Sindicalisme obsolet.

La definició de Sindicat, segons es pot llegir a Wikipedia és la següent: “Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Els sindicats, segueixen els principis del sindicalisme. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals, el sindicat patronal, o agrupació d’empresaris per a la defensa dels seus interessos, i el sindicat d’estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris.”

Una definició que deixa clar que els sindicats són associacions que defensen els interessos econòmics i socials de les persones que hi formen part. Fins aquí, res a dir, tot correcte.

Ara bé? Estan els sindicats d’avui a l’alçada de les circumstàncies? Representen els seus interessos o els dels treballadors en general? Prenen partit per alguna formació política? Utilitzen la vaga per anar en contra del govern?, o en favor dels treballadors? Pretenen amb la vaga prendre partit a les eleccions del 25N? Etcètera, etcètera, etcètera.

Són preguntes que moltes vegades no tenen una única resposta però si que són preguntes que una majoria de nosaltres molt sovint ens fem.

Crec que els sindicats s’estan quedant al marge del debat. Prefereixen el soroll a les propostes. Una vaga general avui, quan el treballador necessita més que mai del seu salari íntegre per viure, no pot ser positiva de cap manera. Els sindicats han de defensar els interessos dels treballadors, correcte, però també han de vetllar per l’estabilitat econòmica i social del país.

Tinc la sensació que els sindicats d’aquest país s’estan quedant obsolets. Ells no són corresponsables d’aquest 25 % d’atur? Quan la cosa anava bé, per què no deien res?. Ells tenen les respostes, jo no…

Crec que els sindicats i la seva manera d’entendre el sindicalisme, també necessiten alguna reforma.

Per exemple, per què els sindicats a Espanya no s’assimilen al model dels sindicats a Alemanya? Us explico; a Alemanya, per exemple, els convenis col·lectius només són aplicables a les persones sindicades. Per aquest motiu els sindicats d’aquell país poden mantenir-se per si sols amb els seus afiliats, tenint més llibertat d’acció i sense dependre de les subvencions estatals. En canvi, aquí , els nostres convenis col·lectius són aplicables a tots els treballadors del sector, estiguin afiliats o no i hi estiguin d’acord o no.

Ser que aquest és un tema profund i amb derivades que necessiten de reflexions més profundes però, repeteixo, no m’agrada que s’evoqui a un país a una nova vaga general quan hi ha un 25% d’aturats que somien amb treballar.

Ara és moment d’empènyer plegats per sortir de la crisi, per generar ocupació i llocs de feina per als nostres joves. Una vaga general és una bufetada contra el comerciant que sua cada dia per poder obrir la persiana del seu negoci. Que resoldrà aquesta vaga? Res, no us enganyeu.

Els treballadors i empresaris estan fent esforços. S’estan adaptant als nous temps. Ara cal que ho facin els sindicats i, si pot ser, sense fer massa soroll

#29M

Només una petita reflexió sobre la jornada de vaga general d’ahir, crec fermament que un dels pilars més sòlids on es sustenta una societat democràtica, és l’exercici de la llibertat individual i la capacitat de prendre les nostres pròpies decisions i com aquestes afecten al conjunt de la societat. Ja sabem, que després d’una vaga general, són molts els imputs que apunten en diferents direccions: les dades de consum elèctric, el percentatge de seguiment de les vaga al sector públic, els participants a les manifestacions, on per cert les xifres cada vegada disten més, per tant, que cadascun tregui les seves pròpies conclusions sobre l’èxit o no de la convocatòria, a Arenys de Mar, per exemple, la sensació era de normalitat, amb comerços oberts i força activitat. Ara bé, el que és del tot inacceptable, és l’aptitud i el comportament, d’aquells que aprofiten les circumstàncies per convertir, una jornada reivindicativa i ajustada a dret, en una batalla campal, on des de raonaments radicals, es pretén interrompre el normal funcionament d’una ciutat o un poble, causant innumerables despeses materials i una afectació gravíssima a la imatge que Barcelona i Catalunya projecten al món, només, cal veure avui, els principals rotatius i webs internacionals. Farien bé, els sindicats, de desmarcar-se i condemnar de forma clara i contundent aquests comportaments, sens dubte delictius i antisocials.

Situacions com les d’ahir no és poden tornar a repetir i tots hem de ser conseqüents amb allò que defensem però sent respectuosos i curosos amb les normes i lleis que entre tots hem fixat