Reflexions d’estiu

En aquestes alçades del mes d’agost, em permetreu que formuli en veu alta una sèrie de preguntes, a les quals no acabo de trobar-hi respostes gaire clares, o potser sí? Però és bo reflexionar-hi.

1.- Què es deu estar teixint al gran circ econòmic mundial, quan els fins ara presidents dels  països àrabs més mediterranis com ara Tunísia , Egipte, Líbia i ara Síria, amb una curiosíssima excepció la del nostre veí Marroc, han perdut el suport de les grans potencies d’Occident? De cop i volta els hi hem girat l’esquena després dels serveis prestats, que no han estat pocs, i val a dir que la situació política, econòmica i social de futur que els hi espera, no serà millor que l’anterior amb aires d’alternatives polítiques radicals que ronden i rondaran cada cop més per la zona.  Per què nord Amèrica i Europa actuem com ho estem fent?

 

2.- Com Rubalcaba, l’etern polític socialista espanyol que renuncia al seu cognom de Pérez, tan comú per altra banda,  amb un exercici de cinisme que supera el límit del raonable, té la barra de dir que el que s’ha de fer és suprimir les diputacions provincials ara que les han perdut totes? Això sí, però, abans de deixar-les les han utilitzat per l’explicable i l’inexplicable que en molts casos ratlla la indecència del que es pot fer i el que no,  en política, tant amb  sous com amb col·locacions  de tota la patuleia i parentela dels amics socialistes i els seus socis. Si tingues un mínim de dignitat hauria de callar. Està clar que amb personatges d’aquesta mena l’Estat Espanyol té mala peça al teler.  

 

3.-  Com gosen criticar el control de les PIRMI, per evitar el frau que fins ara hi havia? Senyors, gestionar passa per controlar que la despesa que vagi on ha d’anar,  i perquè els ajuts socials els rebin aquells que realment ho necessiten. Així està el país. La demagògia ratlla el cinisme.

 

4.- És just que unes agències de qualificació econòmica d’abast mundial, per a mi de dubtosa reputació que fa encara no quatre dies han portat al món al caos econòmic , sense aleshores dir ni piu, avui encara se les escolti i facin trontollar les borses? Crec que el que cal en economia és fer un gir, deixar d’una vegada per totes l’economia especulativa i decantar-nos cap a una economia productiva sense perdre de vista el que és i significa vetllar perquè, com diu Benet XVI, es practiqui una veritable economia social de mercat, més justa i equilibrada per a tothom.

I la cinquena i última qüestió. Qui ha de sancionar una acció tan indigna com la de José Mourinho al darrer partit de la supercopa? Això és intolerable i un mal exemple per l’esport. Un personatge com aquest no pot entrenar un equip de primer nivell. Algú li ha de dir que l’esport no és el seu camí.      

2 pensaments sobre “Reflexions d’estiu

  1. Benvolgut Benet, he llegit amb molt d'interès les teves interessants reflexions i penso què podríem fer-les extensibles a molt de nosaltres. Gràcies per aquests pensaments en veu alta i que convindria que els llegís més d'un dels directament imolicats.Salutacions!Joan Cañada (Unió Tiana)

  2. Benvolgut Benet,He llegit amb molt d'interès les teves "reflexions d'estiu" i penso què podríem fer-les extensives directament a molts de nosaltres, qùe en un o altre moment d'aquests últims dies, hi hem hagut de pensar. Gràcies per aquests pensaments en veu alta, i tant de bo que arribin algun dels directament implicats perquè també ells, puguin reflexionar-hi pendre mesures al respecte.Salutacions!Joan Cañada (Unió de Tiana)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s