Blanc, negre, parell, imparell….

Els darrers dies, he seguit atentament els articles a diaris, columnes d’opinió, tertúlies de ràdio, converses de passadís i diversos debats sobre la possible ubicació de “Eurovegas” a Catalunya. Deixant a banda el nom de la cosa, horrorós d’altra banda, crec que hem de fer algunes reflexions i matisacions amb responsabilitat i serietat. Per ser clar i directe, diré que estic a favor d’acollir aquest macroprojecte al nostre país, sempre òbviament, que és compleixi amb la legalitat vigent, cosa que el nostre govern ja ha manifestat per activa i per passiva.

Passaré doncs, a rebatre alguns arguments en contra, el primer, esta relacionat amb la por a l’única identificació del turisme a Catalunya amb aquest projecte. Catalunya és ja, una destinació turística de primera magnitud, i això s’ha assolit, entre altres coses, pel gran ventall de propostes heterodoxes que ofereix el nostre país, des de les relacionades amb la climatologia i geografia, turisme de mar i muntanya, les culturals i monumentals, la nostra gran oferta museística, el romànic del Pirineu, Gaudí, Picasso, el turisme de negocis i convencions, com exemple el Mobile Word Congres, i innumerables fires i trobades que trien Barcelona i Catalunya, per la seva ubicació geogràfica, el seu servei i logística. Pensar doncs, que Catalunya, serà identificada únicament per “Eurovegas”, crec, que és no ser coneixedor del país que tenim i la magnífica feina realitzada fins ara pel sector turístic.

Un segon argument utilitzat per desacreditar aquesta proposta, és la necessitat d’apostar per un altre model de país, més relacionat amb la innovació, el desenvolupament tecnològic i el teixit industrial amb valor afegit. Aposto fermament per aquest objectiu, però encara no he trobat cap raó per no fer-los compatibles, i en situacions de crisis com la d’ara, amb tantes persones del nostre entorn a l’atur, no crec que puguem passar per alt aquesta oportunitat, sense deixar, de treballar fermament pel model de país que volem.

Una de les opinions que més m’han molestat són les que fan referència a la tipologia de feina que aquest casino/hotels/centre de convencions generaria, doncs han estat valorades com a precàries, crec que molts s’obliden que la crisis de la construcció ha deixat a moltes persones a l’atur sense formació, i potser aquesta podria ser una sortida laboral, doncs caldran cambrers, cuiners, recepcionistes, personal de neteja, etc… però també arquitectes, enginyers, informàtics, tècnics especialistes, i un llarg seguit de feines altament qualificades així com empreses de serveis que també generarien feines de forma indirecte.

També aquest megaprojecte, potser beneficiós, per incentivar a alguna companyia àrea a apostar pel Prat com a hub internacional i aquesta situació si que premiaria i força les nostres connexions i afavoriria el turisme de negocis i convencions.

No podem tornar a la política del NO, aquest país, ara no s’ho pot permetre. Hem de ser respectuosos amb la llei, vetllar per la nostres cultures i tradicions, apostar per un país de primera, amb empreses innovadores i valentes. Però també hem de ser responsables i lluitar per no deixar passar una oportunitat com aquesta. D’altra banda també hem d’estar amatents a com juga les seves cartes el govern central i no beneficia de manera barroera a la comunitat de Madrid.

Una reforma per l’optimisme? Cal un vot de confiança.

Cert és que hi han aspectes de la reforma laboral millorables o que es poden esmenar, però com bé han comentat alguns companys de partit i de federació aquests darrers dies està ben orientada i ens porta ha ser optimistes de cara al nou marc laboral que s’està dibuixant.

Duran i Lleida, en unes declaracions d’aquesta mateixa setmana, apuntava amb encert que el major dèficit de la reforma és que no crearà ocupació a curt terminini i reclamava un pla de xoc urgent per combatre la lacra de l’atur. Totalment d’acord i és més, crec aquest pla de xoc contra l’atur no es pot demorar i hauria de tenir un consens molt ampli en les diferents forces polítiques amb representació al congrés dels diputats.

El nou contracte per a joves, la caducitat dels convenis laborals i la no prorroga sense revisió, els nous criteris de flexibilitat a les empreses, el nou paper de les ETT’s, etc, són mesures necessàries i que cal aplicar-les amb celeritat i rigor.

Un altre aspecte de la reforma del que se’n parla molt és el de la indemnització de dies per any treballat. La reforma marca 33 dies en comptes de 48 per any treballat. Jo encara seria més agosarat. En la majoria de països de la Unio, on la xifra d’atur es mou vora el 10%, la indemnització és del 20 o no n’hi ha. És clar que cal respectar els drets adquirits dels treballadors però també cal acabar amb la rigidesa del mercat laboral espanyol.

El que em preocupa més, no és tant la reacció dels sindicats sinó l’actitud del PSOE davant aquesta reforma. Ja no demano rigor en les seves propostes o alternatives (s’ha demostrat que d’això en van mancats i així hem anat), sinó responsabilitat davant la situació excepcional per la que travessa Espanya. Potser si el Sr. Zapatero i el seu Govern no haguessin girat l’esquena a la crisi, ja l’any 2008, no hauríem d’estar tant a mercè de les reformes que ens imposen des de Europa.

Per cert, molt recomanable l’article de Manuel Pimentel a l’Abc del passat dilluns dia 13.

Fer memòria per anar endavant

Amb permís de la globalització, l’economia dels grans mercats i de la crisi financera internacional, permeteu-me  que aquesta setmana parli del meu estimat Arenys de Mar, doncs cal destacar un parell d’apunts culturals i socials de gran importància local.

El primer relacionat amb el món del teatre, doncs hem pogut gaudir de la representació a casa nostra de l’obra Miralls Tèrbols de l’arenyenc Lluís Ferran de Pol a càrrec de la companyia Fènix Teatre, amb un gran èxit de públic que va obligar a prorrogar la representació. No soc un expert en teatre, però si que puc dir que l’obra dirigida per Jordi Pons-Ribot, ha estat un luxe per la nostra vila, amb una excel·lent escenografia i uns magnífics actors en una obra que recull un moment clau de la historia del nostre municipi, amb la construcció del Port, l’arribada de la immigració, bàsicament murciana, i uns anys vint convulsos, complexes, plens de canvis culturals, socials, preludi d’un segle XX de transformacions i de clarobscurs al nostre país. No puc fer més que felicitar a tots els implicats en aquest projecte que ens han permès gaudir d’un fragment de la nostra història, compartir-la i actualitzar-la.

D’altra banda, però en la mateixa direcció, aquest darrers dies, he pogut comentar amb molts conciutadans, el vídeos històrics d’Arenys de Mar disponibles al youtube sota la iniciativa de Canalsfilms on podem recuperar peces audiovisuals que recullen moments rellevants de la nostra història com la gran nevada del 62, la festa major de mitjans del seixanta, o altres vídeos de començament dels 80, és sens dubte un bon exercici visualitzar aquest vídeos us ho recomano sens dubte a tots i a totes.

De nou, felicitar a aquells que un exercici de ciutadania i esperit de col·laboració ens ajuden a recuperar la nostra memòria col·lectiva redescobrint tots aquest documents i facilitant l’accés al conjunt de ciutadans, sent alhora una eina històrica, que permet explicar als més petits i ja no tant petits de casa com era l’Arenys de fa molts anys, com per permetre’ns gaudir amb nostàlgia d’èpoques pretèrites.

En moments convulsos com aquests, crec sincerament, que és molt important saber d’on venim per tenir clar cap on hem d’anar.

El Màrqueting surt derrotat

Aquest cap de setmana, com no podia ser d’una altra manera, he seguit atentament tot allò que ha envoltat el 38è congrés del PSOE que s’ha celebrat a Sevilla.

És obvi, com així ho llegim a les cròniques dels diferents diaris d’ahir o d’avui, que el debat de fons, les idees i les propostes dels socialistes han quedat en segon terme com a conseqüència de l’elecció del successor/a de Zapatero.

Tots coneixeu el resultat, finalment Rubalcaba va ser escollit secretari general del PSOE en detriment de Carmen Chacón. No serà un democristià català com jo qui faci una valoració de quin és el perfil més adequat pel PSOE, ara bé, en clau política espanyola, el més adequat, sense cap mena de dubte, també per la seva experiència i tarannà, és el Sr. Alfredo Perez Rubalcaba.

Permeteu-me que em centri en un aspecte que em va cridar molt l’atenció i que particularment afecta a la Sra. Chacón. La Sra. Chacón, podríem dir que és tot màrqueting. No se si us vareu fixar en la seva vestimenta alhora de presentar la seva candidatura; atenció: jaqueta vermella, samarreta blanca i pantalons negres, igual que els colors de la imatge del congrés.

A banda de la estudiada vestimenta, el to del discurs de la seva presentació era exagerat, fins i tot un punt massa agressiu, on el fons, no era el protagonista sinó que ho era la forma. El seu discurs buscava constantment aixecar aplaudiments amb frases fetes que agradessin a tan distingit auditori.

Tot i valorant força la trajectòria política d’aquesta dona de 41 anys, a Carmen Chacón se li veu massa el llautó.

Diu el que volen sentir allà on va i fa el que volen que faci. A Catalunya sabem que ha dit unes coses i a Almeria saben que en diu unes altres. Quina serà la bona?, li preocupa?. La resposta per vosaltres.

Abraham Lincoln va dir “Hi ha moments en la vida de tot polític, que el millor que pots fer es no desenganxar els llavis.”.

Jo li recomano a la senyora Chacón que s’apliqui aquesta frase i ho faig amb tot el respecte del món. Si segueix explicant el missatge només en clau de màrqueting, el receptor se’n pot cansar i la seva estratègia de futur se’n pot ressentir.

Molta sort i molt encert, Sr. Rubalcaba.