Diumenge, un any més, tenia la possibilitat de presenciar en directe la festa que el Partit Nacionalista Basc organitza cada any, l’Alderdi Eguna. Una festa en tots els sentits, organitzada per les bases de militants i simpatitzants del EAJ-PNV que any rere any es mantenen fidels a la cita.
Unió Democràtica de Catalunya va tornar a participar d’aquesta festa que es nodreix de l’estima de la gent a un partit i a un país.
Deixeu-me que em refereixi a les reflexions que el Lehendakari Urkullu, com també el president actual del PNV, Andoni Ortuzar, ens van adreçar a tots aquells que ocupàvem les campes de Foronda.
Ells van reclamar, com no podia ser d’una altra manera, diàleg i consens per construir una Euskadi lliure. Però més important, van transmetre la idea que Euskadi és ja una de les nacions d’Europa més assimilades al que entenem avui com a un Estat. Euskadi, més enllà del concert econòmic, té unes competències prou consolidades com per poder albirar a qualsevol de les aspiracions. Però també ens van transmetre la necessitat d’arribar a pactes amb l’estat per consolidar aquesta singularitat d’aquestes nacions sense estat, que avui, encara pertanyen a Espanya.
Comparteixo plenament aquestes reflexions i, com també van fer els dirigents del PNV, demano que els pobles que se senten pobles puguin decidir el seu futur en llibertat. Els bascos són un mirall per Catalunya, tot i que no sempre s’ha remat en la mateixa direcció, com també ho som nosaltres per ells. Fiançar els nostres llaços és imprescindible per seguir construint de la mà aquestes dos nacions respectades i admirades arreu.
Dilluns ja va ser diferent….
Fèiem la digestió amb la mirada posada al Tribunal Constitucional. Gairebé sense temps de pair, aquest tribunal ens anunciava, amb un temps record, que quedava tot suspès i que la consulta quedava cautelarment suspesa “Sine Die”.
No seré jo que jutgi la feina de l’alt tribunal. Ara bé, el govern espanyol, com també els tribunals de l’estat, s’equivoquen alhora de judicialitzar la resposta a la voluntat majoritària d’un poble.
En ple segle XXI, no hauria de ser una quimera poder decidir tot allò que és cregui rellevant i que pugui afectar a la vida dels ciutadans.
La consulta que planteja el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat, no és més que això, una consulta. Confon el Govern de l’Estat quan tracta la consulta de referendaria, per tant vinculant.
Mai a la vida, consultar al poble pot ser un delicte. Mai. Més quan a Catalunya hi ha una voluntat de decidir sobre el seu futur estatus polític, també econòmic i social.
És no entendre res quan de la prohibició sistemàtica la converteixes en la teva principal praxis política.
No a l’estatut, no al pacte fiscal, la LRSAL, la LOMCE, el deute històric consolidat,…. Què no entenen encara?.
Tinc ganes de tornar a escriure, que ara és l’hora de la política. L’hora de buscar una sortida a aquestes amenaces que arriben de Madrid. Si es pensen que això s’atura aquí, van equivocats. Avui, hi ha molts més independentistes que ahir i és gràcies a ells i a la seva poca visió política.
El PP no sap el que té entre les mans. Al llarg de la història, la voluntat dels pobles ha pogut amb tot, també amb els Governs.
Que Déu posi llum a tot això, però abans, concentreu-vos aquesta tarda a les set davant dels vostres Ajuntaments.
Bona setmana a totes i tots
Benet Maimí i Pou 