govern previstes per aquest exercici.

Aquesta estabilitat fa una setmana no existia i ara permetrà al govern català i al Parlament treballar per impulsar un conjunt de lleis de caire clarament social i econòmic, com són la reforma del SOC i la llei de formació professional. El nostre compromís electoral era, i és, continuar endavant amb el procés, i així ho estem fent malgrat les dificultats i els impediments que ens posen de fora, i revertir la situació econòmica que ens ha deixat la crisi per generar riquesa i ocupació.

Amb l’acord de la setmana passada podrem fer-ho. Posem l’accent en la reactivació i en la consolidació de l’economia productiva. Per això, des d’Unió diem que ara toca governar i, des de la perspectiva parlamentària, portar endavant l’agenda que ens hem fixat que també contempla construir les bases de les estructures d’estat perfectament definides en l’acord inicial de legislatura amb ERC.

Ara tenim per endavant un doble horitzó: les eleccions municipals i les del Parlament del 27 de setembre. Per aquestes ultimes val a dir que encara cal concretar un conjunt d’aspectes pel que fa al contingut programàtic detallat i al format de la candidatura. Des d’Unió volem tractar aquests aspectes amb CDC i serà en la federació on abordem tots aquests aspectes sense perdre de vista que el més immediat són les municipals.

Això no vol dir fer una dilació en les decisions sobre els continguts programàtics de les eleccions del 27-S, sinó el compromís d’anar-hi treballant. Tampoc no es aconsellable la precipitació. Volem es anar pas a pas, sense pressa, però sense pausa. Primer, tenim les eleccions municipals i després les del Parlament. I anirem fent sense pressa però sense pauses.

 

2015, any històric ?

En primer lloc desitjar-vos a tots un bon any. Crec que pot ser un any prou interessant, encara que no em feu massa cas, perquè ara cada dia i cada any estem fent història o estem davant d’un període clau. És evident que avui, els dies i els anys, els vivim amb molta intensitat i potser tot passa massa ràpid. Els que em coneixeu sabeu que penso que les coses s’han de viure amb passió, de vida només n’hi ha una, però també penso que el temps ha de fluir al seu ritme i els canvis s’han de fer lentament i de forma segura. Allò que es deia abans de “lento pero seguro “, evidencia que la velocitat mai es bona companya de viatge i les presses menys.

Aquest 2015 es presenta mogudet. Amb unes eleccions municipals al mes de maig, que poden ser les primeres o be, si hi ha eleccions al parlament de Catalunya, les segones. Com poden influir les primeres sobre les segones i a l’inrevés? Aquí tenim opinions per a tots els gustos, hi ha qui creu que és millor fer les eleccions al Parlament abans de les municipals però també qui pensa tot el contrari. Jo sóc de la opinió que les tendències i perspectives de vot no variaran tant si es fan unes o altres en primer o segon lloc, tal i com ja va passar en les darreres eleccions municipals del 2011, on la tendència ens era favorable a CIU, i així es va reflectir a posteriori en els resultats. Dic això per posar de manifest que una probable tendència de resultats per a unes eleccions al parlament no tenen cap incidència de cara a una possible mobilitat de vot de les municipals.

Unes altres eleccions que es faran a la tardor del 2015, seran les eleccions a Corts Generals. Aquestes poden tenir un rol molt important pel futur polític, econòmic i social de l’Estat Espanyol i de Catalunya. Tot sembla indicar que el nou partit Podemos, fruit del cansament del ciutadà amb el mal fer dels partits polítics convencionals, que han tingut diverses ocasions per recuperar la confiança de la ciutadania i no ho ha fet, la mala bilis caïnita i la poca voluntat de servei, que és el que hauria de ser la política, ha evitat que els dos grans partits, PP i PSOE, ho fessin, tal i com jo m’he cansat de denunciar en aquest bloc, reflexions no ateses i que ara posen de manifest que la política convencional està en estat de coma.

Com deia, Podemos es fruit de un desencís de gran part de la ciutadania amb la política en general, perquè com deia Aristòtil, “els polítics i les lleis haurien de servir per fer la vida  fàcil als ciutadans” i jo hi afegeixo – i feliç -, i això no s’ha aconseguit. En els darrers anys la situació econòmica i social ha anat llimant la classe mitja, en benefici sobretot d’incrementar el nombre de persones que s’han situat a la classe baixa, i molts pocs membrés de les classes mitges han pujat l’escaló social per anar a les classes altes, sinó tot el contrari, l’han baixat per anar a classes més baixes. Aquest fet és molt perillós perquè la classe mitja juga un paper importantíssim. Tant de bo el 90% de la població fos classe mitja i la resta alta i baixa. Aquesta debilitació de la classe mitjana fa que un discurs populista i demagog triomfi. Tenim molts exemples, i potser que mirem el que esta passant a Veneçuela, que es el laboratori on s’han inspirat els ideòlegs de Podemos. La meva pregunta és clara, això es el que realment vol la ciutadania d’aquest país? Honestament crec que no. Ara el que si vol la gent, és que hi hagi una regeneració política per fer les coses be i aparcar el llenguatge del políticament correcte pel del parlem clar. Cal posar-nos a treballar per solucionar els problemes que te el ciutadà com l’atur, la vivenda, el benestar, una regulació sense complexes de la immigració, del que ningú no ha gosat parlar-ne i pot portar-nos a conseqüències més dràstiques i dramàtiques… En el cas català i el tema nacional, cal respecte, coherència i justícia equitativa, cal eliminar traves i ajudar als ciutadans a crear. Cal emmirallem-nos amb els països del nord i no del sud, com deia sant Pancraci, Salut, Pau i feina!

Què tingueu un bon any 2015 !!!

Un apunt sobre les eleccions europees

Ja estem en campanya de nou i sembla que fos ahir quan parlàvem de la baixa participació que va haver-hi a les eleccions europees d’ara fa cinc anys.

Jo mateix, ara fa uns dies, feia una reflexió entorn la necessitat que la participació en aquestes eleccions sigui el més alta possible.

Cal que expliquem que amb una baixa participació evidenciaríem que el debat europeu no interessa i això seria falsejar la realitat catalana. Catalunya ha estat, és i ha de ser motor del sud d’Europa. Demostrem amb vots que volem seguir-ho sent. Reivindiquem-nos.

Catalunya necessita donar una lliçó d’europeisme, tot explicant que volem ajudar a construir Europa des del respecte més profund a les seves institucions i a les regles de joc establertes.

Dic això darrer, en referència a les declaracions d’abans d’ahir del cap de llista d’ERC, el Sr. Terricabras, sobre la seva proposta d’impagament del deute.

Com bé deia Tremosa ahir mateix, aquestes declaracions no ajuden a la credibilitat del nostre país a l’exterior, és més, poden generar sensacions i opinions contrariades sobre Catalunya, però també sobre la nostra visió del que és i representen les institucions de la UE.

Jo afegeixo, ERC, com també ICV o PSC, els hi recomano que parlin poc de deute i impagaments en aquesta campanya. Això si, els hi demano que reflexionin sobre la seva gestió durant els anys de tripartit i facin memòria del deute que ells van generar i que pagarem durant “anys i panys”. Suposo que estaran d’acord que aquest deute si que s’ha de pagar, i per cert, amb uns interessos elevadíssims.

Una darrera cosa, sembla que n’hi ha alguns que han afirmat aquests dies que la dreta està a favor de les fronteres i que les esquerres no. Jo li pregunto al Sr. Rubalcaba, que és qui ho ha dit, si ell tanca amb clau la porta de casa seva o la deixa oberta.

Si us plau, no frivolitzem més sobre el tema i afrontem amb seriositat, rigor i unitat, el debat sobre la política de fronteres i les pròpies polítiques d’immigració.

No vull acabar el post d’avui sense expressar el meu rebuig total i condemna més profunda, per l’assassinat de la companya del PP de Lleó, la Sra. Isabel Carrasco. Descansi en pau.

1.112.341 de GRÀCIES!!!!

Començo aquest post d’avui agraint el suport al més d’un milió de persones que ens van fer costat el passat dia 25, fent possible que CiU tornés ha guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya.

Vull agrair, molt especialment, el enorme treball, esforç i coratge mostrat durant tots aquests mesos per l’equip de campanya d’UDC i també de CiU. A totes i tots us dic que ha estat un plaer treballar amb vosaltres i compartir infinits moments de passió pel nostre projecte.

Confesso que els resultats d’aquestes eleccions no me’ls esperava. Tenia clar que CiU guanyaria aquestes eleccions amb una majoria molt més amplia. No ha estat així i cal una reflexió que aprofundeixi en les variables que han dibuixat aquest resultat final.

És evident que CiU continua sent la força majoritària del nostre país amb diferència i que la gent continua confiant amb el President Mas i la gent de CiU per fer front a aquesta crisi tan ferotge.

Obro parèntesi (a banda de l’alta participació en aquestes eleccions, que me’n felicito, fixeu-vos també amb el missatge que ens trasllada el ciutadà. El missatge és diu “Ciutadans i CUP; el primer triplica el seus vots amb un missatge transversal, ni de dretes ni d’esquerres, i que defensa una nova manera de fer política. El segon, la CUP, incrèdula amb el sistema actual, irromp amb molta força. Cal reflexió i atenció). Tanco parèntesi.

La nova configuració del Parlament evidencia també que no ho podem fer sols. Només fent pinya i sumant complicitats podrem seguir treballant per assolir una autonomia plena pel nostre país i per sortir de la pèssima situació econòmica en la que ens trobem. Ara no s’hi val no mullar-se, cal que tots ens arremanguem. Per això espero que, lluny dels partidismes i estratègies de partits, prenguem consciència de la situació que travessa Catalunya, Europa i el Món i sumem més que restem.

Ara cal més serenitat i prudència que mai. No ens podem precipitar.

Ja per acabar. Tots sabeu que el resultat electoral de CiU fa que, de moment  no repeteixi en aquesta legislatura com a diputat al Parlament. Tingueu clar, entri o no finalment de diputat al Parlament, que seguiré treballant pel projecte d’UDC i de CiU des d’allà on faci falta.

Com va dir Winston Churchill “l’Èxit no és definitiu, el fracàs no és fatídic. El que compte és el valor per continuar”.

Repeteixo, 1.112.341 de GRÀCIES!!!!