No és cap novetat anunciar que la tardor serà complexa, hi ha molts temes pendents i/o mal resolts que s han de afrontar amb valentia i fermesa quan abans millor i tots els indicis coincideixen a anunciar-nos que se’ns aproxima una tempesta perfecta. Tenim problemes de liquiditat, a tots els nivells, que el nostre país porta temps arrossegant i sembla ser que és ara o mai quan s han de resoldre, tenim problemes d’encaix pel que fa a la nostra relació amb l’estat espanyol que també ha estat estancada durant els darrers decennis i ara és quan s’ha de desbloquejar , fet, que donada la conjuntura a les espanyes, no serà gens fàcil, també tenim un dèficit valors com a societat, alhora que d’autoritat i de respecte envers els que ens envolten, tenim pendent una reforma del mercat laboral seriosa i equilibrada que ningú vol agafar per les banyes, també tenim pendent una reestructuració de la funció publica, per fer-la eficient, àgil i efectiva d’una punyetera vegada que tampoc sembla que ningú s atreveix a entomar i per últim una regulació seriosa pel que fa a la Immigració com cal a un estat europeu que, per por o per “bonisme”, ningú en vol parlar, però al carrer els ciutadans i ciutadanes si tenen clar. Per tant la reflexió és clara: què ens passa als polítics??? o és que encara no hem entès que això no és una situació conjuntural… òbviament i segons el meu modest parer això és un canvi de model en tota regla, perquè aquest ha fet fallida.
L’escenari no es fàcil, els partits polítics semblem seguir instal·lats en el model anterior on cadascú segueix fent la seva guerra i fent la demagògia habitual. O ens adonem que els ciutadans ja n’estan farts de tanta tonteria i ens posem a entomar tots junts aquests temes pendents, i ho fem ara, o no hi serem a temps. És, en moments com aquests, que la classe dirigent ha d’estar a l’alçada de la nació i de les persones per poder fer, de la greu situació, una oportunitat d’èxit.
En altres ocasions ja he dit que els canvis de mil·lenni comporten canvis de model en les societats. Són temps apassionants però gens còmodes i sempre hi ha qui pot pensar que és millor no afrontar aquests temps, però crec sincerament que els hem d’afrontar i fer-ho el millor possible que és el que ens reclama la situació.
No vull acabar aquestes línies sense llençar un missatge positiu, aquest poble, el nostre poble, ha tingut al llarg de la història multitud de situacions difícils però sempre s’ha aixecat, i aquesta vegada no serà una exempció.
Properament, en futurs blogs, aniré desgranant com afrontar aquests reptes i les solucions que proposo.
Benet Maimí i Pou 