L’èxit de Podemos evidencia els nostres errors

A l’espera dels resultats electorals, queda clar a hores d’ara que Podemos és el moviment polític de moda dels darrers mesos. Seria absurd no admetre el creixement espectacular en intenció de vot d’una formació que fa quatre anys ni tan sols existia i seria inconscient per part dels partits polítics tradicionals no analitzar el perquè d’aquest creixement meteòric.

No ens hem d’enganyar, i a Convergència i Unió no ho fem. El principal motiu de l’èxit de Podemos són els errors de la classe política, els nostres errors. Podemos no ha arribat a la gent pel seu programa, ni per les seves promeses -bona part senzillament impossibles de complir-, sinó perquè la gent està farta d’alguns comportaments polítics. Els partits polítics hem estat poc transparents, massa tancats en nosaltres mateixos, allunyats de la realitat i dels problemes quotidians de les persones, poc receptius a les demandes socials de més participació, més proximitat i més transparència a tots els nivells i poc contundents a l’hora d’afrontar els casos de corrupció.

Tot plegat ha fet que la societat hagi vist els polítics com a gent que vetllava més pels seus interessos de partit o personals que pels globals de la comunitat. En aquest punt hauríem d’entonar el mea culpa i fer el possible per corregir el que s’ha fet malament. I fer-ho no de paraula -perquè de paraules i bones intencions n’hem utilitzat massa- sinó amb fets constatables i mesurables.

Els nous estatuts d’Unió aprovats ara farà un any volen aprofundir en la participació, la transparència i la proximitat del partit cap a la societat, i alhora mantenir els valors d’humanisme social cristià que ens han caracteritzat des de la nostra fundació fa més de 80 anys. Sabem que no hem fet les coses prou bé, a vegades inclús gens bé, però volem redreçar la situació. Creiem que els nostres valors segueixen sent útils per a la societat. Som conscients que Unió no té cap sentit si no és com a instrument de la societat a la qual vol servir. Aquest és l’aspecte que volem potenciar. I ho volem fer, no per frenar Podemos, sinó perquè reconeixem que tenen raó quan diuen que els partits polítics s’han distanciat molt de la societat, fet que comporta que  la societat no es reconegui en les formacions polítiques.

Per això, el que ens ha de preocupar de Podemos no és únicament el seu programa com la seva denúncia contra una manera de fer política, de la qual objectivament la societat n’està farta. La lliçó que hem d’extreure és que o canviem per posar-nos incondicionalment al costat de la societat o la societat se’ns emportarà per davant. Per això més que criticar les promeses de Podemos, hem d’entendre que el seu èxit s’ha fonamentat en els nostres errors i que només recuperarem la credibilitat perduda si els assumim i els rectifiquem. És a les nostres mans fer-ho perquè nosaltres també podem amb el concurs de la societat. Si no fem les coses bé –i anem molt justos de temps-, com ja he vaticinat en el meu llibre, “res serà el que era”.

Regeneració

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat d’assistir a la jornada de valors i política organitzada per La fundació INHECA.

En aquestes jornades es va parlar de regeneració i de trobar respostes a les diferents problemàtiques socials existents, que no en son poques.

Tenim per endavant molts reptes i calen espais de debats com aquests per aprofundir-hi i fer-hi front.

10639604_304089373128523_7985389056946194667_nTrobar resposta a les complexes problemàtiques que avui se’ns plantegen no és fàcil ni pot ser una solució ràpida i immediata. No serveixen els populismes. Entenem la sensació d’abandonament que molta gent te avui amb les seves institucions, amb els partits polítics. Cal refer aquesta confiança i això no ho aconseguirem en un dia, ni hi ha cap solució màgica que tot ho arregli a l’instant. Per això des del partit al que formo part, estem treballant en aquest sentit, en aquesta direcció. El que volem es tornar a posar en valor la política a partir d’uns plantejaments ideològics i d’unes propostes programàtiques que cal adaptar als nous temps i que necessiten ser atacades des de la transversalitat.

Ja sabeu que fa temps que dic que la ciutadania ens està donant una darrera oportunitat als partits tradicionals. O trobem espais de debats conjunts i ens regenerem, a partir de la concòrdia i les regles de joc existents, o prendrem mal. I cal també que els mitjans de comunicació entenguin també el rol transcendent que tenen en aquest moment. Cal que ajudin a sumar en tota aquesta regeneració i fer-ho des del periodisme més pur. No s’hi val tot, tampoc en el periodisme.

Perquè penseu una cosa, el sistema actual no serveix, d’acord, però després dels partits polítics, venen sindicats, etc. No servirà el model dels partits, però en un futur, tampoc servirà el dels sindicats, entitats, etc.

Està tot en debat, per tant, hem de debatre entre tots i des de la unitat els reptes que ens planteja la societat.

Cal entendre que no hi ha una veritat única i molt menys absoluta, sinó molts matisos que conformen el retrat exacte de la realitat. La defensa del bé comú fa necessari que siguem capaços de recompondre aquesta veritat, que és la suma de la dels uns i de la dels altres.

Unitat per canviar-ho tot, però unitat.

Les coses han de canviar sí o sí…

Deixeu-me que el post d’aquesta setmana giri de nou entorn la regeneració de la política però també, sobre la seva resurrecció.

Com a economista que actualment desenvolupa la seva tasca professional entorn la política, començo a mostrar símptomes evidents de manca d’idees per millorar tot allò de la política que està tan malmès.

Estic obert doncs, a rebre totes aquelles idees i propostes que tingueu, per tal de reconduir i millorar la política i la seva praxis.

Penso que calen canvis importants. No val mirar-nos al melic i seguir pensant que ho fem be i que tenim la raó absoluta. Crec que poc a poc la ciutadania ens va posant al nostre lloc.

Però la gent, el poble, la societat, societat civil o com vulgueu dir-li, ja no es pot quedar a casa o mirant la tele i criticant als polítics per posar-nos a lloc.

Si a la ciutadania no li agrada com ho estem fent ni tampoc creu amb el rumb i la direcció que esta prenent el país, llavors demano que s’impliquin, que no es quedin a casa i sigui quina sigui la seva ideologia, entrin en els partits, els renovin i ajudin a regenerar-los.

images (3)Sóc dels que penso que calen noves maneres de fer i d’actuar. Cal major positivisme, cercant acords, cadascú dins de la seva línia política però amb ganes de trobar el consens per tal de poder tirar el país endavant i deixar-nos estar d’aquest constant toma i “daca”, que ja fa 30 anys que arrosseguem.

Sabeu que penso que cal replantejar-nos el sistema i que calen nous reptes polítics compartits. El primer, regenerar la política.

Això només es podrà assolir si dins de tots i a cadascun dels partits polítics hi ha incorporacions amb gent fresca i no malejada per les infinites guerres tribals a les que els partits convencionals estan acostumats.

Si els partits tradicionals no ens refresquem, passarà el que passarà o millor dit esta ja passant. La gent triarà noves opcions polítiques o noves opcions a través de les quals organitzar-se.

Greu també és que els partits clàssics i tradicionals no estan obrin totes les portes necessàries per l’activisme polític, tot i això els ciutadans tampoc es mostren entusiasmats en accedir-hi.

Cal un procés de millora de la qualitat democràtica i de satisfacció i de comunió entre la política i els ciutadans.

Cal transparència i regeneració democràtica amb urgència.

Cal que afronten els debats amb valentia! Serà un procés lent i feixuc, però s’ha de fer.

És l’hora de la resurrecció de la política!