l’Espai d’Unió

A 80 dies de les eleccions a Catalunya, el panorama electoral està més convuls que mai. Encara no tenim clar, si hi haurà llista del president, llista de la societat civil, llista mixta, llista sense polítics… per altre banda el bloc de les esquerres sembla que es vol articular, però encara no han definit l’abast i el posicionament davant temes clau. Òbviament, la ciutadania en general, la no polititzada, observa atònita aquesta situació i intenta aclarir les seves idees, per definir el seu vot de cara el 27s.

És davant d’aquesta situació, que pren valor i força, el posicionament d’Unió Democràtica de Catalunya, la nostre proposta és clara i nítida. És aquella que durant molts anys ha estat majoritària al nostre país. Som el centre, especialment després de la deriva del partits clarament espanyolistes i la deriva cap a una possible DUI del sector més clarament independentista. Creiem que existeix un espai pel catalanisme moderat, per aquell que defensa acordar, pactar amb força i sense renunciar a res, potser és més lent, però sens dubte traça un camí més sòlid i segur. El discurs d’Unió no és ambigu i això, ara, és una valor a l’alça.

El posicionament UDC sobre el procés no te límits, ha de sorgir de la decisió majoritària del catalans, però perquè tingui validesa, jurídica i legal i sigui reconeguda internacionalment, cal que sigui acorda i pactada. Ja sabem que l’actual govern espanyol es tanca en banda a aquesta possibilitat, però cal recordar que, segurament, al mes de novembre, hi hauran eleccions a Espanya, i que les majories canviaran i llavors s’obrirà la possibilitat de negociar i acordar nous posicionaments i encaixos per Catalunya. En aquest aspecte les relacions internacionals d’Unió, especialment a Europa són i seran un factor determinant alhora de fer-nos escoltar.

En el tema social, no cal dir-ho UDC, està allà on ha estat sempre, amb la justícia social com a objectiu prioritari.

7 DIES DE JUNY

En 7 dies de juny  UNIÓ a fet un gir de 180 graus, el14 de juny vam ser el partit pioner a Catalunya a fer una consulta a tota la militància per tal de decidir el full de ruta  de Unió Democràtica davant del procés que esta immers el país. Per cert se’ns ha criticat que érem pocs militants. A mi m’agradaria saber quants militants tenen la resta de partits al corrent de pagament  i aleshores veuríem si som molts o pocs. Pensem que fa poc vam fer un congrés de renovació d’estatuts on es deia que l’impagament era baixa automàtica després de transcorreguts uns mesos per avisar. I no cal dir que abans de regular–ho érem més de 10.000.

Però tornem a la consulta i a la pregunta -evidentment no era la pregunta que hauria fet jo, i segur que cada militant hauria fet la seva. L’encàrrec era complex i calia una pregunta inclusiva que recullis les màximes sensibilitats que hi ha dins de Unió , els del Sí-Sí, els del Si- No i els del Si i en blanc. que Recordem que el 9-N es preguntava si volíem seguir com estem.  És obvi que no, que gairebé tots volem que la relació amb l’Estat espanyol ha de canviar per millorar. Sobre la segona part, si volem ser un estat independent, aquí hi ha per a tots els gustos.

Fa menys de deu anys el percentatge d’independentistes a Catalunya estava entre el 15 i el 20%, avui es superior, però per molts  motius. La majoria són nacionalistes emprenyats pel reiterat maltractament rebut tant per Zapatero com Rajoy, és a dir ple PSOE i pel PP.  Com he dit alguna vegada, la política esta més plena de miops que només miren les properes eleccions que d’estadistes que tenen una visió clara d’on ha d’anar un estat. Aquest reiterat desdeny vers a Catalunya ha fet que el percentatge d’independentistes augmenti molt. Al mateix temps estem vivint una certa fractura social a casa nostra com mai havia passat.

Unió vol la sobirania plena i sense límits però amb una sèrie de ítems condicionants, com són no sortir de la legalitat, no abandonar Europa, mantenir el diàleg amb l’Estat i la UE per poder fer una consulta perquè els catalans puguem decidir democràticament què volem per a Catalunya i preservar la cohesió social.. Això no encaixa massa bé amb el full de ruta que tenen acordat CDC amb ERC. Per tant amb aquests condicionant és molt difícil que Unió encaixi en al full establert. Per coherència, doncs, els tres consellers han deixat el govern després de haver fet una magnifica feina, reconeguda per tothom. Finalment, el dissabte 20 de juny en un consell nacional llarguíssim es decideix amb un marge més ampli –gairebé el 70%- que, per primer cop des de la República, Unió es presentarà sola a les eleccions al parlament de Catalunya.

Ho hem de veure en positiu per les dues bandes. El balanç de CiU ha estat molt positiu per a Catalunya i també per a la resta del Estat. Per tant, tota la gratitud i agraïment a la federació. Ara el que iniciem és un nou camí polític per separat.  Des d’Unió volem contribuir a la cohesió del catalanisme, i donar una opció que no exclogui ningú. Hi ha un espai electoral que es podria quedar orfe o que podria anar a altres opcions que no ajudarien gens al procés del nostre país. I Unió pot fer molt per a Catalunya des d’aquest espai.

No m’agrada el que veig…

Ahir no em van agradar gens les declaracions de l’actual alcalde de Mataró ni les de l’alcaldessa de Figueres.

No seré jo qui les jutgi, entenc que aquest paper li pertoca a la militància d’Unió en el seu conjunt, però també a molta gent de convergència que, de ben segur, no els hi han agradat aquestes declaracions.

Sembla mentida que amb unes eleccions municipals a tocar i unes eleccions al Parlament d’una transcendència històrica per al nostre país, ens permetem això.

A Unió n’estem farts de rebre lliçons dels nostres socis de federació. La discrepància i la diversitat d’opinions no ha de posar nerviós a ningú. A casa sempre em deien, ningú té la raó absoluta i aquell que s’ho cregui és que no la té ni la tindrà mai.

Dos preguntes als socis de convergència:

1- Hagués estat possible el 9N sense Unió?

2- Vàrem signar o no el programa electoral, i no l’estem aplicant fil per randa?

Estic disgustat i emprenyat. Això de penjar la llufa a Unió comença a ser l’esport oficial d’alguns.

No toca ara parlar de si en Duran encapçalarà la llista a les eleccions a corts del 2016 i més, quan no sabem que passarà abans d’aquesta data.

Una cosa si que vull dir. Feina tindrem a CiU per trobar un candidat com en Duran. Queda dit!

Consulta interna

Com molts de vosaltres sabreu, aquest cap de setmana hi ha hagut Consell Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya. Aquest es va celebrar dins de la màxima normalitat i, com no pot ser d’una altra manera, tothom va tenir la oportunitat d’expressar el que creu i vol, com sempre ha estat.

Moltes vegades s’ha utilitzat a Unió, però també al seu líder, com a diana de crítiques i retrets que res tenen a veure amb la nostra manera de ser ni fer, ni amb la nostra realitat. El partit al qual milito des de fa molts anys està donant una lliçó de democràcia interna a molts i des de fa molt temps. Debats com el de la transparència, les assemblees no tancades, la participació de la militància, o el mateix principi de subsidiarietat en la pressa de decisions, fa temps que conviuen en el nostre partit amb absoluta normalitat.

Dissabte vam fer un pas més endavant. Com ja va anunciar Ramon Espadaler, Unió farà una consulta als seus militants per decidir el nostre posicionament entorn el 27 de Setembre. Tots aquells que posen la llufa a Unió, sense miraments, m’hagués agradat veure’ls sotmeten a consulta una decisió d’aquesta transcendència. No he vist a cap partit fent aquest exercici, potser no som nosaltres els carques no?.

Sense ganes de retrets, ara toca seguir treballant per Catalunya des de la responsabilitat. Els reptes que ens depara el present immediat esdevenen massa transcendentals com per no tenir-los en compte. Sembla que hi ha poques ganes de parlar de l’obra de govern i moltes de parlar del 27S, però queden molts mesos i molta feina per fer encara.

Hi ha indicadors que comencen a generar optimisme i que sembla que repunten per primer com en molt de temps (ocupació, exportacions, consum…), però no és suficient. Cal seguir prenent l’accelerador i no frenar. Toca, com deia, seguir governant. Parlem també d’això.

Toca seguir caminant i mirant endavant. He dit en moltes ocasions i, de fet, és el títol del llibre que he presentat en societat recentment, que “Res serà el que era”. Ens agrada massa mirar el passat i actuar pendent del què i com érem fa uns dies. Els errors ens han canviat, veurem si a millor i si hem après la lliçó. Com deia Winston Churchill “ Si el present pretén jutjar el passat, perdrà el futur”.

Mirem endavant amb l’ànim de construir i no destruir

Avançar sense presa però sense pausa

La setmana passada vam conèixer l’acord entre el president de la Generalitat, Artur Mas, amb el president d’ERC, Oriol Junqueras. A Unió el valorem molt positivament perquè dóna estabilitat política a Catalunya i perquè preserva el procés. Tot apunta que aquesta estabilitat comportarà l’aprovació dels pressupostos, fet que òbviament permetrà emprendre les accions de govern previstes per aquest exercici.

Aquesta estabilitat fa una setmana no existia i ara permetrà al govern català i al Parlament treballar per impulsar un conjunt de lleis de caire clarament social i econòmic, com són la reforma del SOC i la llei de formació professional. El nostre compromís electoral era, i és, continuar endavant amb el procés, i així ho estem fent malgrat les dificultats i els impediments que ens posen de fora, i revertir la situació econòmica que ens ha deixat la crisi per generar riquesa i ocupació.

Amb l’acord de la setmana passada podrem fer-ho. Posem l’accent en la reactivació i en la consolidació de l’economia productiva. Per això, des d’Unió diem que ara toca governar i, des de la perspectiva parlamentària, portar endavant l’agenda que ens hem fixat que també contempla construir les bases de les estructures d’estat perfectament definides en l’acord inicial de legislatura amb ERC.

Ara tenim per endavant un doble horitzó: les eleccions municipals i les del Parlament del 27 de setembre. Per aquestes ultimes val a dir que encara cal concretar un conjunt d’aspectes pel que fa al contingut programàtic detallat i al format de la candidatura. Des d’Unió volem tractar aquests aspectes amb CDC i serà en la federació on abordem tots aquests aspectes sense perdre de vista que el més immediat són les municipals.

Això no vol dir fer una dilació en les decisions sobre els continguts programàtics de les eleccions del 27-S, sinó el compromís d’anar-hi treballant. Tampoc no es aconsellable la precipitació. Volem es anar pas a pas, sense pressa, però sense pausa. Primer, tenim les eleccions municipals i després les del Parlament. I anirem fent sense pressa però sense pauses.

 

La vostra generació és la de la llibertat, no defalliu!

Començo així el post d’avui per reivindicar a les generacions més joves.

Abans d’ahir, durant la cloenda del congrés nacional de la Unió de Joves a Mataró, em vaig reafirmar en la idea que les generacions més joves necessiten ser escoltades i ateses.

Les joventuts polítiques d’avui escenifiquen allò que tant es demana des de la nostra societat; regeneració i democràcia, directa i participativa.

La meva generació en concret, ha construït uns pilars que han sigut vàlids per algunes coses, però ara ja no sustenten els nous reptes que ens planteja aquest món canviant.

Fa alguns dies, vaig presentar el meu llibre que porta per títol “Res serà el que era”. I així és, res serà el que era, en part, perquè els nostres joves ja ho estan canviant. És evident que les regles del joc actuals ja no serveixen, cal un canvi de paradigma en la classe política però també en la societat, l’empresa, l’escola, etc.

Els joves d’avui, son la generació més formada i amb menys oportunitats, i em pregunto, que s’ha fet malament? Toca canviar-ho!

Així mateix, als joves d’Unió els hi demano que segueixin sent la veu més reivindicativa i fresca del partit. Tots ells son molt necessaris a Unió i la direcció ho sap.

El partit, fa pocs dies, com també han fet els joves d’Unió, ha reformat els seus estatuts per actualitzar-se i adaptar-se a les noves demandes de la societat. Estem doncs preparats per afrontar tots els reptes que se’ns plantegin com a partit però també per tots aquells que ens plantegi la ciutadania.

Cal, doncs, escoltar, i no pervertir més la democràcia. Tenim dret a decidir, i els més joves son els que viuran en primera persona la llibertat en el seu sentit més ampli.

Unió de joves, no defalliu en defensar les vostres conviccions, són les que sustenten la vostra organització.

Ser d’unió, avui, és un repte. Seguir la corrent del riu no és complicat, el complicat es seguir-la quan el riu es desborda.

Per acabar, vull agrair especialment la tasca feta al Roger, l’Iban, l’Anna…, que han liderat la organització fins aquest passat diumenge i alhora, desitjar molta sort a l’Oriol i a tot el nou equip que va sortir escollit en aquest congrés.

Som i serem!

Sobirania, pluralitat i cohesió

Diumenge el consell nacional d’Unió Democràtica de Catalunya es va posicionar sobre la pregunta de la consulta del 9 de Novembre. Pel que fa a la primera part de la pregunta, defensem rotundament un sí perquè volem que canviï de manera substancial i complerta l’actual relació entre Catalunya i Espanya. Per a nosaltres és evident que les coses no poden continuar com fins ara, amb un estat espanyol que asfixia Catalunya econòmicament però també culturalment, com ho demostra la Llei Wert o els atacs constants a la nostra llengua i la invasió perenne de les nostres competències en tots els àmbits.

En el segon apartat, des de la voluntat primigènia d’Unió, ja des de la seva fundació d’assolir la plena sobirania de Catalunya per arribar a una confederació amb l’estat espanyol, les posicions es van mostrar diverses perquè diversos són els camins per arribar a aquesta plena sobirania que tots desitgem dins de la màxima cohesió social. Es van explicitar tres posicions: els que volen un canvi profund de la Constitució espanyola que reconegui Catalunya com a subjecte polític i, per tant, la seva plena sobirania; els que volen la independència per poder pactar en igualtat de condicions una confederació amb l’Estat espanyol i també, els que creuen que aquesta confederació avui és impossible perquè fins ara no hi ha hagut ningú a l’altra banda que escolti la demanda dels catalans i que cal anar a la independència.

Fins i tot en la meva opinió personal, penso que també hi haurà persones que votaran el doble sí amb l’objectiu de fer una sacsejada forta al govern del president Rajoy perquè reaccioni i faci una proposta positiva per resoldre el contenciós actual entre Catalunya i Espanya. La pregunta és si arribaria a temps o no. Ja ho veurem en tot cas.

Són tres camins per arribar a un mateix objectiu: la plena sobirania del nostre país. Però per a nosaltres també és fonamental fer-ho amb la màxima cohesió social. Aquest es l’altre gran objectiu del nostre partit, també des de la seva fundació.

Estem, doncs, compromesos com hem estat des del primer moment amb tot el procés i amb la necessitat ineludible que els catalans i les catalanes puguin decidir el futur polític del nostre país democràticament, lliurement i emparats en la legalitat. I hem decidit deixar a criteri dels nostres simpatitzants i militants la resposta a la segona part de la pregunta, No es pot considerar com un acte d’inconcreció i molt menys de comoditat, sinó com el reflex de la pluralitat existent en el nostre partit per arribar –ho reitero- a un objectiu comú: una Catalunya plenament sobirana i plenament cohesionada socialment.

Un any més, d’escola d’estiu!

Ja fa uns anys que tinc el plaer d’assistir a les escoles d’estiu que la Fundació Inehca, conjuntament amb Unió, organitza per aquestes dates.

Enguany però hem canviat l’Empordà per la Selva i l’hem celebrat a Caldes de Malavella.

A l’escola s’ha parlat de participació ciutadana, de qualitat democràtica i de regeneració. S’ha fet des de tots els punts de vista i deixant la ideologia a banda.

Com deia i ja és habitual a les nostres escoles no hem volgut ser endogàmics i tant els ponents com les idees han estat el més transversals i plurals possibles.

Així mateix s’ha honorat la figura de Manuel Carrasco i Formiguera, tot repassant el personatge polític i el personatge familiar, ja que aquest any es compleixen 75 anys del seu afusellament. Per fer-ho em comptat amb la presència del portaveu i Conseller del govern basc, en Josu Erkoreka, entre d’altres. Tot un plaer escoltar-lo.

Deixeu-me però que em centri en el moment de la cloenda de l’escola i més concretament amb les paraules que va transmetre el president del nostre partit i secretari general de la federació de CiU.

Ahir Duran va fer un repàs de la situació que viu el nostre país. Va parlar d’ideari, de projecte, de participació, de lideratge, de qualitat democràtica, de corrupció, etc… Va fer-ho sense pors i parlant clar, sense dilacions, el que demana la gent.

Però em quedo amb una cosa que va dir i que jo fa temps que em pregunto en aquest bloc. Per què girem, tornem, trepitgem, embrutem, xisclem, ens estirem els cabells els uns i els altres mentre la gent pateix la crisi?. Per què volem fer un pacte per fer fora a algú del govern que no sabem ni s’hi ha delinquit? Per què no deixem que la justícia treballi i els polítics fem de polítics?.

En definitiva, per què no comencem a treballar per buscar un pacte d’estat que acabi amb aquesta crisi tan ferotge, amb l’atur i el patiment de tantes famílies?. A què estem esperant?

Si no ho fem serà massa tard

Tinc por, ho dic de debò.

Com a responsable polític em fa basarda pensar que no som capaços, tot junts!!, d’abordar els problemes que principalment preocupen a la gent (atur, estat del benestar,…), però en canvi si d’anar tots junts per preparar una hipotètica moció de censura.

Perdoneu-me, d’això se’n diu caïnisme polític!

Aquest caïnisme que s’ha instaurat en la vida política farà que algun dia el país sigui ingovernable.

Entenc que som una democràcia madura, no?

Si no és així; pleguem!