No és casualitat que als països occidentals i sobretot a Europa el calendari que marca el nostre temps de lleure i de feina ve marcat i definit per els moments més transcendentals de la vida de Crist: naixement, és a dir, Nadal i mort o el que representa la Setmana Santa -a banda d’altres dies que tenen relació amb diferents moments de la vida de Jesucrist, desenvolupats al llarg del Nou Testament .
A poc a poc, aquestes festes les hem anat desvirtuant del més pur sentit religiós per transformar-les en paganes o simplement en vacances d’hivern o de primavera. Tot plegat forma part d’aquesta pressa que sembla que tenim d’esborrar de la nostra memòria tot el que té l’aroma d’encens i d’església. Per què? No està de moda avui entre la nostra societat i la nostra joventut -no tota però si de bona part-, tot el contrari que sembla que passa amb altres religions que conviuen amb nosaltres al nostra país.
No sé si tothom serà d’acord amb aquestes dues reflexions que acabo de fer, però jo ho veig així a banda dels valors que la religió comporta. És molt positiu que la societat tingui valors, i la religió catòlica ben entesa els té. Al meu entendre seria engatiu deixar de banda la religió tal i com ara s’ha estat discutint en l’àmbit de l’ensenyament i dels programes escolars. No hem d’oblidar que no conèixer el Vell i l’Antic Testament, és a dir, desconèixer la nostra religió ens dificulta entendre la major part de la cultura i de l’art des dels seus inicis fins ara. Significa no entendre el significat de la major part de festes i de les tradicions del nostra país, el desconeixement de les nostres arrels. Cal tenir present que un país o una societat sense arrels o que les ignora és una societat molt pobre.
I encara ens podria passar una cosa molt curiosa: que acabéssim adoptant les arrels i les tradicions d’altres religions en perjudici de la nostra. Seria una trista contradicció i conseqüència de la desídia que potser sobre aquestes qüestions hem tingut nosaltres envers els nostres fills, i que de bon segur no té res a veure amb la que els nostres pares van tenir amb nosaltres.
Us encoratjo a gaudir de la Setmana Santa, sense oblidar el seu significat religiós. Entre tots no hem de deixar que les nostres tradicions i que les nostres festes i el seu significat no es perdi. Passem-ho de pares a fills si volem que es mantinguin les nostres arrels.
Benet Maimí i Pou 