Comença la Santa Setmana o Setmana Santa

No és casualitat que als països occidentals i sobretot a Europa el calendari que marca el nostre temps de lleure i de feina ve marcat i definit per els moments més transcendentals de la vida de Crist: naixement, és a dir, Nadal i mort o el que representa la Setmana Santa -a banda d’altres dies que tenen relació amb diferents moments de la vida de Jesucrist, desenvolupats al llarg del Nou Testament .

A poc a poc, aquestes festes les hem anat desvirtuant del més pur sentit religiós per transformar-les en paganes o simplement en vacances d’hivern o de primavera. Tot plegat forma part d’aquesta pressa que sembla que tenim d’esborrar de la nostra memòria tot el que té l’aroma d’encens i d’església. Per què? No està de moda avui entre la nostra societat i la nostra joventut -no tota però si de bona part-, tot el contrari que sembla que passa amb altres religions que conviuen amb nosaltres al nostra país.

No sé si tothom serà d’acord amb aquestes dues reflexions que acabo de fer, però jo ho veig així a banda dels valors que la religió comporta. És molt positiu que la societat tingui valors, i la religió catòlica ben entesa els té. Al meu entendre seria engatiu deixar de banda la religió tal i com ara s’ha estat discutint en l’àmbit de l’ensenyament i dels programes escolars. No hem d’oblidar que no conèixer el Vell i l’Antic Testament, és a dir, desconèixer la nostra religió ens dificulta entendre la major part de la cultura i de l’art des dels seus inicis fins ara. Significa no entendre el significat de la major part de festes i de les tradicions del nostra país, el desconeixement de les nostres arrels. Cal tenir present que un país o una societat sense arrels o que les ignora és una societat molt pobre.

I encara ens podria passar una cosa molt curiosa: que acabéssim adoptant les arrels i les tradicions d’altres religions en perjudici de la nostra. Seria una trista contradicció i conseqüència de la desídia que potser sobre aquestes qüestions hem tingut nosaltres envers els nostres fills, i que de bon segur no té res a veure amb la que els nostres pares van tenir amb nosaltres.

Us encoratjo a gaudir de la Setmana Santa, sense oblidar el seu significat religiós. Entre tots no hem de deixar que les nostres tradicions i que les nostres festes i el seu significat no es perdi. Passem-ho de pares a fills si volem que es mantinguin les nostres arrels.

Eleccions a Andalusia

Diumenge a la nit, amb un ull posat en el clàssic del futbol, es coneixien els resultats de les eleccions a Andalusia, uns resultats sorprenents que posen en evidencia, una vegada més, el cas relatiu que cal fer a les moltes enquestes dels diferents mitjans públics o privats.

Per què dic sorprenents? No m’esperava en cap cas el resultat del PSOE andalús. És una victòria rotunda que no acabo d’entendre. Recordem que en aquesta comunitat fa, ni més ni menys, trenta anys que governa el partit socialista. És una comunitat castigada durament per la crisi i on l’índex d’atur continua sent un dels més elevats d’Espanya i d’Europa. Alhora el govern andalús s’ha vist esquitxat per un dels escàndols de corrupció més importants de les últimes dècades a Espanya i, pel que sembla deduir-se dels resultats, això no li ha passat factura. Sembla, doncs, que ni el desgast de governar ni la crisi o els casos de corrupció política han fet trontollar els fonaments d’un PSOE, tocat a Espanya, però no en aquesta comunitat.

No entenc aquesta hegemonia del PSOE andalús. No entenc com, amb la que ha caigut, allà no s’hagi mogut pràcticament res. És evident que costa canviar les dinàmiques electorals a Andalusia. El “modus vivendi” establert gaudeix de bona comoditat. Sembla que el clientelisme ha guanyat.

Un altre element destacable són dues patacades. La primera, la del PP. Era previsible, almenys al meu parer. Ha patit el desgast de governar a Espanya i de fer-ho de manera massa pedant i amb una suficiència autoritària que no l’ajuda. Estan quedant com els caducs d’aquesta història. El PP fa massa lletjos al diàleg i li agrada massa governar des de l’autoritat. A més, ha vist que atacar Catalunya no l’ha ajudat ni li ha aportat cap vot. La travessia de les municipals fins a les generals se li pot fer molt feixuga. Val a dir que s’ho han buscat. L’altra patacada és la d’UPyD. A Rosa Díez li ha fallat l’estratègia. No pactar amb Ciutadans l’ha portat a una desfeta amb majúscules.

Finalment, una darrera reflexió. El bipartidisme a Espanya baixa, però no tant com ens pensàvem tots. Cert és que Podemos i Ciudadanos irrompen amb una força moderada, però ni molt menys com la gent o ells mateixos esperaven.

Caldrà seguir amb atenció el post eleccions andaluses. Intueixo, sobretot, canvis al PP. Van cap a aquell precipici que tantes vegades he esmenat en el meu bloc personal.

El dia de la marmota

A pocs dies de les eleccions andaluses, em llevo cada dia pensant en el com i en què hem fet malament per aclarir el missatge que s’ha de donar per recompondre un sistema polític que durant anys ha estat, si més no, útil. No m’acabo de creure les enquestes que veiem a la premsa. La societat espanyola, i molt especialment la catalana, sempre han estat exigents amb els polítics i la seva praxi diària. Per aquest motiu, la política i els polítics ens hem hagut d’anar adaptant permanentment als nous models establerts.

Hi ha qui pensa que tots els mals únicament provenen de la política i dels polítics. No és cert. La responsabilitat és compartida i els polítics no som més que un reflex de la societat en la qual vivim. Per això no entenc el paper protagonista que la societat atorga a Podemos, almenys en les enquestes. No crec que vulgui per al país un sistema polític, social i econòmic com el de Veneçuela o el de Cuba. Crec que hi ha una part important de desconeixement del que proposa aquesta formació en tots els àmbits. Fum, fum, fum… Com llegia en una entrevista a Àngel Gabilondo, de moment “Podemos” es “veremos”

El PP i el PSOE han alimentat aquesta formació i les falses esperances que promet. Ara és cert que és el moment de canviar la manera de fer política i d’aprofundir en l’entesa, el pacte i el diàleg. En canvi, el PP i el PSOE continuen alimentant Podemos i altres formacions com Ciutadans. Ho reitero: “Res serà el que era”, i afegeixo que la miopia política d’alguns ens sotmet a un futur de color gris. Cal tenir en compte que –si fem servir el seu llenguatge- Podemos i Ciutadans formen part de la mateixa casta amb caretes diferents. No són la panacea de la nova política. Els dos fan servir discursos buits i paraules grandiloqüents.

Ara mateix no recordo quin futur va preveure la marmota, però crec que el hivern serà molt llarg i la primavera molt variable. Esperem que quan comenci a arribar el bon temps ens doni les energies necessàries per donar el tomb a la situació actual, complicada i preocupant.

I amb tot això, aquest diumenge caldrà estar molt amatents al que passi a Andalusia. Molt atents

No m’agrada el que veig…

Ahir no em van agradar gens les declaracions de l’actual alcalde de Mataró ni les de l’alcaldessa de Figueres.

No seré jo qui les jutgi, entenc que aquest paper li pertoca a la militància d’Unió en el seu conjunt, però també a molta gent de convergència que, de ben segur, no els hi han agradat aquestes declaracions.

Sembla mentida que amb unes eleccions municipals a tocar i unes eleccions al Parlament d’una transcendència històrica per al nostre país, ens permetem això.

A Unió n’estem farts de rebre lliçons dels nostres socis de federació. La discrepància i la diversitat d’opinions no ha de posar nerviós a ningú. A casa sempre em deien, ningú té la raó absoluta i aquell que s’ho cregui és que no la té ni la tindrà mai.

Dos preguntes als socis de convergència:

1- Hagués estat possible el 9N sense Unió?

2- Vàrem signar o no el programa electoral, i no l’estem aplicant fil per randa?

Estic disgustat i emprenyat. Això de penjar la llufa a Unió comença a ser l’esport oficial d’alguns.

No toca ara parlar de si en Duran encapçalarà la llista a les eleccions a corts del 2016 i més, quan no sabem que passarà abans d’aquesta data.

Una cosa si que vull dir. Feina tindrem a CiU per trobar un candidat com en Duran. Queda dit!

L’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics s’ha consolidat amb un balanç positiu