Dies de Turisme a Catalunya

El passat cap de setmana, s’ha celebrat al recinte firal de Montjuïc, una nova edició del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, el Sitc. Com be sabeu, la meva vinculació amb el turisme ha estat sempre molt alta, tant des del punt de vista professional, part de la meva activitat acadèmica i laboral ha estat centrada i vinculada a aquest sector, com sentimental, la meva passió per descobrir, viatjar, conèixer, interpretar, m’ha acompanyat sempre i el cuc del turisme, malgrat la meva activitat política, continua tant viu com el primer dia. Be, en motiu de la inauguració del SITC, vaig tenir la oportunitat de parlar amb els diferents actors del turisme a casa nostres: empresaris, institucions de promoció turística, escoles de turisme, professors, professionals del màrqueting i la difusió, en definitiva tots els responsables de la bona salut que te el turisme a casa nostra, una de les poques activitats econòmiques que estan aguantant en aquests moments tan complicats, deixeu-me que us doni algunes dades, que per conegudes, no deixant de ser rellevants: pel que fa al nombre de turistes, la destinació catalana ha tancat l’any 2011 amb un increment del 5,7% i superaria els 23,5 milions de turistes (estrangers, catalans i de la resta d’Espanya).

A més, les pernoctacions en establiments hotelers han augmentat un 0,7% interanual a Catalunya, al febrer del 2012, segons l’Enquesta d’ocupació hotelera. El turisme estranger puja un 4,3%. Els països que presenten els majors creixements interanuals són Bèlgica (59,6%) i Rússia (42,6%). El turisme rus superarà la xifra dels 750.000 turistes, segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

En resum, les dades i el que és més important, les sensacions del sector són positives. Els empresaris turístics del nostre país, estan agafant el brau per les banyes i estan adaptant-se a la demanda, i creant una oferta atractiva i tal com he anat veient aquests darrers dies moderna i adaptada a les necessitats dels nostres visitants. Apostant, en general, i com no potser d’una altra manera, per un turisme de qualitat amb valor afegit. Destacar també la magnífica feina que s’està realitzant des dela Direcció General de Turisme, ambla Marian Muro al capdavant, que amb una situació complicada a les administracions públiques esta aconseguint el reconeixement i compromís de tot el sector. Vaig estar molt content, perquè no dir-ho, de veure sota una mateixa marca, i un mateix estant a totes les marques, patronats i consorcis defensant i difonent tots a l’una, la marca turística Catalunya.

Espero que l’empenta i predisposició, d’aquest sector, del que em sento part, sigui també el principi d’un camí d’èxits de la resta dels sectors productius del nostre país.

Per últim, desitjar-vos a tots i a totes, que tingueu una magnífica diada de Sant Jordi, un dels dies més bonics i emotius de l’any, sobretot, si com aquest any, cau en laborable. Felicitats a tots el Jordis i Jorgines, trieu i remeneu, roses i llibres per regalar a tots aquells que estimeu.

Bona diada

La Unió de Joves, joventuts d’UDC, celebren el seu 15è congrés nacional i el seu 80è aniversari a Sitges.

Aquest dissabte vaig tenir el plaer i la satisfacció d’assistir a la cloenda del 15è congrés nacional ordinari de la Unió de Joves així com el sopar commemoratiu dels 80 anys d’aquesta entitat.

Un total de 200 delegats de la branca juvenil del nostre partit van passar durant tot el cap de setmana pel congrés celebrat a Sitges. Aquest fet demostra que la Unió de Joves i Unió Democràtica de Catalunya estan més vius i desperts que mai i que volen seguir contribuint d’una manera decidida en la construcció d’una Catalunya millor, més lliure i més justa.

El congrés de la Unió de Jovesva servir per traçar les línies de futur d’aquesta organització a través de la ponència d’estratègia política, així com per escollir els nous membres de l’Executiu Nacional d’aquesta entitat per als propers dos anys.

Vull felicitar en especial a l’Iban Rabassa i el maresmenc, Roger Montañola, que van ser reelegits com a President i Secretari general respectivament amb més del 80% dels vots dels delegats del congrés. Així mateix vull felicitar a totes les persones de la Unió de Joves que conformaran el nou executiu nacional i en especial a l’Oriol Gil, un altre maresmenc, que va ser escollit com a secretari general adjunt i que va ser l’encarregat d’organitzar aquest magnífic congrés que han celebrat els joves a Sitges.

Més enllà de les felicitacions que se les mereixen totes deixeu-me que faci una petita reflexió entorn la majoria dels joves del nostre país.

En moltes ocasions se’ls hi posa als joves del nostre país un estereotip fals que no s’adequa amb el que realment representen la majoria dels i les joves que viuen i treballen al nostre país. Sovint es diu que no participen, que no els preocupa la política, que estan allunyats de les coses que passen al seu voltant i el que és més greu se’ls relaciona, i en part es culpa dels mitjans, només amb imatges que no els ajuden (aldarulls, botellons, etc).

Doncs no. Més que mai s’ha de fer una defensa d’aquests joves que tenim al nostre país. El que es cert però és que la gent jove  és un col·lectiu molt vulnerable i perquè no ho sigui més, hem de reivindicar el seu paper com a motor de país i la millor manera de fer-ho es garantint principalment, la seva formació i el seu accés al mercat laboral. Es intolerable que a Catalunya i a Espanya l’atur Juvenil es situí al 50% i és per això que cal amb urgència un pla de xoc contra l’atur juvenil.

Com va dir Josep Antoni Duran i Lleida a la cloenda d’aquest congrés i ho subscric totalment  “torna ha ser hora de demanar als partits polítics un sentit de responsabilitat i que exerceixin amb un pacte d’Estat, que es deixin estar d’interessos de partit, d’interessos electorals i que pensin que hi ha molta gent que pateix”. “Entre ells, i avui estem en el congrés de la Unió de Joves, un de cada dos joves en aquest país no té feina. Per tant, els partits i els seus dirigents no poden sentir-se tranquils sense ser conscients que no necessiten adhesions sinó complicitats, les que siguin necessàries a través d’un pacte d’Estat per posar fil a l’agulla, d’una vegada, per resoldre la crisis”.

El Pla de xoc contra l’atur juvenil i aquest Pacte d’Estat contra la crisi poden ser elements que ajudin a la millor generació de joves que ha tingut la democràcia ha tirar endavant amb garanties un projecte de vida com, si més no, l’hem tingut nosaltres.

Ja per acabar felicitar a la Unió de Joves pel magnífic sopar de commemoració del 80è aniversari de la entitat i donar les gràcies a tots aquells joves que han passat per la Unió de Joves al llarg de la història i que han defensat i propagat arreu els idearis i valors que s’inspiren de la nostra formació política.

També desitjar molta sor a aquells que s’han “jubilat” en aquest congrés en especial al que ha estat president del consell nacional de la UJ fins al moment, en Manu Sitges. Sapigueu també que UDC us espera a totes i tots amb els braços ben oberts.

Sense més: FELICITATS UNIÓ DE JOVES, MOLTES, MOLTES FELICITATS! SOU COLLUNUTS

Res serà el que era. De la crisi una oportunitat (Part 2)

Ara fa dues setmanes ja us vaig anunciar que continuaria escrivint sobre pensaments, a títol personal, que em passen pel cap i que tenen a veure amb la crisi i les oportunitats que se’n poden generar.

Al primer post ja vaig fer una introducció del per què d’aquest títol, tot reivindicant la oportunitat que també ens dona la crisi per canviar tot allò que no funciona o que cal revisar.

Crec per tant que la crisi pot ser una oportunitat per reformar el país i no a mitges sinó a través de reformes estructurals. Val a dir que el nou govern espanyol ha començat a fer els deures que li imposen des de Europa amb molta celeritat.

El contingut de la reforma laboral i la del sistema financer centren ara part de l’actualitat política. Són dos reformes que, a pesar de les veus que no hi combreguen, esdevenen del tot necessàries per donar un tomb a la malmesa imatge de l’Estat Espanyol davant dels mercats financers i de les institucions europees.

Ja vaig dir en el seu dia que la reforma laboral pot ser millorada. Se’n ha parlat molt del seu contingut i per tant no tornaré ha insistir en el tema. Ara bé, jo fins i tot hagués anat més enllà. Des del punt de vista que jo tinc del concepte de “flexiseguretat”, hagués apostant per mesures més agosarades (subjectes de discrepància, segur).

Ho explico breument; tothom, repeteixo tothom, ha de tenir dret al treballar. L’accés al mercat laboral i l’accés a l’habitatge són drets constitucional de primer ordre que cal garantir. Ara bé, un país no funciona quan un treballador que es troba en situació d’atur pot negar-se a acceptar ofertes sistemàticament per què no s’adeqüen al que ell aspira. Una, dos fins a tres negatives correcte, però més el sistema no se les pot permetre. No es sostenible que una persona cobri el subsidi quan podria treballar. Caldria llavors plantejar un altre model on el desocupat treballes unes hores al dia en benefici de l’estat o la comunitat i unes altres les dediques a la formació, aquesta formula serviria també per lluitar contra el frau i l’economia submergida.

Cert és que aquesta mesura hauria d’anar acompanyada d’un pla d’ocupació potent per garantir ocupació de qualitat pel màxim de gent possible. Sóc conscient que mesures com aquesta tindrien moltes veus en contra però la cultura del subsidi dels darrers anys ha arribat a la seva fi. Espanya no es pot permetre tenir una societat subsidiada per molt temps més, sent l’hora de plantejar les subvencions que reben sindicats, patronal, partits, entitats, etc…. La generació d’ocupació i la creació de riquesa no és feina de l’administració publica (com normalment les esquerres defensen) és responsabilitat dels empresaris siguin petits, mitjans o grans. Com també recorda el text de la ponència del congrés d’UDC que s’ha de celebrar el mes de maig a Sitges “La veritable ajuda als aturats ha de consistir en una política destinada a augmentar l’oferta de llocs de treball. La creació d’oportunitats de participació al mercat de treball és avui una de les principals obligacions de la justícia social, en gran part perquè les possibilitats de participació en molts altres àmbits de la vida estan de fet lligades al treball remunerat.”

Amb aquesta aportació i deixant de banda la reforma del mercat laboral crec que hi ha una reforma també urgent que caldria plantejar. Parlo de la reforma de l’administració publica.

Sense ser un expert en la matèria deixeu-me que digui quelcom. La reforma de l’administració pública ha de ser una prioritat però també una oportunitat. Cal aprimar les administracions de manera urgent. Espanya, Catalunya no poden mantenir el numero d’administracions actual on, en moltes ocasions, les funcions se superposen.

En democràcia s’han fet moltes coses bé, oi tant, però també se’n han fet algunes de no del tot bé, entre elles, crear autèntics monstres públics. Poques economies suportarien aquestes xifres de funcionaris, d’administracions (locals, supramunicipals, comarcals, provincials, etc…), i Espanya menys. Una economia que viu sobretot del turisme i fins ara del totxo no pot sostenir aquest model públic faraònic.

Una reforma que portarà disgustos, segur, però també oportunitats per a una nova concepció del que som i volem ser.

Permeteu-me un apunt final; el govern del PP està en fase de reajustaments per tal d’arribar a l’objectiu de dèficit que li marquen des de Europa, fins aquí correcte. El govern del PP però hauria d’entendre que Catalunya aquests deures ja els ha fet i portem un any fent sacrificis, a diferència d’altres comunitats que no n’han fet tants i de tant importants. No s’hi val passar dos o més cops per l’adreçador i altres que n’hi passin un o cap.

Presentat el logo i la ponència del Congrés

Ahir a la tarda es va presentar la ponència del 25è Congrés Nacional d’UDC que porta per títol “Catalunya, centralitat, humanisme, justícia social”, així com el logotip del congrés.

Els ponents; Marta Llorens, Ramon Espadaler, Antoni Castellà, Manel Silva i Sonia Recasens van explicar als mitjans de comunicació les línies principals que aborda la ponència, assegurant que posa l’accent a la situació de crisi econòmica que viu Catalunya, Europa i el Món i les respostes que dona Unió a aquesta situació.

Segons van explicar, la recepta que proposa Unió per fer front a la crisi és l’economia social de mercat, una resposta entre el liberalisme i l’intervencionisme que proposen molts dels partits socialdemocràtes. Així mateix la ponència posa l’accent a la superació de la crisi per evitar el trencament de la cohesió social, preocupant en especial la pobresa creixent.

En l’àmbit nacional Unió aposta fermament per la confederació dins dels pobles de l’Estat, mantenint la coherència dels nostres fundadors i que es remunta a l’any 31.

Així mateix es demana per a Catalunya la plena sobirania en els aspectes que ens defineixen, que ens donen identitat: la cultura, la llengua, el nostre dret, també en l’àmbit de les polítiques socials, que tinguem la més absoluta i plena competència. En l’aspecte fiscal reclamem allò que és el pacte fiscal, relació bilateral amb l’Estat que permeti superar aquest període de desequilibri en la balança fiscal, que és un risc per a l’autogovern i per superar la crisi.

Sense més i esperant que us la pugueu llegir (recordeu que està penjada a la web d’Unió; www.unio.cat).

Per últim afegir que com a secretari d’organització tinc el desig que aquest congrés sigui una autèntica festa d’Unió Democràtica de Catalunya. Unió ha contribuït moltíssim als bons resultats de totes les comtesses electorals que s’han succeït i en especial en les darreres eleccions generals, on el president d’Unió, en Josep Antoni Duran i Lleida, va aconseguir un resultat històric al guanyar per primera vegada aquestes eleccions al nostre país. Unió és mereix aquest reconeixement i aquest congrés és el marc idoni per demostrar l’orgull que sentim tots de formar part d’aquest projecte.

Us desitjo uns profitosos dies de setmana santa, amb molta pau, reflexió i felicitat.

Aquests dies aniran molt bé per descansar i posar les coses en ordre, a mi segur.

Bona setmana santa a totes i tots!