Dos dies de contrastos

IMG_4067Diumenge, un any més, tenia la possibilitat de presenciar en directe la festa que el Partit Nacionalista Basc organitza cada any, l’Alderdi Eguna. Una festa en tots els sentits, organitzada per les bases de militants i simpatitzants del EAJ-PNV que any rere any es mantenen fidels a la cita.

Unió Democràtica de Catalunya va tornar a participar d’aquesta festa que es nodreix de l’estima de la gent a un partit i a un país.

Deixeu-me que em refereixi a les reflexions que el Lehendakari Urkullu, com també el president actual del PNV, Andoni Ortuzar, ens van adreçar a tots aquells que ocupàvem les campes de Foronda.

Ells van reclamar, com no podia ser d’una altra manera, diàleg i consens per construir una Euskadi lliure. Però més important, van transmetre la idea que Euskadi és ja una de les nacions d’Europa més assimilades al que entenem avui com a un Estat. Euskadi, més enllà del concert econòmic, té unes competències prou consolidades com per poder albirar a qualsevol de les aspiracions. Però també ens van transmetre la necessitat d’arribar a pactes amb l’estat per consolidar aquesta singularitat d’aquestes nacions sense estat, que avui, encara pertanyen a Espanya.

Comparteixo plenament aquestes reflexions i, com també van fer els dirigents del PNV, demano que els pobles que se senten pobles puguin decidir el seu futur en llibertat.  Els bascos són un mirall per Catalunya, tot i que no sempre s’ha remat en la mateixa direcció, com també ho som nosaltres per ells. Fiançar els nostres llaços és imprescindible per seguir construint de la mà aquestes dos nacions respectades i admirades arreu.

Dilluns ja va ser diferent….

Fèiem la digestió amb la mirada posada al Tribunal Constitucional. Gairebé sense temps de pair, aquest tribunal ens anunciava, amb un temps record, que quedava tot suspès i que la consulta quedava cautelarment suspesa “Sine Die”.

No seré jo que jutgi la feina de l’alt tribunal. Ara bé, el govern espanyol, com també els tribunals de l’estat, s’equivoquen alhora de judicialitzar la resposta a la voluntat majoritària d’un poble.

En ple segle XXI, no hauria de ser una quimera poder decidir tot allò que és cregui rellevant i que pugui afectar a la vida dels ciutadans.

La consulta que planteja el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat, no és més que això,  una consulta. Confon el Govern de l’Estat quan tracta la consulta de referendaria, per tant vinculant.

Mai a la vida, consultar al poble pot ser un delicte. Mai. Més quan a Catalunya hi ha una voluntat de decidir sobre el seu futur estatus polític, també econòmic i social.

És no entendre res quan de la prohibició sistemàtica la converteixes en la teva principal praxis política.

No a l’estatut, no al pacte fiscal, la LRSAL, la LOMCE, el deute històric consolidat,…. Què no entenen encara?.

Tinc ganes de tornar a escriure, que ara és l’hora de la política. L’hora de buscar una sortida a aquestes amenaces que arriben de Madrid. Si es pensen que això s’atura aquí, van equivocats. Avui, hi ha molts més independentistes que ahir i és gràcies a ells i a la seva poca visió política.

El PP no sap el que té entre les mans. Al llarg de la història, la voluntat dels pobles ha pogut amb tot, també amb els Governs.

Que Déu posi llum a tot això, però abans, concentreu-vos aquesta tarda a les set davant dels vostres Ajuntaments.

Bona setmana a totes i tots

El TC tomba la Declaració de Sobirania

Ahir vam conèixer la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la Declaració de Sobirania aprovada per una amplia majoria al Parlament de Catalunya.

baixa (1)

Sembla que el TC, però també el Govern i tot el que l’envolta, està disposat ha fer tot el que calgui per acabar amb les nostres legítimes aspiracions. Segons tots ells, no som ni objecte ni subjecte polític. Que som doncs?

 

Senzillament som i serem el que nosaltres vulguem ser. 

Cal no posar-nos nerviosos i tenir clar que aquesta política de coaccions i atropellaments sobre la nostra voluntat, no ens facin entrar en un espiral d’accions precipitades.

Sembla que la via del diàleg amb alguns sectors de l’Espanya més retrograda ja no són possibles. Tanquen sistemàticament la porta al diàleg, per tant també, la porta de la política.

El PP està molt equivocat quan pensa que les aspiracions de Catalunya es poden guardar en un carpeta i posteriorment en l’arxiu corresponent. No hi ha res que tingui més força que la voluntat de la gent, del poble. 

Ara bé, cal no caure en provocacions. Cal seguir apostant per la consulta mitjançant la via legal. Ser que és difícil poder veure la llum a una consulta pactada i dialogada, però cal seguir-ho intentant. S’ha de fer ben fet.

No podem fer una consulta tipus la que es va fer a Arenys de Munt. S’ha de fer un consulta rigorosa i representativa de tota la societat catalana.

No ens convé una consulta de tipus “festiva” on el resultat del Sí sigui demolidor. Això voldrà dir que s’ha fet des de les emocions i la festa i no des del rigor i la seriositat.

S’ha de fer una consulta el més legal possible. Hem de poder explicar els pros i els contres, el perquè si i el perquè no, etc…

Si ho fem així, Europa i el Món ens observaran amb atenció.

Acabo amb una cita de Mahatma Gandhi, molt adient pels moments que vivim ” La força no prové de la capacitat física sinó de la voluntat indomable”.