Reflexions sobre el model turístic a Barcelona

imagesMolt s’està parlant darrerament del model turístic de Barcelona, i les postures acostumen a ser força enfrontades i radicals. Discutir si el model turístic de Barcelona ha estat un model d’èxit, no te massa sentit, com ho demostren les dades. Cal recordar que a l’any 1990, dos anys abans de les Olimpíades, Barcelona registrava 1.732.940 turistes, que generaven 3.795.833 pernoctacions, 24 anys més tard, el número de turistes que visiten Barcelona és de 7.874.941, el que suposa un increment del 78% amb un número de pernoctacions de 17.091.882. pel que fa a l’oferta hotelera vàrem passar de 118 hotels l’any 1990 als 420 de l’any 2014 amb una oferta de gairebé 40.000 habitacions. Segons els darrers estudis de Global destination cities index la xifra que obtindrà Barcelona per ingressos relacionats amb l’activitat turística durant el 2015 serà, gairebé, 12.391 milions d’euros, això faria  de la capital catalana la segona ciutat del món a partir de la despesa de cada turista per resident, mentre que la situa en el sisè lloc en relació amb el volum total dels ingressos que genera la indústria.

Barcelona, té a més, un bon equilibri a la seva oferta turística. Uns 70 museus i espais d’exposicions, juntament amb la seva història i els edificis i elements que són testimoni de la mateixa, ofereixen una bona dimensió cultural,  Per la part de fires i salons, Barcelona es referent internacional, amb més de 55 fires i és el segona ciutat mundial pel que fa a congressos internacionals amb més de 130. En el darrers temps també s’ha convertit en un des principals destins del “turisme acadèmic” i continua sent un destí clau per que fa la turisme d’oci i platja. A tots això s’ha afegit als darrers temps una forta potenciació del turisme de “compres”, relacionat en part per el fort creixement dels creuers a la ciutat comtal. També existeix un bon equilibri en criteris d’estacionalitat, reduint cada vedada més la temporada baixa convertint-la en gairebé inexistent.

Les dades són molt gràfiques, per tant l’actual repte és com podem consolidar i millorar aquest model per fer-ho més sostenible, amable i humà. Aquest model que ens ha portat a que Barcelona  per primera vergada estigui entre les 10 ciutats més visitades del món, segons un estudi de MasterCard, i la quarta a nivell Europeu, necessita una actualització més que una revolució o un canvi radical, ha d’adaptar-se a les circumstàncies del sector, sacsejat bàsicament per la proliferació de canals de venda online que han fet aflorar multituds “d’establiments turístics nous” com són per exemple les Habitacions en habitatge compartit o els albergs turístics, fins ara a Catalunya, els albergs són considerats instal·lacions juvenils i no són equipaments turístics.(les pernoctacions generades no són computades com a turístiques). Aquesta situació i alguna escletxa pel que fa al model sancionador, ha trencat l’equilibri entre ciutadans i turistes especialment en algunes zones de la ciutat que han generat un cert malestar i que ha estat recollit per la opinió publicada.

El model turístic de Barcelona fa 20 anys que està vigent i una de les situacions que ajuda a entendre el seu èxit, és que cap dels partits polítics que han gestionats l’ajuntament de Barcelona, i els principals partits de l’oposició ha posat en dubte les bondats del turisme com a elements de dinamització econòmica de la ciutat i han confiat en la gestió d’un òrgan competent i en certa manera independent com a estat sempre “Turisme de Barcelona”.

Evidentment les coses sempre es poden fer millor, i de ben segur es podrien haver pres algunes decisions en temps i forma. El que no es pot fer, en una matèria tant sensible com és el turisme d’una gran ciutat es prendre mesures radicals com la que s’han produït a Barcelona, per part del nou consistori, impulsant,  una moratòria per considerar l’autorització de llicències per a nous hotels, es pot explicar en positiu on en negatiu i el actual govern municipal ho ha fet en negatiu, provocant una fugida de possibles inversions a Barcelona, cap a altres indrets, que alguns seran irrecuperables. La mesura sembla pressa de cara a la galeria sense analitzar detingudament els pros i contres i més orientada a donar portades.

És en aquest punt on defenso una sèrie de mesures efectives, clares i consensuades entre tots els interlocutors del turisme de la ciutat, que permetin no revolucionar ni trencar el model actual però si adaptar-lo a les realitats del moment actual fent-lo evolucionar per mantenir el nivell de Barcelona i continuar jugant a primera divisió.

Cal treballar per identificant les exigències del sector turístic, per aprofundir a l’excel·lència, lluitant contra l’economia submergida, defensant amb garanties als turistes, però modificant la normativa existent per donar cobertura als nous establiments turístics i la nova manera en que aquests són comercialitzats per defensar al client però també per buscar espais d’equilibri entre el ciutadà que viu i conviu a la ciutat i el turista que la visita durant uns dies o setmanes.

Les principals línies mestres serien:

  • Racionalitzar isimplificar la normativa turística, a través d’un reglament únic de turisme que integrarà fins a vuit disposicions normatives de caràcter reglamentari d’aplicació en matèria turística a Catalunya, i suposarà una facilitació dels tràmits amb l’administració. Posant ordre al lloguer d’apartaments turístics, als alberg i al boom d’aquesta oferta turística que distorciona i amplifica algunes zobes turístiques per la manca de regulació actual. També és la oprtunitat per posar ordre a les habitacions en habitatge compartit que han generat alguna distorció sobre tot a barris com la Barceloneta.
  • Ordenar i regularitzar l’oferta d’allotjament turístic en les seves diferents tipologies, així com possibles modalitats que poden aparèixer en un futur. Cal treballar perquè tots els establiments turístics obeeixin a una oferta turística legal. Cal per tant dotar a l’administració competent de noves eines jurídiques i procediments per perseguir l’activitat turística il·legal.
  • Incidir en el concepte de simplificació administrativa i finestreta única.
  • Continuar apostant per fer de Barcelona una smart city  total treballant per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i visitants, garantint un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible, recolzat en la utilització de noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Bones Vacances a tots i totes, ens retrobem al setembre!!!!

Turisme i Setmana Santa

imagesA punt de començar la Setmana Santa, moment més important de l’any litúrgic cristià, i amb motes ganes de desconnectar uns dies després del ritme frenètic i esgotador que els temps actuals i les meves responsabilitats comporten, desitjo, docs, aprofitar aquests dies per gaudir d’algunes d’aquestes tradicions tant pròpies de la setmana santa, gaudir de paisatge, la família i treballar en el llibre que estic preparant, ja us explicaré en algun proper post, però l’objectiu prioritari serà descansar per recarregar piles i energia,  tenint, a més, en compte que el mes de maig estarà clarament monopolitzat per les eleccions al Parlament Europeu del 25, amb tot el que això comporta donada la meva responsabilitat de Secretari d’Organització d’UDC.

Dit això, començo amb aquesta desconnexió, parlant-vos, d’una de les meves passions i vocacions com és el món del turisme. Els passats 2 i 3 de maig, al Caixafòrum, és va desenvolupar la segona edició del ForumTurisTIC. El congrés ha estat organitzat pel centre tecnològic Barcelona Digital per donar a conèixer experiències i tendències per fer més rendible i competitiva tota la cadena de valor del turisme a partir de les tecnologies digitals. prop de 1.400 professionals del sector de manera presencial i prop d’uns 700 online han seguit aquest fòrum, molt i molt interessant i centrat a la cerca de nous mercats, a la importància de desenvolupar i cultivar relacions en xarxa, recomanacions i reputació online, a la tendència peer to peer  i a conèixer les aplicacions més interessants i creatives del sector turístic, val la pensa assenyalar que el sector turístic, és clarament un sector on  les noves tecnologies s’estan implementant amb força orientades especialment a dos direccions, la primera a conèixer i analitzar les tendències i comportaments del turista amb la clara finalitat d’oferir abans i fins i tot durant la seva estada experiències, activitats i producte en general tenint en compte les seves compres anteriors i la seva ubicació geogràfica. La segona, esta més centrada a l’explotació d’Apps que faciliten la compra al consumidor.

TurisTIC, va ser el marc escollit per la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme, per presentar la primera plataforma de venda de viatges combinats d’una administració pública, una magnífica iniciativa que aplaudeixo i valoro, per valenta, efectiva i sens dubte, és l’exemple clar i d’èxit de la col·laboració público-privada.

Per altre banda, aquests dies hem vist com les inversions estrangeres a Catalunyano paren de créixer. Barcelona World n’és una, i molt important, hi ho és per molts motius, una, per la capacitat de pacte entre CIU i PSC, un altre és per reforça un model turístic d’èxit com ho és Port Aventura, i la tercera perquè obre noves línies estratègiques de negoci, que no ens han de fer por, l’oferta és amplia, equilibrada, coherent i amb un impacte i beneficis al territori molt significatius.

És evident, que el sector turístic del nostre país, gaudeix de bona salut i les perspectives d’ocupació d’aquesta setmana santa no fan més que posar-ho en valor.

Gaudiu d’uns merescuts dies de descans i ens parlem a la tornada…

Perspectives del sector turístic

Turisme_BenetCom be sabeu, per vocació, professió i historia sempre he estat vinculat al sector turístic, i és un orgull personal però també de país haver defensat al Parlament la moció subsegüent a la interpel·lació al govern sobre les perspectives del sector turístic.

Permeteu-me doncs que us faci cinc cèntims sobre la situació actual del turisme al nostre país.

El sector turístic és un sector clau i estratègic en l’activitat econòmica i l’ocupació a Catalunya, estem als inicis del plat fort de la temporada 2013, i les dades que tenim de gener a abril, són positives sobretot pel que fa al turisme estranger: millorem en qualitat i increment de la despesa.

Per tant les previsions són positives, per les dades de les que avui disposem, tot i que cal ser prudents, donat que el sector turístic és molt sensible a les condicions canviants de l’entorn, tant a curt com a mig termini, ja sigui per aspectes econòmics, polítics, naturals o de canvis de tendència de la demanda, poden suposar un desviament dels fluxos de visitants, entre destinacions i territoris.

Dit això, cal donar suport i reconeixement al pla estratègic del turisme al nostre país i per extensió al seu pla de màrqueting, impulsat per la Direcció general de Turisme i executat per l’Agència Catalana de Turisme, i cal, sens dubte, un reconeixement molt especial per la Marian Muro, la seva directora general, per la magnífica gestió, que en moments complicats esta duent a terme a aquest sector. Aquest pla, a les seves línies estratègiques determina una aposta ferma per la qualitat i per  augmentar més la despesa que no pas el volum de turistes. Molt important apostar per la sostenibilitat del model, qualitat en lloc de quantitat.

En aquesta direcció permeteu-me que doni algunes dades de l’evolució del sector, amb dades tancades gener abril 2013. El nombre de turistes estrangers: 3,6 milions s’ha incrementat un 5% respecte el mateix període de 2012, de igual manera la despesa del turista estranger, més de 2.900 milions d’euros, s’ha incrementat un 10.8%, situant la seva despesa mitja en  826 euros un +5,4%, més que al mateix període de 2012.

Pel que fa a l’evolució turística pel 2013, i pel que fa a turisme estranger, a nivell de l’Estat el Ministeri preveu un descens del 3% dels turistes. Les nostres dades però, són més positives. A Catalunya, les nostres previsions es basen en tres elements claus: les dades objectives de l’evolució d’arribada de visitants en els primers mesos de l’any, l’estat de les reserves que els propis operadors ens indiquen mitjançant contacte amb les nostre oficines a l’estranger i l’increment de la capacitat dels vols cap a Catalunya en temporada. Capítol a banda mereix el turisme intern, aquell que fa referència als turistes espanyols i catalans. La situació econòmica general ens fa pensar que afebliran la demanda i el consum turístic.

Pel que fa al pla estratègic de turisme i els el conseqüent pla de màrqueting, cal valorar la seva àmplia participació i aportació d’agents públics i privats del sector turístic, a través d’entrevistes a persones clau del sector, taules de treball i enquestes i qüestionaris tant a professionals del sector turístic català i estranger. Són plans àmpliament consensuats i treballats amb el sector i que la Generalitat ha de liderar conjuntament amb ell. Com a elements referencials cal destacar, un projecte de país internacional, una aposta pel producte, una direcció de turisme transversal i una aposta clara i decidida per l’excel·lència.

En definitiva, el govern, operadors, agents, etc… apostem per un model de turisme sostenible, seriós, responsable i de qualitat que ens permetrà posicionar-nos clarament en un mercat global en expansió.

Hi ha projecte, tenim idees i s’estan executant… exemple clar de model d’èxit.

Som-hi!!!!

Enllaç a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre les perspectives del sector turístic http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6686212&p_cp2=6686566&p_cp3=6686530

Intervinent

Fitur 2013

images (3)Finals de gener és a banda, d’una època de l’any una mica trista, ja sabeu, el síndrome postvacional i la gran distància temporal amb les properes dates festives, és principalment, temps de Fitur, una de les tres fires més important del sector turístic a nivell mundial.

Com bé sabeu, la meva trajectòria professional sempre ha estat lligada amb el món del turisme, en diferents moments i responsabilitats, el que em dona una visió amplia i completa dels diferents subsectors o subproductes que conformen aquest conglomerat potent que és el Turisme a Catalunya i a Espanya. A tal efecte i com des de fa molts anys, he viatjat a Fitur, per conèixer de primera mà algunes novetats, debatre i escoltar diferents punts de vista sobre un dels sectors econòmics que encara aguanten.

És evident, que les noves maneres de comunicar-nos, de relacionar-nos i per tant de fer negocis han variat molt en els darrers temps, i les fires no són una excepció a aquesta realitat. Si a aquest fet, afegim la crisis econòmica i per tant la manca de possibilitats que el sector públic i privat, dinamitzadors territorials de marques i submarques turístiques, participin a Fitur amb el potencial i la força que ho feien anys enrere, fa que la imatge de la fira sigui una mica pobre, amb una reducció del 9,6% d’espai d’exposició.

Per tant, si les fires són l’aparador del sector, podem afirmar que la expectatives no són especialment bones, malgrat les dades, que són interpretables, tal i com ens ha demostrat José Manuel Soria, ministre del ram, i les posteriors esmenes i retrets que l’hi ha fet diferents associacions d’empresaris i de marques turístiques. No es motiu d’aquest blog presentar xifres i més xifres, per tant, fent una simplificació potser una mica reduccionista. però clara, podem concloure que el turisme a l’estat espanyol aguanta gracies al turisme internacional que puja un 2,7% en número de visitats, però en canvi continua la tendència negativa pel que fa al turisme interior, i en aquest punt, la situació econòmica del nostre país no ens fa ser gens optimistes doncs difícilment l’any 2013, serà any de recuperació pel que fa al turisme nacional, ni en número de visitats absoluts ni molt menys pel que fa a la despesa turista/dia, element cabdal per visualitzar la tendència.

S’ha escrit molt sobre la importància del turisme sobre el PIB, i actualment les alternatives al turisme, només passen per una profunda revolució dels sectors productius del nostre país amb apostes fortes per la innovació, el desenvolupament i l’excel·lència, com he defensat innomenables vegades en aquest mateix espai, però fins que aquesta realitat no sigui un fet cal estimular i potenciar les polítiques turístiques defensant apassionadament un turisme de qualitat, i treballant amb força i tenacitat els mercats emergents, i és en aquest punt, on les oficines exteriors del govern de la Generalitat esdevenen cabdals per dinamitzar encara més aquest flux de visitants.

No puc tancar aquest post, sense reconèixer la gran tasca del sector turístic al nostre país, un sector en constant actualització, modernització, formació i especialització que podem prendre com a referent del que hem de fer en altres àmbits productius.

Aprofitant l’estada a Madrid, vaig assistir al Bernabeu, al Madrid-Barça, llàstima de resultat, que no fa justícia als mèrits d’uns i dels altres, en tot cas, coincidint Fitur i un partit d’aquestes característiques, no eren poques les places hoteleres lliures…

Reiniciant

Imatge de Begur

Bon dia a tots i totes, les mini vacances saltejades d’alguns dies de feina i reunions, malauradament, han acabat. I aquesta vegada, fent honor al que vaig demanar a la meva compareixença, a la moció de turisme, i recuperant l’essència d’aquell vell eslògan que deia España sin ir mas lejos, vaig proposar de fer-les a Catalunya i el seu entorn més proper per ajudar a dinamitzar el territori i contribuir a l’economia de les nostres empreses. Així doncs, i predicant amb l’exemple, les meves vacances han estat a cavall de diferents territoris de llengua catalana, les meves tres setmanes de vacances han estat al Maresme, a l’Empordà i cinc dies a Formentera i Eivissa que feina vint anys que no visitava. Aquest darrer viatge m’ha fet entendre perquè quan treballava de guia turístic per aquests mons i arribava el mes d agost i anava a Itàlia, no hi havia massa italians, sobre tot a Roma i Milà, estàvem gairebé tots gaudint de les illes Pitiüses.

També he aprofitat per llegir i anar a un parell de concerts, coses curioses d’aquelles que jo dic que la vida te cercles que es tanquen, vaig començar les vacances anant al concert de Bob Dylan a Cap Roig, les he acabat pràcticament llegint el llibre sobre Steve Jobs de Walter Isaacson, que en fa sovint referència del llegendari músic nord americà, i estic escrivint aquestes ratlles amb una de les seves darreres creacions el iPad, i després de la lectura del llibre veig amb uns altres ulls els dissenys i els aparells d’aquest visionari de la informàtica i les comunicacions.

També he llegit el darrer llibre de la trilogia, d’aquest magnífic escriptor de casa nostra com es Carlos Ruiz Zafon, El prisionero del cielo , he gaudit com de costum amb aquesta obra i espero la continuació si ni ha.

També em vaig enganxar a la lectura del darrer llibre de Rafael Nadal, Quan érem feliços, magnífic i de una gran sensibilitat i record de vells temps que m ha donat la sensació que el autor i jo tenim mes punts amb comú del que jo m hagués pogut imaginar. Podríem compartir anàlisis i models de societat que malauradament avui s’han perdut, felicito al autor que ja te un bon reconeixement com és el premi Josep Pla 2012, i parlant de Pla sempre que soc al Empordà m agrada llegir alguna cosa seva, i he fullejat i llegit Polèmica i Cròniques parlamentàries (1929-1932 ) de edicions Destino, i em posa els pels de punta perquè veig massa similituds amb el que ell explica i el que estem vivint avui, però be tindrem moltes ocasions d’anar reflexionat dels temps que s acosten que no seran fàcils sinó tot el contrari, per això, ara més que mai, caldrà tenir molt de seny, habilitat, intel·ligència i jugar molt bé les nostres cartes.

Ànims a tots i totes i molta força amb el nou curs que tot just encetem.

El turisme a debat al Parlament

L’altre dia, com a conseqüència de la moció presentada pel partit popular al Parlament de Catalunya, sobre la temporada turística d’estiu a Catalunya, es va produir un debat interessant entorn del turisme i el paper que juga hi ha de jugar aquest sector com a motor de l’economia al nostre país.

El partit popular argumentava en la moció presentada, que les pernoctacions i la ocupació en els establiments turístics d’enguany havien baixat, havent disminuït el turisme domèstic i del que té com a destinació les comarques interiors. També feien algunes aportacions a l’impost d’estades en establiments turístics contemplats en la Llei 5/2012, de 20 de març.

Deixeu-me que faci cinc cèntims de la meva intervenció en resposta a la moció presentada pel PP;

La importància que té avui per el nostra país el sector turístic es una obvietat, tots sabem el que representa  per la nostra economia i la nostra societat, tant en riquesa el  11% del PIB, com en ocupació, tant directa com indirecta. No puc estar més d’acord amb el PP pel que fa a la captació de fluxos turístics de la resta d’Espanya i també la promoció turística de les comarques d’interior. Només faltaria.

Però també cal intentar allargar les temporades al màxim tant pel que fa a la creació de nous productes i experiències, com en la recerca de nous mercats en funció de les èpoques del any i les tipologies turístiques, com el turisme social, desestacionalitzar es bo de cara a  poder mantenir una ocupació al llarg de l’any, es a dir reducció de la taxa d’atur i increment de productivitat, per tant cal apostar-hi fort.

El govern de CiU té molt clar que el turisme es una de les primeres industries per no dir la primera de Catalunya i per això s’esta treballant en l’elaboració d’un macro pla estratègic. 

Com ja vaig recordar en la meva intervenció en turisme estranger el primer trimestre anem bé, però si que es cert que el turisme interior o domèstic no creix com l’any passat (no oblidem el moment de crisi econòmica en que esta sotmès l’estat Espanyol ), potser caldria retornar al famós slogan de fa alguns anys que deia “ España sin ir mas lejos”. I perquè no aplicar-lo a casa nostra per la nostra gent.

És per això que el Govern de la Generalitat ja està fent accions per promocionar el turisme a Catalunya a la resta de l’Estat, i especialment el de les zones interiors. Concretament la direcció general de Turisme ja esta fent una sèrie d’accions promocionals. Per promocionar Catalunya i els seus indrets recordin la obertura de la nova oficina de Turisme de Catalunya a Madrid amb un doble objectiu: per una banda vendre la destinació turística catalana als turistes madrilenys, que representen un 20% dels turistes que viatgen a Catalunya des de l’Estat Espanyol, i per l’altra donar servei al sector turístic català que vulgui arribar a acords comercials amb els touroperadors madrilenys.

No els hi explicaré totes les accions, a banda d’aquesta, que s’han per fomentar el turisme de Catalunya a la resta d’Espanya. Només deixi’m dir-los que l’Agencia Catalana de Turisme està fent una molt bona feina per la captació de turisme al nostre país i centrant-se sobretot en la qualitat d’aquest.

Sobre el punt de la moció que feia referència al nou impost per estades en establiments turístics, segur que podem compartir alguns plantejaments que feia el PP en la moció,  deixeu-me dir que no som ni el primer país ni el darrer de posar aquest impost o taxa. La taxa existeix a països com França, Itàlia, Alemanya, Egipte, Estats Units o Japó aquests darrers tres es paga al entrar al país.

Aquests països no han vist reduït el seu nombre de turistes per l’aplicació de la taxa.

Recordem també que un 25% dels recursos recaptats per aquesta taxa aniran destinats de forma proporcional als municipis perquè els destinin a la seva promoció turística. 

Ja hi ha exempcions a la taxa per als turistes menors de 16 anys  i a les persones que participin en programes socials subvencionats per qualsevol administració de l’Estat (Espanya Imserso), o de la Unió Europea.

Per acabar, aquesta taxa no entrarà en vigor fins el dia 1 de novembre de 2012, potser caldria esperar veure la seva evolució un cop s’hagi implementat i després valorem tots plegats el que calgui per millorar-ho.

De totes maneres sempre m’agrada que es parli de turisme al Parlament. Un bon debat!

 

Tics i Turisme

Aprofito l’aparent calma del cap de setmana per posar en ordre l’agenda, algunes notes i revisar documentació, també és moment de fer balanç, i treure conclusions del viatge a Xile, tot just quan fa gairebé una setmana que torno a ser a Catalunya.

Ja fa 7 anys i en el marc de programa dela Unió Europea Urb Al II, projecte d’abast internacional, consistent en el desenvolupament de xarxes de cooperació locals entre Europa i l’Amèrica Llatina, promogut pel Consell Comarcal del Maresme amb l’Eladi Torres al capdavant, se’n va demanar com professor de EUM juntament amb Alex Verges desenvolupant un projecte sobre tics i turisme que alguns anys després que va donar com a fruït el llibre “Aplicación innovadora de las Tics en el desarrollo de territorios turísticos emergentes” llibre que amb el temps es va convertir en referent del sector especialment a l’Amèrica Llatina.

Fa 5 anys, primer al maresme i després a Xile, que vam presentar el resultats d’aquest projecte, però gràcies a la gran feina d’en Leopoldo Pineda regidor Puerto Montt, gran amic i veritable responsable de mantenir la flama viva del projecte, en Alex Verges, l’Eladi Torres, el Lluís Pujol i jo mateix hem tingut l’oportunitat de compartir experiències catalanes i xilenes en l’àmbit del desenvolupament turístic, en el marc del Primer Seminari Internacional de Turisme, organitzat per la Universidad de los Lagos, dirigit al sector públic, empresaris i emprenedors i responsables del sector associatiu.

L’objectiu principal del seminari ha estat valorar, de forma crítica, crec, que és clau, la situació del turisme a la Patagònica Xilena, una subregió de la Patagonia, que es caracteritza per ser una immensa bioregió, que presenta una geografia molt variada, formada per les regions de Los Lagos, Aysén i Magallanes. Vaig tenir l’honor, juntament amb les autoritats locals i l’amic Lluis Pujol de participar de manera activa a la inauguració de les jornades i participar posteriorment en una taula rodona sobre producte turístic, amb exemples d’èxit.

Veritablement podem considerar de molt positives les conclusions del seminari, i els mitjans locals i comarcals van recollir amb molt interès algunes de les nostres conclusions sent la proposta d’unitat entre les diferents administracions municipals i regionals, amb la ferma participació del sector privat, els passos lògics per potenciar i dinamitzar la marca “Patagonia Xilena”.

Les principals dificultats per assolir l’èxit, doncs l’atractiu turístic és obvi, clar i inherent al territori, l’exemple més clar és la gran dimensió internacional dela PatagoniaArgentinacom a destí turístic, són principalment la manca de producte en general i la dificultat de comercialitzar-ho de manera coordinada, sense oblidar la necessitat de crear un producte sostenible.

En el balanç positiu cal destacar la gran capacitat autocrítica i la voluntat de treballar plegats amb i la creació d’una plataforma per potenciar aquesta destinació turística. A més estan previstes posterior visites a Catalunya per aprofundir en els nostres models turístic i la creació d’una oficina dela PatagoniaXilenaa Europa.

Aprofitant la nostre presencia a Xile, hem mantingut reunions amb les alcaldes de Puerto Montt, el senyor Rabindranath Quinteros, i l’alcalde de Punta Arenas, el senyor Vladimiro Mimisa, i seu regidor Emilio Boccazzi, a més de l’alcalde de Puerto Natales, senyor Fernando Paredes.

Amb la mateixa voluntat, explorar possibles vies de col·laboració empresarial entre Catalunya i Xile, varen aprofitar l’ocasió per intercanviar impressions amb els responsables de Sernatur a Los Lagos, el senyor Fernando Ortúzar, de Sernatur en Aisen, i amb CORFO, el senyor Rodrigo Carrasco. Així com amb diferents responsables de la Universitatde los Lagos i dela Universitat Austral.

Finalment, i amb objectiu de conèixer de primera mà la realitat turística del país, hem visitat una sèrie de recursos turístics a les regions de Lagos i Magallanes, concretament hem conegut Puerto Montt, Monte Verde, Puerto Varas, Lago Llanquihue, Punta Arenas, Puerto Natales i el Parc Nacional Torres del Paine.

En definitiva uns dies plens d’activitat i feina amb la clara finalitat, de crear sinergies que beneficien a Catalunya des del punt de vista professional, acadèmic i com no econòmic.

Parlant de turisme

Del 15 al 18 de maig, a la capital de Maresme, Mataró, s’ha desenvolupat per primera vegada OCITUR 2012, primer congrés d’Oci i Turisme, promogut per l’Escola Universitària del Maresme, centre adscrit ala Universitat Pompeu Fabra i integrat al Parc Científic i dela Innovació Tecnocampus amb la clara finalitat de desenvolupar un esdeveniment innovador de referència a nivell nacional i internacional.

OCITUR, pretén ser un espai de reflexió i debat sobre l’oci de la societat actual, on el turisme, com a forma de lleure, hi ha de tenir un paper rellevant, i més actualment com a primer motor de l’activitat econòmica de Catalunya i un dels pocs sectors on la crisis no ha fet excessiu forat, en part pel mateix dinamisme del sector en part per la magnífica feina realitzada, com ja he indicat més d’una vegada, per institucions, emprenedors i professionals de l’àmbit turístic, al que em sento tan directament lligat per raons professionals i sentimentals.

La meva implicació amb el turisme i el maresme, la meva condició com a membre de la comissió de turisme del Parlament de Catalunya i l’amable invitació de l’organització, em va donar la possibilitat de moderar una taula de treball sobre Màrqueting en les destinacions turístiques, on vaig tenir l’oportunitat de compartir experiència amb bons amics i excel·lents professionals com són en Jordi Secall, director de màrqueting de l’Agència Catalana de Turisme, en Francesc Vila, gerent del Servei de Turisme dela Diputacióde Barcelona i en Lluís Pujol i Artur Duart  veritables referents del sector privat en el mon de turisme. Qualifico la taula de molt útil i profitosa i els hi agraeixo, de nou, la gran quantitat de dades i experiències que ens va oferir, i que em permeten afirmar que el màrqueting turístic, esta de nou, en una nova revolució pel que fa a la definició del producte i òbviament a la manera de comunicar-ho.

Paral·lelament vaig participar al programa de televisió pantalla oberta de M1Tv televisió local de Mataró i el Maresme  per parlar de Ocitur http://t.co/azeO8CF7 i dels diferents models turístic amb Albert Blasco, coordinador del congrés Ocitur, el Sr. Pere Salvà, dela Universitat de les Illes Balears i en Jose Manuel Lopez, conseller promoció econòmica del consell comarcal de Maresme.

En aquests moments i hores abans de la clausura del Congrés podem afirmar que s’han assolit els objectius inicialment marcats: reforçar el concepte de turisme com a ciència social des del punt de vista acadèmic i potenciar i donar a conèixer la comarca del Maresme com a destí turístic.

Una nova iniciativa d’èxit i per tant una eina més, per lluitar contra en pessimisme existent en forma de crisis, com diria el Càpita Enciam, “Els petits canvis són poderosos”, i com jo afegiria, … poderosos, necessaris i balsàmics.

Dies de Turisme a Catalunya

El passat cap de setmana, s’ha celebrat al recinte firal de Montjuïc, una nova edició del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, el Sitc. Com be sabeu, la meva vinculació amb el turisme ha estat sempre molt alta, tant des del punt de vista professional, part de la meva activitat acadèmica i laboral ha estat centrada i vinculada a aquest sector, com sentimental, la meva passió per descobrir, viatjar, conèixer, interpretar, m’ha acompanyat sempre i el cuc del turisme, malgrat la meva activitat política, continua tant viu com el primer dia. Be, en motiu de la inauguració del SITC, vaig tenir la oportunitat de parlar amb els diferents actors del turisme a casa nostres: empresaris, institucions de promoció turística, escoles de turisme, professors, professionals del màrqueting i la difusió, en definitiva tots els responsables de la bona salut que te el turisme a casa nostra, una de les poques activitats econòmiques que estan aguantant en aquests moments tan complicats, deixeu-me que us doni algunes dades, que per conegudes, no deixant de ser rellevants: pel que fa al nombre de turistes, la destinació catalana ha tancat l’any 2011 amb un increment del 5,7% i superaria els 23,5 milions de turistes (estrangers, catalans i de la resta d’Espanya).

A més, les pernoctacions en establiments hotelers han augmentat un 0,7% interanual a Catalunya, al febrer del 2012, segons l’Enquesta d’ocupació hotelera. El turisme estranger puja un 4,3%. Els països que presenten els majors creixements interanuals són Bèlgica (59,6%) i Rússia (42,6%). El turisme rus superarà la xifra dels 750.000 turistes, segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

En resum, les dades i el que és més important, les sensacions del sector són positives. Els empresaris turístics del nostre país, estan agafant el brau per les banyes i estan adaptant-se a la demanda, i creant una oferta atractiva i tal com he anat veient aquests darrers dies moderna i adaptada a les necessitats dels nostres visitants. Apostant, en general, i com no potser d’una altra manera, per un turisme de qualitat amb valor afegit. Destacar també la magnífica feina que s’està realitzant des dela Direcció General de Turisme, ambla Marian Muro al capdavant, que amb una situació complicada a les administracions públiques esta aconseguint el reconeixement i compromís de tot el sector. Vaig estar molt content, perquè no dir-ho, de veure sota una mateixa marca, i un mateix estant a totes les marques, patronats i consorcis defensant i difonent tots a l’una, la marca turística Catalunya.

Espero que l’empenta i predisposició, d’aquest sector, del que em sento part, sigui també el principi d’un camí d’èxits de la resta dels sectors productius del nostre país.

Per últim, desitjar-vos a tots i a totes, que tingueu una magnífica diada de Sant Jordi, un dels dies més bonics i emotius de l’any, sobretot, si com aquest any, cau en laborable. Felicitats a tots el Jordis i Jorgines, trieu i remeneu, roses i llibres per regalar a tots aquells que estimeu.

Bona diada