França, un gran país. Quin exemple!

imagesAquesta darrera setmana, el nostre país veí s’ha vist colpejat per un salvatge atemptat i per diversos altercats protagonitzats per radicals gihadistes amb l’objectiu d’atacar un dels pilars fonamentals de la democràcia a Occident, la llibertat d’expressió.

No cal dir que estic radicalment en contra d’aquests bàrbars i que, per tant, s’ha d’actuar en contra sense contemplacions. Més enllà d’aquesta denúncia, vull destacar la resposta exemplar de la societat francesa. Ha donat un exemple de resposta impecable, amb mobilitzacions pacífiques de centenars de milers de persones ahir a París així com a altres ciutats de França. Per això vull expressar el meu suport total i absolut a un país que fa segles defensa les llibertats en el seu sentit més ampli (Liberté, Egalité et Fraternité).

Vull destacar, també, el paper d’Hollande i de Sarkozy, units com una sola persona al capdavant de la població francesa i acompanyats per més d’una cinquantena de líders polítics mundials. És emocionant veure-ho. Quina diferencia amb el que vam viure aquí el 11 M, arran de l’atemptat de l’estació d’Atocha. Malaruadament, el PP i el PSOE van jugar durant mesos sense altura de mires al gat i la rata i es van llançar merda els uns als altres. Ahir, es va fer més evident aquesta vergonya que vaig sentir per la resposta dels grans partits de l’Estat espanyol. Davant de situacions excepcionals, el PP i el PSOE sovint no saben actuar amb sentit d’estat. Ho repeteixo: quina sana enveja veure com han actuat els partits del país veí i els seus màxims representats. Esperem que el PP i el PSOE n’aprenguin.

Ara cal evitar que es produeixin brots xenòfobs. Cal, doncs, que els musulmans que no comparteixen la manera d’actuar dels gihadistes els denunciïn i els desemmascarin. Alhora les autoritats europees han d’anar a la una. Tots els països europeus defensors de la llibertat i la democràcia hem d’anar junts i sense complexos  per preservar aquests valors tant preuats. Si cal  modificar la legislació es modifica, que per això estan les lleis: per adaptar-se a les necessitats de cada moment. Cal actuar amb contundència amb tots els centres oberts a casa nostra, i a fora, on cada dia es capten adeptes per ser futurs terroristes potencials. Hem de tenir molt clar que a l’Europa de les llibertats, aquests personatges no hi tenen cabuda, com també cal tenir molt clar quins són els països àrabs musulmans que comparteixen el nostre model de societat i quins no.

Si no ho fem així, viurem els nostres països amb una angoixa permanent que pot derivar, si no ho tallem d’arrel, en greus situacions gens desitjables, de terror i enfrontaments. No ens enganyem: el món occidental, i a Catalunya molt especialment, aquest és un dels grans problemes que podem patir durant el  segle XXI, si no es fan les coses bé.  Els radicals gihadistes ja han començat la partida i han pres posicions. Ara cal actuar amb seny, però amb contundència, sense pors ni falsos complexos d’un progressisme caduc.

La vostra generació és la de la llibertat, no defalliu!

Començo així el post d’avui per reivindicar a les generacions més joves.

fotoAbans d’ahir, durant la cloenda del congrés nacional de la Unió de Joves a Mataró, em vaig reafirmar en la idea que les generacions més joves necessiten ser escoltades i ateses.

Les joventuts polítiques d’avui escenifiquen allò que tant es demana des de la nostra societat; regeneració i democràcia, directa i participativa.

La meva generació en concret, ha construït uns pilars que han sigut vàlids per algunes coses, però ara ja no sustenten els nous reptes que ens planteja aquest món canviant.

Fa alguns dies, vaig presentar el meu llibre que porta per títol “Res serà el que era”. I així és, res serà el que era, en part, perquè els nostres joves ja ho estan canviant. És evident que les regles del joc actuals ja no serveixen, cal un canvi de paradigma en la classe política però també en la societat, l’empresa, l’escola, etc.

Els joves d’avui, son la generació més formada i amb menys oportunitats, i em pregunto, que s’ha fet malament? Toca canviar-ho!

Així mateix, als joves d’Unió els hi demano que segueixin sent la veu més reivindicativa i fresca del partit. Tots ells son molt necessaris a Unió i la direcció ho sap.

El partit, fa pocs dies, com també han fet els joves d’Unió, ha reformat els seus estatuts per actualitzar-se i adaptar-se a les noves demandes de la societat. Estem doncs preparats per afrontar tots els reptes que se’ns plantegin com a partit però també per tots aquells que ens plantegi la ciutadania.

Cal, doncs, escoltar, i no pervertir més la democràcia. Tenim dret a decidir, i els més joves son els que viuran en primera persona la llibertat en el seu sentit més ampli.

Unió de joves, no defalliu en defensar les vostres conviccions, són les que sustenten la vostra organització.

Ser d’unió, avui, és un repte. Seguir la corrent del riu no és complicat, el complicat es seguir-la quan el riu es desborda.

Per acabar, vull agrair especialment la tasca feta al Roger, l’Iban, l’Anna…, que han liderat la organització fins aquest passat diumenge i alhora, desitjar molta sort a l’Oriol i a tot el nou equip que va sortir escollit en aquest congrés.

Som i serem!

Sense seguretat no hi ha llibertat

030613setgeR (1)Aquesta setmana hem conegut la sentència de l’Audiència Nacional sobre el setge al Parlament de Catalunya del 15 de juny de 2011, que ve a qualificar  fets violents com llençar pedres contra persones i automòbils d’excessos de la llibertat d’expressió. Òbviament, oblida voluntàriament que sense seguretat no hi ha llibertat. Siguem rigorosos!

Francament, aquesta decisió de la Audiència Nacional causa perplexitat. Malauradament, té antecedents. Amb anterioritat, l’Audiència de Madrid va dictar una sentència similar per aldarulls davant el Congrés dels Diputats i la pròpia Audiència Nacional va prendre una decisió semblant amb motiu d’un escarni davant el domicili de la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría.

Les decisions judicials s’han de respectar, però fer-ho no vol dir que s’hi estigui d’acord, i no ho estic gens. És un disbarat admetre com a ‘normal certs excessos en l’exercici de la llibertat d’expressió i de manifestació” com “una protesta i critica que serveixi de contrapès en una democràcia que se sustenta en el pluralisme’. A més, la sentència sembla que fa un  al·legat a la democràcia popular. Els ponents obliden que les sentències no poden sustentar els seus fonaments en les idees personals, sinó en l’ordenament jurídic que defensa la democràcia parlamentària.  Les manifestacions es poden fer el carrer, però no es pot oblidar que omplir les urnes de vots és la fórmula democràtica que hem triat i que mai no comporta cap risc de violència.

Considero també molt greu que la sentència ignori que l’exercici de les llibertats i drets d’un col·lectiu acaba on comencen els dels altres. A mi m’ho van ensenyar a l’escola. Amb independència de la decisió d’absoldre els processats perquè no hi ha proves que cometessin cap delicte, els arguments utilitzats justifiquen actuacions reprovables i deixen les institucions en una situació d’indefensió

A més, és inadmissible que la sentència insinuï que si els Mossos s’haguessin desplegat d’una altra manera no hauria passat el que va passar. Impulsa, doncs, les crítiques de partits d’esquerra i d’organitzacions populistes que demanen responsabilitats no als que coaccionaven, sinó als que van garantir el deure i el dret dels diputats d’accedir al Parlament de Catalunya. Culpar la policia catalana per les conseqüències dels aldarulls és una barbaritat.

Tot plegat em referma en la meva perplexitat i en la meva indignació per una sentència desafortunada. Crec que ho demostren les imatges que hem tornat a veure en les televisions, públiques i privades. Tres anys després continuen sent colpidores i condemnables. Espero que els recursos anunciats prosperin i que una instància superior eviti que els arguments de la sentència generin jurisprudència.

Comencem de nou!

En el primer post d’aquest nou curs polític us vull parlar breument de la Via Catalana, organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural, i tot el debat que s’ha generat entorn la mateixa.

imagesTot i que personalment crec, i ja ho he dit en infinitat d’ocasions, que el nostre repte immediat i en el que hi hauríem d’esmerçar tots els esforços i les energies com a societat i com a país és el de sortir de la crisi i en la recuperació econòmica, generant riquesa i per tant llocs de treball, crec que la Via Catalana és una bona eina per demostrar al món el que som com a societat.

Catalunya gaudeix, afortunadament, de molt bona salut democràtica. És per això que penso que la Via Catalana podria haver esdevingut quelcom més plural i que reflexes millor aquesta societat catalana, tan complexa i diversa, però alhora tan creativa, solidaria, voluntariosa i on l’esforç i la superació forma part indivisible del nostre ADN.

Crec també, que amb un lema de major consens, sense diluir les aspiracions que com a poble puguem tenir, moltes més mans hi haguessin pogut ser presents.

El dret a decidir, com el dret a l’autoderminació, tenen molta força per si sols. Què té més força que un poble pugui decidir el seu propi futur en llibertat?.

Vivim moments transcendentals per la història de Catalunya, però també d’Espanya, res serà el que era. Està clar que els darrers esdeveniments faran canviar el curs de les coses al nostre país, però repeteixo, també a Espanya.

No oblidem tampoc que vivim en un món globalitzat i que les coses passen molt ràpid i que hi han molts elements que també tenen influència sobre nosaltres.

Ara bé, tenim la sort que aquest món no només el mouen els grans gestos sinó també els petits. Crec que hem d’anar fent via, sí, però ho hem de fer amb serenor, rigor i responsabilitat. La Unió fa la força, i entorn aquesta via, llastimosament, no hi ha estat del tot.

Crec amb la consulta i amb el dret a decidir.

Seré fidel al poble i intentaré que ell pugui decidir, ara bé, que sigui ell, només ell. No caiguem en l’error de voler decidir per ell.

Que tingueu totes i tots una Bona Diada Nacional de Catalunya!

Gaudiu-la en llibertat!

Visca Catalunya!!