Una setmana després

Ja ha passat un setmana des que es van conèixer els resultats de les eleccions municipals a Catalunya i a la resta de l’Estat. Per tant, podem analitzar més fredament els seus resultats. Queda clar que han servit per posar en evidencia que Catalunya i l’Estat espanyol són molt més plurals pel que fa a les preferències polítiques que ara fa quatre anys.

Els partits amb responsabilitat de govern durant la crisi econòmica més virulenta dels darrers anys han patit un fort desgast. Tot i això, per exemple a Catalunya, CiU torna a ser la força més votada i aguanta l’envit de les noves formacions que es presenten amb l’aura de la regeneració. No va ser així a la ciutat de Barcelona (on en Trias mereixia molt més) i a l’àrea metropolitana on tenim un problema com a formació.

En l’àmbit espanyol Ciudadanos i Podemos pugen amb força i accentuen encara més el desgast del PP i del PSOE, que continuen ancorats en un model de fer política convencional i previsible. La seva ceguesa política en molts dels problemes que afecten el país i la seva poca capacitat de pacte els han abocat a uns resultats poc favorables.

Fa un temps que dic i així ho he escrit que “Res serà el que era”, i aquestes eleccions ho posen en evidència. Ja no convenç la política del crit, de la comèdia, del tu més, del “anti” alguna cosa. Calen nous paradigmes de fer i noves maneres de ser. Hi ha moltes coses que es podrien haver fet d’una altra manera amb diàleg i consens, que fa ja temps que no existeixen entre les forces polítiques amb més tradició democràtica del nostre país.

Per acabar, deixeu-me que feliciti el Barça per la victòria davant de l’Atlètic a la final de la copa del Rei. De la xiulada, no en parlaré, però crec en el respecte a tots els himnes. Només diré que el descontent va a més i que les respostes positives de Madrid continuen sense aparèixer. Això sí, envien el Sr. Wert a la llotja del Camp Nou. No calen més comentaris.

Primer; transparència!

Sabeu que ja fa temps que en el meu blog escric sobre la necessitat de canvis majúsculs en la política, així com també en altres camps i estaments de la nostra societat i especialment al bancari i empresarial.

El model de fer política que s’ha practicat fins ara està més que caducat, és obsolet i s’ha demostrat que no serveix.

Les coses s’han de fer d’una altre manera perquè el ciutadà ja no té la paciència que ha tingut en temps pretèrits. Avui la informació està a l’abast de tothom i aquest fet situa a la política i la seva praxis molt lluny de com s’entenia fa uns anys.

En aquest món, avui, tot passa volant. Les societats estan canviant i la nostra no serà una excepció. Les noves generacions estan demostrant que no volen conviure amb tics d’una democràcia antiga. Cal escoltar-los.

Per tant; quin és un dels aspectes d’aquest sistema polític que ha de canviar i sotmetres a un gir de 180º? La transparència.

Cal, d’una vegada per totes, conèixer i identificar a totes aquelles persones, que guanyen diner públic o reben qualsevol cèntim de l’administració, ja sigui treballant directament per ella o, a entitats, televisions, ràdios, empreses públiques, etcètera. Cal que la gent pugui saber el què, el com i el perquè, quan és parla del destí dels fons públics.

La vigilància democràtica avui és fa més necessària que mai.

Diuen les enciclopèdies que el terme “transparència” es utilitzat per caracteritzar una pràctica social guiada per la sinceritat i per la quasi perfecta accessibilitat a tota la informació vinculada….”

Em quedo amb la “quasi perfecta accessibilitat a tota la informació…”. Repeteixo, ara cal això!

La gent ha de saber el que cobra un regidor o parlamentari però també ha de saber el que cobra un president o membre d’una associació, un càmera o presentador de TV3 o el director d’un banc rescatat.

Precisament avui el Govern de la Generalitat presentarà un portal sobre transparència i rendiment de comptes. Aquest portal és una excel·lent notícia, ara cal que es doti agosaradament de tota aquella informació que reclama el ciutadà.

Sense transparència no hi haurà regeneració democràtica.

Posem fil a l’agulla!.

Com va dir el polític nord-americà Eduard Kennedy “En política passa com les matemàtiques: tot el que no és totalment correcte, està malament.”

Avui aquesta dita agafa més sentit que mai.

Bon estiu i descanseu!!!!

Un President a l’alçada

Aquest dimecres passat el President Mas feia una valoració dels primers cent dies de Govern. Va ser una compareixença en directe (sense plasmes, ja m’enteneu) on va dibuixar la situació que viu el nostre país.

Com be sabeu, i com va dir el President, vivim en una situació d’emergència nacional. La crisi, l’atur, la tensió dels mercats internacionals, l’impacta d’aquest món globalitzat, està fent que el nostre país es vegi sacsejat i arrossegat per unes dinàmiques d’una forta complexitat.

Mas, amb molta lògica, va demanar unitat per fer front a aquests temps tan difícils. Sembla però que alguns partits encara no són del tot conscients de la transcendència del moment i fugen de la unitat per instal·lar-se en aquella estratègia electoral que tan mal ens ha fet.

Són temps d’anar tots junts. Tenim a l’horitzó una consulta que ha de preguntar al poble pel seu futur, però també tenim una situació d’emergència econòmica que cal abordar ara i sense gaires dilacions. Agradi o no, cal centrar-nos avui en la crisi i les seves conseqüències. Aquest estat del benestar que tants esforços ens ha costat, pot trontollar sinó tenim clares les prioritats.

Mas també ens va anunciar la seva reunió amb Rajoy. Ja sabeu que sempre he dit en aquest bloc, que sense pacte i diàleg la política no té raó de ser. Com era previsible les posicions estan allunyades, no tan en matèria econòmica però si pel que fa a la consulta.

Caldrà molta paciència, prudència i templança, però també, molt diàleg.

Per acabar, deixeu-me afirmar que en Mas és un gran President. Dir també que més ho hagués estat si la situació acompanyes. Aquesta crisi debilita qualsevol lideratge, d’aquí i d’arreu, però el President està demostrant una força increïble, un valor immens i un rigor exemplar. Altres, ho van tenir tot de cara però en canvi la seva gestió va deixar molt que desitjar. Afortunadament, la història posarà tothom al seu lloc.

President, no estàs sol. Segueix!