Bon Nadal i Feliç 2013!!!

El món s’acaba.. però s’acaba bé!!!

Com tots i totes sabeu, aquests divendres s’acaba el món… però no patiu… que acaba bé… com deia en Xavier Grasset, al programa que va fer, fa anys, a Catalunya Ràdio. Ja fa mesos que els mitjans de comunicació i les xarxes socials no paren de recordar-nos tant assenyalada data, malgrat que diferents experts han puntualitzat per activa i per passiva, que el que realment van preveure els Maies, era en realitat, el naixement d’una nova època, d’una nova era.

Com ja sabeu els que heu llegit alguna vegada el meu blog, que sempre he estat un entusiasta convençut de l’afectació que tenen els canvis de mil·lenni en els comportaments de les societats, i aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent m’agafo com un ferro roent a aquesta predicció d’aquells antics habitants de la zona mesoamericana, per ressaltar que amb dotze anys de retard, arriba un canvi de mil·lenni, amb tot el que això comporta. Sí, efectivament, estem clarament en un canvi de cicle, de manera de fer i de pensar, d’actuar, d’entendre i conèixer, com a individus però també com a societat.

Fa temps es va batejar el segle XXI com el de la revolució digital, però segurament aquesta definició només servirà per catalogar alguns lustres, potser un parell de dècades.

Sempre he cregut en les persones, i aquest serà, ho espero amb moltes ganes, el segle de les persones, el segle de la societat com a col·lectiu amb les seves particularitats i especificitats, però amb ganes d’avançar i canviar coses, de ser activa i responsable, d’implicar-se, de no deixar-se arrossegar sense fer escoltar la seva veu, les seves opinions i reivindicacions. En definitiva tots volem recuperar la direcció a les nostres vides i ser una mica més propietaris del nostre futur, i això, no siguem simplistes no només s’ha de llegir des de la derivada nacional, que també, però, aquesta vegada vull anar una mica més enllà. Crec, que tots tenim una mica la sensació que ens trobem, on ens trobem, en gran part, per decisions que no em pres, però, això si, ens toca pagar les conseqüències.

Davant aquesta situació, davant el seguit de signes i senyals que ens alerten d’aquest canvi de paradigma, predicció Maia inclosa, no queda un altre que actuar. Però actuar en majúscules, i no deixar-se arrossegar per la marea humana víctimes del nostres immobilisme. Cal, i això serveix per totes les facetes de la vida, ser agosarats, ser valents i plantejar noves maneres de fer però també de fer fer.

En un món canviant, en un món globalitzat, on cada vegada més les decisions que ens afecten es prenen més lluny d’allà on som, siguin, els mercats, Madrid, Brussel·les o la casa blanca cal ser valents i recuperar les regnes de la nostre societat, fent-la transparent, clara, democràtica i més oberta.

També cal un canvi d’era en la manera de fer política, no podem continuar al segle XXI fent política com la fèiem a començaments del segle passat. Si els partits polítics continuem sent incapaços de donar respostes ràpides i efectives als ciutadans i ens preocupem més de les enquestes i les opinions publicades que dels problemes reals, estem condemnats a desaparèixer.

Com molts de vosaltres sabeu, i donat el darrer resultat electoral, no he estat escollit diputat al Parlament de Catalunya a aquesta legislatura, en tot cas, independentment del que passi els propers dies vull reafirmar el compromís per continuar treballant en totes les facetes de la meva vida, personal, professional i pública, per una societat més justa, per un país més pròsper.

Què tingueu doncs un bon final de món!!!

 

Rècord de la Marató de TV3

Avui, com ahir i demà, és un dia per l’esperança al nostre país. La 21à edició de la Marató de TV3 va aconseguir recaptar la xifra rècord de més de 10 milions d’euros.

 Aquesta xifra demostra que la societat catalana no coneix els límits quan es parla de solidaritat. En un temps d’una crisi econòmica profunda els catalans han tornat a respondre. Ho han fet de manera massiva i atenent, un cop més, a la crida d’una Marató que ja forma part de les nostres vides.

Una Marató que ha fet que arreu de Catalunya la gent es bolqui amb aquesta iniciativa. Destacable és el fet que al nostre país es van organitzar més de 2.000 activitats populars a 600 poblacions. Sense paraules….

Ahir, jo mateix, vaig tenir la oportunitat de ser durant el matí a la Fira de Barcelona atenent un munt de trucades de persones que volien fer la seva aportació econòmica a la Marató. Poques vegades a la meva vida he experimentat una sensació de gratitud tan gran com la d’ahir. El telèfon no parava de sonar i la pluja d’aportacions no es va aturar. Molt i molt emocionat rebia els 10, 20, 50 100 o 1000€ de molts ciutadans a qui vaig tenir el goig de poder atendre.

La jornada d’ahir també ens demostra que vivim en un país que està ple de bona gent. Catalunya està més viva i desperta que mai i, més enllà de la classe política i econòmica, aquesta bona gent serà la que farà que sortim del pou en el que ens trobem.

Cert és que el tema de la Marató d’aquest any, el càncer, és una malaltia que a tots, alguna vegada, ens ha tocat de molt a prop. Tots coneixem a algú que ha patit aquesta malaltia i per això som conscients de la importància i la necessitat de seguir investigant sobre el càncer i els seus efectes. Ahir, aquest impacte que té el càncer sobre nosaltres va fer que més gent que mai es volques amb la Marató.

Ja per acabar dir-vos que és de justícia afirmar que aquesta solidaritat expressada massivament per tots nosaltres ajudarà a minimitzar l’impacte que ha tingut el reajustament del pressupost en matèria d’investigació. Vosaltres, ho heu fet possible!.

Res més, donar-vos les gràcies a tots vosaltres, com també el meu reconeixent a la gran tasca i labor social de TV3 i la fundació de la Marató.

DE NOU, GRÀCIES, MIL GRÀCIES!

Blanc o negre, …no crec!!

Dir que aquests són temps convulsos és una obvietat, però no per això deixa de ser menys cert. Tenim la sensació, que tot el que teníem com a estable, segur i irrenunciable tremola, perilla i comença a ensorrar-se. Aquesta sensació serveix per l’àmbit personal, professional, de partit i com no, de país.

Però totes aquestes sensacions i circumstàncies que ens envolten i a les quals ens enfrontem dia a dia, no es poden simplificar i reduir-se a pensaments i accions simplistes i reduccionistes. Cal una gran dosis de paciència, anàlisi, rigor, amplitud de mires, diàleg, asertivitat i generositat.

M’explico. Veig amb preocupació, que a Catalunya, comencem a perdre de vista els matisos, estem caient a la trampa i al parany d’aquells que no ens desitgen cap bé, obligant-nos a instaurar-nos, en molts debats i postures, en un pensament únic, pensament únic, que fa temps que s’aplica a les “espanyes”, però que de cap manera havia tingut acceptació al nostre país. Hem caigut al parany i simplifiquem en excés i comencem a ser poc crítics amb allò que diem, fem o pensem emparats, en una o altre causa que creiem certa i justa, i no respectem o escoltem aquells que tenen reticències, resistències o simplement no consideren que sigui el moment adequat.

Aquesta situació ens porta fins i tot a minimitzar el paper que tots tenim a les nostres vides, buscant sempre un culpable, el nostre cap, a la feina o al partit,  el govern, Espanya, els mercats, la Merkel. Crec, sincerament, que comencem a partir un cert victimisme crònic que en situacions com l’actual no ajuda, ni a sortir de la crisi, ni a avançar i deixar enrere les preocupacions o problemes que tinguem, però sobretot no ajuda a tindre un posicionament seré, curós i raonable davant els problemes complexes i de gran transcendència amb els que ens enfrontem.

Tot aquesta situació fins i tot s’ha traslladat a l’opinió publicada a casa nostre, on difícilment trobem anàlisis diferents, crítics o que aportin nous punts de vista que donin la dimensió real i polièdrica de les coses, sembla, com si les xarxes socials, i per tant la immediatesa i la visceralitat siguin alhora punt de partida i d’arribada.

Cal doncs, ser crítics però responsables, cal ser ferms però raonables, cal ser valents però amb prudència, cal ser ambiciosos però amb els objectius clars, cal tenir convicció ferma però voluntat de sumar, cal en definitiva ser allò que els catalans hem estat sempre, però en versió 2.0. ara que està tant de moda.

Per tant intentem deixar de veure-ho tot en blanc i negre doncs no hi ha res més bonic que un arc de Sant Martí amb tota la seva gama de colors.

Per cert, no puc acabar aquest blog, sense fer una defensa aferrissada de l’escola en català i de pas demanar una vegada més la dimissió del ministre Wert, que s’ha convertit en el pal de paller de l’anticatalanisme i del que comentàvem avui, algú que veu les coses en blanc i negre… ja m’enteneu,  oi?

 

 

Catalunya solidària

Llegeixo a diferents mitjans de comunicació que la gran recapta d’aliments ha recollit, tan sols amb dos dies, més de 1.400 tones de menjar.

La Gran Recapta d’Aliments de la Fundació Banc dels Aliments i l’obra social de La Caixa demostra, una vegada més,  que a Catalunya, amb temes de solidaritat, no la guanya ningú.

Els 13.000 voluntaris que han participat en aquesta iniciativa demostra que tenim una societat més viva que mai. Un país que dona i també acull sense demanar res a canvi. Aquesta es la nostra grandesa com a poble.

Aquesta solidaritat evidencia que Catalunya gaudeix de més salut de la que ens pensem. Com més grans són els nostres reptes més reneix aquella empremta tan pròpia de la societat catalana.

Som exemple de moltes coses però avui em sento especialment orgullós de ser català. Les xifres del gran recapta posen la pell de gallina i d’aquí pocs dies tornarem ha tenir la mateixa sensació durant la marató de TV3.

Vivim moments difícils on la crisi s’està acarnissant amb milers de famílies del nostre país. Per això cal més que mai aprofundir en aquesta solidaritat i cooperació de proximitat.

En definitiva, la llum del sol d’hivern, més forta, més viva, més esplendorosa va sortir aquest divendres i dissabte amb més força que mai.

Que no s’apagui i que continuem donant exemple, ahir, avui i sempre.