Capdavanters

baixaFa pocs dies que ens despertàvem amb la gran notícia que Joan Massagué, científic i farmacèutic català, havia trobat el mecanisme pel qual el càncer fa metàstasi als altres òrgans.

Recordar-vos a tots que Joan Massagué és un científic i farmacèutic català, que està reconegut com una de les màximes autoritats mundials en la investigació del càncer i actualment dirigeix el  Institut Sloan-Kettering de Nova York, un dels centres científics de més prestigi als EEUU.

Notícies com aquesta evidencien que Catalunya és una nació del món que exporta talent, en aquest i en molts altres àmbits.

El descobriment de Joan Massagué serveix per posar en evidència també, que la ciència, la investigació i la recerca han de ser una prioritat per qualsevol societat, per qualsevol econòmica, per qualsevol govern.

Catalunya ha de seguir treballant per i amb la ciència. Catalunya disposa de talent de sobres per esdevenir referents en aquest àmbit. Cal dignificar el paper de tots els científics i investigadors catalans, que no sempre s’han sentit acompanyats en les seves tasques diàries.

Cal, com deia, seguir assentant les bases del que ha de ser la nostra economia en el futur. Com va dir el president Mas ara fa uns mesos en viatge oficial a Massachusetts, EEUU, “cal projectar Catalunya com a centre de recerca i innovació”.

Recentment llegia que Catalunya té deu vegades més producció científica del que per població li correspondria i que més de 40.000 persones al nostre país treballen en activitats de recerca i desenvolupament. Aquest fet ens exigeix seguir sent excel·lents per seguir sent capdavanters en aquest àmbit, però per fer-ho, cal que com a govern seguim creient en la investigació com a pilar fonamental de la nostra acció.

Tinc la sensació, crec que molt generalitzada, que qui és dedica a la investigació a casa nostra esdevé, encara avui, com quelcom semblant a un super-heroi. Milers de científics al nostre país treballen per quatre duros i en condicions laborals precàries. Això no pot ser.

Si com a país creiem que cal seguir apostant per la recerca i la ciència i esdevenir els referents del sud d’Europa en aquest àmbit, hem de garantir unes millors oportunitats pels nostres investigadors i científics. El talent no ens pot marxar, i garantir la continuïtat de la investigació i la recerca ha de ser una de les nostres màximes prioritats.

Els científics poden canviar la història, Joan Massagué ja ho ha fet.

Procurem que molts d’altres científics de casa nostra ho puguin seguir fent.

Per acabar, dir-vos que el premi Miquel Coll i Alentorn d’enguany de la Fundació INEHCA, serà atorgat al Dr. Joan Massagué. L’acte de lliurament tindrà lloc el proper dilluns dia 17 de març a les 19h del vespre a la sala Pau Gil del Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona.

Gràcies Joan!

Ara; detectius…

baixaSempre m’han agradat les pel·lícules de detectius i, especialment, els seus mítics personatges com Sherlock Holmes o Poirot. De fet, quan feia de guia turístic a Egipte sempre trobava un moment per prendre un cafè al cèlebre hotel Old Cataracs d’Assuan, lloc on s’hi va rodar una part important de la pel·lícula “Muerte en el Nilo”. Tanmateix, quan em tocava fer de guia a Istanbul  també feia el cafè pertinent a l’hotel on Agata Cristie va escriure la seva mítica novel·la de “Orient Express”.

Les informacions aparegudes els darrers dies sobre empreses d’investigació, informes i espies estan molt bé com a guió per una pel·lícula però, lluny d’això, el clima que generen aquestes informacions no ajuden, ni molt menys, a la estabilitat ni a la credibilitat.

Sempre han existit les empreses d’investigació o de detectius. Moltes han estat les empreses o persones que han requerit els seus serveis per investigar quelcom. Ara bé, cal respectar sempre la privacitat de les persones investigades i el seus drets fonamentals. Aquests dies observo atònit com, amb massa lleugeresa, s’atenta contra la privacitat i la intimitat.

Que està passant?, fins a on arribarem?, tot està permès?.

Més enllà de les empreses d’investigació, crec, per sobre de tot, amb l’estat de dret, amb la justícia, i amb els cossos de seguretat. Per tant, espero que aquest tema s’aclareixi amb la major celeritat possible i amb el màxim rigor.

Una altre cosa que em preocupa, i molt, és que alguns partits hagin utilitzat, presumptament, part del seu pressupost per investigar a un adversari polític. Amb els temps que estem vivint això no és serio. Estem travessant per un dels pitjors moments econòmics, polítics i socials, on la crisi ens ofega, l’atur augmenta i l’estat del benestar trontolla.

Vaig dir fa uns dies que hi ha algú, alguns, interessats en seguir embrutant el sistema. Desconec qui, però em refermo en la idea que hi ha interès per rebentar-ho tot.

S’ha de seguir lluitant en favor de la democràcia, encara que a alguns els hi costi creure en ella. Cal posar fil a l’agulla a la perversa situació creada.

Com?. Més enllà de comissions, calen pactes amb urgència (de tots els estaments i institucions) que abordin el debats que avui estan al carrer. Tinc la sensació que si no ho fem ràpidament, no hi serem a temps.

El sistema necessita oxigen, també aire net. Si no hi ajudem, anem cap a l’abisme.