Consulta interna

cnacionalCom molts de vosaltres sabreu, aquest cap de setmana hi ha hagut Consell Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya. Aquest es va celebrar dins de la màxima normalitat i, com no pot ser d’una altra manera, tothom va tenir la oportunitat d’expressar el que creu i vol, com sempre ha estat.

Moltes vegades s’ha utilitzat a Unió, però també al seu líder, com a diana de crítiques i retrets que res tenen a veure amb la nostra manera de ser ni fer, ni amb la nostra realitat. El partit al qual milito des de fa molts anys està donant una lliçó de democràcia interna a molts i des de fa molt temps. Debats com el de la transparència, les assemblees no tancades, la participació de la militància, o el mateix principi de subsidiarietat en la pressa de decisions, fa temps que conviuen en el nostre partit amb absoluta normalitat.

Dissabte vam fer un pas més endavant. Com ja va anunciar Ramon Espadaler, Unió farà una consulta als seus militants per decidir el nostre posicionament entorn el 27 de Setembre. Tots aquells que posen la llufa a Unió, sense miraments, m’hagués agradat veure’ls sotmeten a consulta una decisió d’aquesta transcendència. No he vist a cap partit fent aquest exercici, potser no som nosaltres els carques no?.

Sense ganes de retrets, ara toca seguir treballant per Catalunya des de la responsabilitat. Els reptes que ens depara el present immediat esdevenen massa transcendentals com per no tenir-los en compte. Sembla que hi ha poques ganes de parlar de l’obra de govern i moltes de parlar del 27S, però queden molts mesos i molta feina per fer encara.

Hi ha indicadors que comencen a generar optimisme i que sembla que repunten per primer com en molt de temps (ocupació, exportacions, consum…), però no és suficient. Cal seguir prenent l’accelerador i no frenar. Toca, com deia, seguir governant. Parlem també d’això.

Toca seguir caminant i mirant endavant. He dit en moltes ocasions i, de fet, és el títol del llibre que he presentat en societat recentment, que “Res serà el que era”. Ens agrada massa mirar el passat i actuar pendent del què i com érem fa uns dies. Els errors ens han canviat, veurem si a millor i si hem après la lliçó. Com deia Winston Churchill “ Si el present pretén jutjar el passat, perdrà el futur”.

Mirem endavant amb l’ànim de construir i no destruir

Transparència, participació i qualitat democràtica

congres2014newCom sabeu tots, Unió Democràtica de Catalunya ha celebrat aquest dissabte un congrés extraordinari a Sitges.

Aquest congrés ha estat un èxit. No parlo d’èxit d’assistència, ni de l’èxit de protagonismes, parlo de l’èxit de les bases per situar Unió, com a partit polític, a l’avantguarda de la transparència, la participació i la qualitat democràtica al nostre país.

Catalunya, Espanya, Europa, i el Món en general, passen per moments de dificultat. La societat ha patit i pateix les conseqüències d’una crisi despietada. És per això que des de la classe política hem de saber donar resposta a tots i cada un dels reptes que ens planteja la societat.

Potser durant uns anys aquesta classe política no ho ha fet el millor possible i ara patim la distància entre societat i representant polític.

Aquest congrés d’Unió pretenia donar respostes aquesta societat allunyada de la realitat dels partits polítics i de la política en general. És per això que aquest congrés ha centrat tot els seus esforços en vertebrar una resposta a l’alçada de la gent i del moment que vivim.

Transparència, participació i qualitat democràtica són paraules que es fan més necessàries que mai en la que ha de ser la praxis política d’avui. No ens enganyem però, fins ara han sigut mots tabú per a molts de nosaltres.

És per això que Unió ha donat un pas molt important aquest cap de setmana a Sitges. Hem demostrat que tenim més futur que mai com a partit. Com va dir Josep Maria Pelegrí en el moment de la inauguració del Congrés “ amb els nous estatuts hem de generar confiança a la ciutadania”.

Unió és un partit que ha dit prou a caminar al marge d’una societat que cada dia serà més exigent amb els partits polítics, vol doncs contribuir ha generar de nou confiança. Aquests estatuts que hem aprovat ens permeten afrontar els nous reptes socials, econòmics i culturals que es produeixin al nostre país.

Cal que els partits s’obrin a la societat i els hi obrin les portes de bat a bat per què és fa més necessari que mai, que la gent torni ha creure en els partits i ha participar-hi.

Acabo amb una frase d’en Ramon Espadaler, president del consell nacional d’UDC, pronunciada ahir en el transcurs de la cloenda del congrés extraordinari “amb la reforma dels nostres estatuts no resoldrem tota aquesta distància que hi ha entre societat i partits polítics, però si volem donar un missatge de que això ens preocupa. Els nous estatuts el que pretenen ser és una aportació més en aquest camí”.

En definitiva, Unió continua donant respostes; continua caminant.

Gràcies a tots els que heu fet possible aquest congrés!

Visca Unió i visca Catalunya!

Primer; transparència!

1920x1200Sabeu que ja fa temps que en el meu blog escric sobre la necessitat de canvis majúsculs en la política, així com també en altres camps i estaments de la nostra societat i especialment al bancari i empresarial.

El model de fer política que s’ha practicat fins ara està més que caducat, és obsolet i s’ha demostrat que no serveix.

Les coses s’han de fer d’una altre manera perquè el ciutadà ja no té la paciència que ha tingut en temps pretèrits. Avui la informació està a l’abast de tothom i aquest fet situa a la política i la seva praxis molt lluny de com s’entenia fa uns anys.

En aquest món, avui, tot passa volant. Les societats estan canviant i la nostra no serà una excepció. Les noves generacions estan demostrant que no volen conviure amb tics d’una democràcia antiga. Cal escoltar-los.

Per tant; quin és un dels aspectes d’aquest sistema polític que ha de canviar i sotmetres a un gir de 180º? La transparència.

Cal, d’una vegada per totes, conèixer i identificar a totes aquelles persones, que guanyen diner públic o reben qualsevol cèntim de l’administració, ja sigui treballant directament per ella o, a entitats, televisions, ràdios, empreses públiques, etcètera. Cal que la gent pugui saber el què, el com i el perquè, quan és parla del destí dels fons públics.

La vigilància democràtica avui és fa més necessària que mai.

Diuen les enciclopèdies que el terme “transparència” es utilitzat per caracteritzar una pràctica social guiada per la sinceritat i per la quasi perfecta accessibilitat a tota la informació vinculada….”

Em quedo amb la “quasi perfecta accessibilitat a tota la informació…”. Repeteixo, ara cal això!

La gent ha de saber el que cobra un regidor o parlamentari però també ha de saber el que cobra un president o membre d’una associació, un càmera o presentador de TV3 o el director d’un banc rescatat.

Precisament avui el Govern de la Generalitat presentarà un portal sobre transparència i rendiment de comptes. Aquest portal és una excel·lent notícia, ara cal que es doti agosaradament de tota aquella informació que reclama el ciutadà.

Sense transparència no hi haurà regeneració democràtica.

Posem fil a l’agulla!.

Com va dir el polític nord-americà Eduard Kennedy “En política passa com les matemàtiques: tot el que no és totalment correcte, està malament.”

Avui aquesta dita agafa més sentit que mai.

Bon estiu i descanseu!!!!